Ludwig Tieck
De Viquipèdia
Johann Ludwig Tieck (Berlín, 31 de maig de 1773 - Berlín, 28 d'abril de 1853), escriptor alemany del romanticisme.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va estudiar història, filologia i literatura en les universitats de Halle (1792), Gotinga (1792-3 i 1793-4) i Erlangen (1793). De retorn a Berlín, va començar la seua carrera de narrador escrivint novel·les d'aventures en col·laboració amb l'il·lustrat Nicolai. La seua amistat des de la infància amb Wilhelm Heinrich Wackenroder i, a Jena, amb els germans Von Schlegel, Friedrich i August Wilhelm, i el seu tracte assidu amb el poeta Novalis, de qui va ser editor, amb els filòsofs Fichte i Schelling i amb els germans Bettina i Clemens Brentano el van inclinar vers l'estètica del romanticisme, i de fet va ser confundar amb els Schlegel de la revista Das Athenäum, un dels principals impulsors del romanticisme alemany. A partir de 1800, va residir successivament a Berlín, Dresden, Viena, Munic i Praga. L'any 1805 va viatjar a Itàlia i s'hi va dedicar a investigar en la Biblioteca Vaticana a la recerca de manuscrits de literatura medieval alemanya. L'any 1817 va viatjar a Londres, on va estudiar a Shakespeare, algunes de les obres del qual va traduir ajudant al seu amic el filòleg August Wilhelm von Schlegel. Després gairebé no va eixir de Dresden durant vint anys, dedicat en cos i ànima al teatre, com a última gran figura viva del romanticisme alemany, fins que el rei de Prússia va encarregar-li la direcció del Teatre Reial de Berlín l'any 1842. Ací va morir octogenari i ple d'honors el 28 d'abril de 1853.
[edita] Obra
Va traduir en quatre volums del Quixot de Miguel de Cervantes (Berlín, 1799-1801) i va ajudar August Wilhelm von Schlegel amb la traducció de part del teatre de Shakespeare. Va editar cantigues amoroses de un bon grapat de poetes medievals i les obres dels poetes alemanys Novalis i Kleist. Ell mateix va escriure poesia, narrativa curta i extensa i bastant teatre.
Va destacar en la narrativa sobretot pels seus contes inspirats en el folklore tradicional alemany i les seues novel·les. Entre els primers destaquen Eckbert el ros (1796) i La muntanya de les runes (1802). La seua narrativa extensa es troba al principi molt influïda per Goethe i el corrent del Sturm und Drang, de manera que resulta ser de caràcter gòtic o fantàstic; en ella sobreïxen la seua novel·la epistolar La història del senyor William Lowell (3 volums, 1795-1796), Vida de poeta (1826) i El jove ebenista (1836); posteriorment, més distanciat del romanticisme, va ser un dels primers a cultivar la novel·la històrica amb obres com Der Tod des Dichters (La mort del poeta), 1833, sobre Luís de Camoens, o Vittoria Accorombona (1840), ambientada en la Itàlia del Renaixement.
En el camp del teatre, es van fer famoses les seues versions satíriques dels contes de fades, com la popular de El gat amb bótes (1797), i va fer a vegades exercicis metateatrales o del teatre dins del teatre en les seues comèdies satíriques Die verkehrte Welt (El món al revés), 1798 i Prinz Zebrino (El príncep Zebrino), 1799, on s'exerceix la ironia romàntica. També va cultivar el drama històric romàntic amb obres com Leben und Tod Der heiligen Genoveva (Vida i mort de Santa Genoveva), 1800 i Kàiser Octavianus (L'emperador Octavià), 1804.
[edita] Obres
[edita] Novel·la
- William Lovell (1793-96).
- Der Blonde Eckbert (Eckbert, el ros), 1796,
- Franz Sternbalds Wanderungen (Excursions de Franz Sternbald), 1798.
- Der Tod des Dichters (La mort del poeta), 1833. Novel·la històrica.
- Des Lebens überfluss (Profusió de vida), 1839. Novel·la històrica.
- Vittoria Accorombona (1840). Novel·la històrica.
[edita] Narrativa curta
- Phantasus (1812-16), col·lecció de contes
[edita] Teatre
- Fortunat (1816) comèdia
- Leben und Tod Der heiligen Genoveva (Vida i mort de Santa Genoveva), 1800, drama.
- Kaiser Octavianus (L'emperador Octavià), 1804, drama.
- Der gestiefelte Kater (El gat amb botes), 1797, comèdia satírica.
- Die verkehrte Welt (El món al revés), 1798, comèdia satírica.
- Prinz Zebrino (El príncep Zebrino), 1799, comèdia satírica.
