Licini I

De Viquipèdia

Licini (Publius Flavius Galerius Valerius Licinianus Licinius) fou emperador romà del 307 al 324. Era fill d'un pagès de Dàcia i company d'armes de l'emperador Galeri.

Galeri, a la mort de Sever II, i del desastre de la campanya d'Itàlia, amb el permís de Maximià i Dioclecià el va nomenar august sense passar abans pel grau inferior de cèsar, el 11 de novembre del 307.

A la mort de Galeri el maig del 311, va signar la pau amb Maximí Daia al que va reconèixer com a sobirà a Àsia Menor, Síria i Egipte, mentre incorporava als seus dominis (que eren l'Hel·lespont i el Bòsfor) Grècia, Macedònia i Tràcia. No va tardar en buscar l'aliança de Constantí I el Gran i quan aquest va acabar la lluita amb Maxenci (durant la qual de fet fou un espectador i no un aliat) es va casar amb Constància, la germana de Constantí, a la que ja havia estat promès dos anys abans.

Maximí, aprofitant l'absència del seu rival per anar a les festes matrimonials a Milà, va envair amb un exèrcit (i tot que era el hivern), els territoris de Licini, i va creuar l'estret, i l'abril del 314 va ocupar Bizanci i després va capturar Heraclea. Licini, assabentat del que passava, va retornar d'Itàlia, i es va posar al front d'un exèrcit petit però molt disciplinat i ben entrenat amb el que fer front a les forces enemigues. La batalla que va seguir no va tenir un guanyador clar, però el talent militar de Licini i de les seves tropes al final van aconseguir rebutjar a Maximí, que va morir no gaires mesos més tard a Tars, amb el que Licini va quedar sobirà sense disputa de l'Orient mentre el seu cunyat Constantí dominava també sense rival la part occidental.

Al final era inevitable la lluita entre els dos sobirans per assolir la sobirania complerta de l'Imperi i només va passar un any que va esclatar la primera guerra el 315, en la que Licini fou derrotat a Cibalis (Pannònia) i a Mardalis (Tràcia) i va haver de renunciar a Grècia, Macedònia i tota la vall del Danubi excepte part de Mèsia La pau va durar llavors vuit anys.

Les causes de la segona guerra el 323 son obscures i la batalla decisiva es va lliurar a Adrianòpolis el 3 de juliol del 323, després del que Bizanci fou ocupada per Constantí, que va obtenir la segona i decisiva victòria a Calcedònia el 18 de setembre del 323. Licini fou empresonat i condemnat a ser empresonat a Tessalònica i Constantí va quedar sobirà únic de l'imperi. Constantí el va fer executar no gaire després.

Entre els seus crims més destacats la matança de tota la família de Maximí Daia, la mort de Severià i Candidià, fills del seu benefactor Galeri (que a més no tenien cap activitat política) i la mort de Prisca i de Valeria, l'esposa i la filla de Dioclecià