Mercenari
De Viquipèdia
Un mercenari és un soldat que fa la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita. El terme ha assolit connotacions despectives però és una figura estesa en totes les cultures al llarg del temps, com a l'Imperi Romà o el persa.
[edita] Mercenaris a Catalunya
Als segles X i XI, probablement, molts homes dels comtats catalans feren de mercenaris en terres d'Al-Àndalus. L'exemple més bo de la importància d'aquesta activitat és l'expedició de l'any 1010, en què participaren comtes i bisbes i, en la qual, els beneficis foren importants.
Bona part de les entrades d'or que hi hagué a Catalunya, al segle XI, derivaven d'activitats guerreres. Més endavant, els almogàvers també actuaren com a mercenaris, quan lluitaren contra els Anjou, a Sicília, o bé quan lluitaren a l'Imperi Bizantí (Companyia Catalana a Orient).
Ja al segle XIV, Bertrand Du Guesclin, bretó, mercenari, capità de les Companyies Blanques (uns deu mil homes), participà en l'anomenada Guerra dels Dos Peres (1356-1365), al costat de Pere III de la Corona d'Aragó i d'Enric de Trastàmara, pretendent al tron de Castella.[1]
[edita] Referències
- ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, planes 170-171.
