Marc Antoni, l'orador

De Viquipèdia

Marc Antoni l'Orador (Marcus Antonius Orator) (circa 143 - 87 aC), magistrat romà de l'etapa republicana.

Va néixer el 143 aC. Pertanyia a la família plebea dels Antonius (gens Antonia), sent un dels més distingits oradors de la seva època. Va començar el seu cursus honorum com qüestor l'any 113 aC, sent elegit al 102 aC com pretor amb potestat proconsular de la regió de Cilícia. Durant el seu mandat va lluitar contra els pirates del Mediterrània amb tal èxit que el Senat romà va aprovar va concedir els honors del triomf el 102 aC.

Va ser escollit llavors cònsol l'any 99 aC juntament amb Aulus Postúmius Albinus, i es va oposar als seguidors de Saturní, i a la llei agrària proposada pel tribú Sext Tit. Al 97 aC, fou censor, i fou acusat de malversació per Marc Duroni però fou absolt.

Va conservar el mandat a la guerra social de l'any 90 aC. Durant la guerra civil entre Gai Mari i Sul·la, Antoni va recolzar a aquest últim. Aquest fet li va costar la vida, doncs quan Gai Mari i Lluci Corneli Cinna van obtenir el control de Roma el 87 aC el van capturar i el van condemnar a mort; el comandant Publius Annius li va tallar el cap i el va portar a Gai Mari.

Durant tota la seva carrera política va continuar exercint com a defensor o acusador als tribunals romans. La moderna reputació d'Antoni sobre la seva eloqüència deriva de l'autoritat de Ciceró, ja que no es conserva cap dels seus discursos. És un dels principals oradors a l'obra de Ciceró De Oratore. Va tenir dos fills, Marc Antoni Crètic i Gai Antoni Hibrida, els qui no van compartir la seva excel·lent reputació. El primer va ser el pare del famós general i triumvir Marc Antoni.

Encara que els seus discursos no s'han conservat, es coneixen els temes dels que parlaven: