Legió d'Honor

De Viquipèdia

La Legió d'Honor (francès: Légion d'Honneur) és la distinció francesa més elevada. Va ser creada el 29 del mes floral de l'any X (19 de maig de 1802) per Napoleó Bonaparte per ser atorgada com a recompensa als mèrits eminents realitzats al servei de la nació a títol civil o militar.

Només la poden rebre ciutadans francesos, i sempre s'accedeix a l'orde pel grau de Chevalier. Com a primera condecoració, té prioritat sobre totes les altres condecoracions franceses o estrangeres.

La intenció napoleònica era “crear un orde que fos el signe de la virtut, de l'honor, de l'heroisme, una distinció que servís per a recompensar la valentia militar y el mèrit civil.” La seva idea era crear una elit nacional oberta a tots los francesos, fos quin fos el seu origen o la seva condició social.

Al seu origen es van prevenir 4 graus: Legionari, Oficial, Comandant i Gran Oficial, y des de la seva creació, el títol nobiliari de “Chevalier” (Cavaller) va ser atribuït a tots els membres de l'orde.

Curiosament, després de la caiguda de Napoleó, l'orde no es deroga, sinó que continua vigent, arribant a l'extrem de que el nou rei, Lluís XVIII, pren el títol de Grand Maître (Gran Mestre) i Cabdill Sobirà de la Legió. Durant l'època dels 100 dies, tant Napoleó com Lluís XVIII nomenen als seus legionaris. Després de la restauració, si bé s'anul·len certs nomenaments (entre ells, el de Napoleó, creador de l'orde), l'orde segueix vigent. El 30 de novembre de 1860, l'Emperador Napoleó III decorarà els primers estendards de regiment amb la Legió d'Honor, i permet l'admissió de dones a l'orde. La 3ª República volgué restringir-la només als militars, però aquesta mesura no va durar gaire temps (28/10/1870 – 25/7/1873) L'1 d'octubre de 1918 es permeteren les primeres atribucions a títol pòstum, derogant el principi absolut de l'orde, que estipulava que, per a rebre-la, el receptor havia d'estar present obligatòriament. A l'actualitat torna a no estar autoritzat. Els estrangers poden rebre una distinció de la Legió d'Honor, però no són admesos a l'orde com a cavallers. A l'actualitat, el Gran Mestre de l'Orde es el President de la República. Està composta per 5 graus:

CHEVALIER (cavaller)
OFFICIER (oficial)
COMMANDEUR (comandant)
GRAND OFFICIER (gran oficial)
GRAND-CROIX (gran creu)

Las graduacions de Chevalier i d'Officier llueixen la seva condecoració a l'esquerra del pit. La de Commandeur la llueix penjant del coll. La graduació de Grand Officier llueix l'estrella del seu càrrec a la dreta del pit i la creu de Commandeur a l'esquerra. La graduació de Grand-Croix llueix la seva placa a l'esquerra, i sobre l'espatlla dreta i lligada al costat esquerra, la banda.

Galó
Chevalier	Officier	Commandeur	Grand Officier	Grand’Croix

Entre les col·lectivitats receptores de la Legió d'Honor figuren l'Acadèmia Militar de West Point (21/03/1949) i l'Escola Naval d'Anàpolis (21/12/1949); ambdues als Estats Units. Entre las ciutats receptores apareixen Calais (10/7/47), Boulogne-sur-Mer (10/07/1947); Brest (09/02/1948); Abbeville (02/06/1948) ; Amiens (02/06/1948); Caen (02/06/1948); Saint-Lô (02/06/1948); Saint-Malo (08/07/1948); Falaise (21/08/1948); Evreux (27/08/1948); Argentan (28/02/1949); Ascq (28/02/1949); Etobon (28/02/1949); Le Havre (28/02/1949); Lorient (28/02/1949); Lyon (28/02/1949); Oradour-sur-Glane (28/02/1949); Rouen (28/02/1949); Saint-Dié (28/02/1949); Saint-Nazaire (28/02/1949) i, finalment, Stalingrad, el 20/12/1984. També figuren entre los receptors la Creu Roja Francesa (18/05/1946) i la Xarxa de la Resistència: correus, telègrafs y telèfons (25/10/46)

[edita] Descripció

La Creu: Una estrella de doble cara en esmalt blanc, amb les puntes acabades en perles en plata o en oro. Entre els braços de l'estrella, rams de llorer. Al centre, un medalló. A l'anvers, la imatge de la República i la inscripció REPUBLIQUE FRANÇAISE; al revers, dues banderes franceses creuades i la inscripció HONNEUR ET PATRIE (Honor i Pàtria). Entre l'estrella i el galó hi ha una corona de llorer de forma ovalada.
L'Estrella: La mateixa estrella de 5 puntes, en plata (Grand Officier) o en or (Grand Croix). Al centre, el medalló porta l'efígie de la República, amb la llegenda REPUBLIQUE FRANÇAISE HONNEUR ET PATRIE.
El Collar: Reservat al Gran Mestre de l'Orde. És d'or i platí, i està compost per 2 rangs de feixos de lictors romans, separats per petits estels i, al mig, 16 medallons, embolcallats de llorer, amb les inicials HP (HONNEUR ET PATRIE) entrellaçats. A l'anvers dels medallons apareixen representacions dels atributs de la Geografia, la Marina, l'Arquitectura, la Pintura i l'Escultura, l'Arqueologia, la Física, la Música, la Medicina i la Cirurgia, la Literatura, l'Astronomia, la Geometria, la Química, el Comerç, l'Agricultura, la Infanteria, l'Artilleria i la Cavalleria; i al revers, hi ha gravat el nom dels Presidents de la República i la data de la seva presa de possessió del càrrec de Gran Mestre (al 1943, es va afegir el nom del Mariscal Pétain, però es suprimí després de l'Alliberament. Al pit apareix el monograma RF, amb una doble corona de fulles de roure, de llorer i palmes. De la part inferior penja una corona en esmalt verd de fulles de roure i llorer i una creu esmaltada de rang Gran Creu.

Al règim de Vichy, l'efígie de la República va ser substituïda per la del Mariscal Pétain.

El galó es vermell, amb una roseta o un galonet segons el rang.