Latium

De Viquipèdia

Latium (Λατίνη) fou el nom donat pels romans a un districte a la regió central d'Itàlia entre la mar Tirrena al oest, Etrúria al nord, i Campània al sud. El seu nom derivava del poble dels latini (llatins) i no al revès, encara que els escriptors clàssics ho feien derivar del rei Latinus, i existeixen moltes altres teories.

Taula de continguts 1 Territori 2 Rius i maresmes del Latium 3 Muntanyes del Latium 4 Ciutats del Latium 5 Els llatins 6 Deitats llatines 7 La primera Lliga llatina 8 Destrucció d'Alba Longa 9 La segona Lliga llatina 10 La invasió dels gals 11 La gran guerra llatina 12 Fi de la nació 13 Regió d'Itàlia

[edita] Territori

El nom fou donat a extensions territorials diferents al llarg de l'història. Originalment era el país dels latini i el Latium era el territori independent governat i habitat pels llatins.

Quant els llatins van diluir-se dins la condició de romans es va aplicar a un territori que sobrepassava aquestos límits i anava entre el Tíber i el Liris i entre Etrúria i Campània. Finalment fou aplicat a una regió mes extensa creada dins d'Itàlia per August. Plini esmenta el Latium original com Latium Antiquum, i els territoris agregats com Latium Adjectum, però es creu que aquestes denominacions mai van tenir us oficial.

El Latium antiquum o històric s'estenia entre el Tíber al nord; els Apenins al est; la mar Tirrena al oest; i un límit indefinit al sud que va evolucionar tot seguint els curs dels esdeveniments polítics i militars, si be Plini el Vell diu que anava de la boca del Tíber fins al promontori Circeis, el que confirma Estrabó. August va fixar la frontera al riu Anio, però aquest territori incloïa ciutats sabines però que potser originalment foren llatines. Probablement es els seus habitants els que son esmentats ocasionalment con llatins priscs (vells llatins).

El Latium Novum comprenia els territoris originals del llatins, eques, hèrnics, volscs i àusons. Al nord no es va modificar però al est i sud es va estendre fins arribar al país dels mars, els samnites i Campània. El territori al nord de l'Anio, que era originalment dels sabins, en fou exclòs així com una part del país dels eques, incloent Carseoli i la vall del Turano. La part alta de l'Anio, amb Subiaco, i el districte muntanyós adjacent a la vall del Sacco, que eren eques, fou inclòs a la nova regió, com també el país dels hèrnics a la vall del Liris incloent Arpinum i Atina ja a la vora del territori samnita. Al sud Casinum i Sinuessa eren ciutats llatines i Teanum era a Campània. Sembla que inicialment el Liris era el límit del territori però després es va estendre mes enllà per incloure Sinuessa

[edita] Rius i maresmes del Latium

• Tíber
• Anio
• Numicius (Riu Torto)
• Astura (Riu Conca)
• Nymphiaeus (La Ninfa)
• Ufens
• Amasenus
• Allia
• Almo
• Aqua Ferentina (Marrana degli Orti)
• Albanus (Albano)
• Maresmes Pontines

[edita] Muntanyes del Latium

• Apeninus (Apenins)
• Albanus mons (Monte Cavo)
• Mons Algidus o Mons Lepinus (Monte Lepini)
• Montes Corniculani (Monte Gennaro)
• Mons Sacer

[edita] Ciutats del Latium

• Ostia (Òstia)
• Laurentum (Torre di Paternò)
• Lavinium (Pratica)
• Ardea (Ardea)
• Antium (Porto d'Anzio)
• Astura (Astura)
• Circeis (Circeii)
• Antemnae
• Fidenae
• Crustumerium
• Nomentum
• Corniculum
• Medul·lia
• Ameriola
• Cameria
• Ficulea
• Tibur
• Aesula
• Praeneste
• Corbió (Corbio, moderna Rocca Priore)
• Tusculum
• Alba
• Arícia
• Lanuvium
• Velitrae
• Signia
• Cora
• Norba
• Setia
• Ulubrae
• Suessa Pometia
• Forum Apii
• Tres Tabernae
• Tripontium
• Satricum
• Longula
• Pollusca
• Corioli
• Tellene o Tellenae
• Politorium
• Apiolae
• Bovillae
• Ficana
• Gabii
• Scaptia
• Pedum
• Querquetula
• Labicum
• Vitellia
• Tolerium
• Bola
• Ortona
• Ecetra
• Bubentum
• Carventum
• Mugilla
• Sassula

[edita] Els llatins

Els escriptors antics presenten als llatins om un poble diferenciat dels que els rodejaven com els volscs, els eques, els sabins i els etruscs. Les llegendes en us a Roma feien als llatins descendents d'una colònia grega emigrada després de la guerra de Troia, sota el rei Enees; els aborígens eren governats per un rei anomenat Latinus; les dos races es van fusionar per donar origen als llatins sota la direcció d'Enees.

La noció dels antic es que Alba Longa era la metròpoli del Latium i que totes o casi totes les ciutats llatines eren o havien estat colònies d'Alba.

La cronologia llarga dels llatins s'inicia al segle X aC (al segle VIII aC la curta) com evolució de les cultures autòctones (cultura vil·lanoviana i cultura dels sepulcres de fossa) i la seva cultura típica s'acaba al segle VI aC.

Un poble que s'havia barrejat amb els llatins eren els rútils (rutili) que tenien per capital Ardea, suposadament d'origen anterior i reducte dels habitants nadius.

[edita] Deitats llatines

D'origen llatí foren Janus o Jano (deu del sol), Saturnus o Saturn (deu inventor de l'agricultura), Faunus (pare del rei Latinus), i Picus. Aquest darrer sembla haver estat connectat estretament amb Mart. El culte dels Penates, encara que no era sols del Latium, era important a la religió dels llatins; els Penates eren deus tutelars a Lavinium i després ho foren de tot el poble, i el seu culte es va traspassar als romans: els magistrats al entrar en funcions anaven a Lavidium i oferien sacrificis als Penates i a Vesta (el culta de la qual era connectat al anterior). Lavinium, després d'Alba, fou doncs la metròpolis religiosa dels llatins i potser també política.

[edita] La primera Lliga llatina

Els llatins certament van formar una confederació d'unes trenta ciutats ben aviat. La lliga es reunia cada any al mont Albà per fer sacrificis i cerimònies religioses. La llista de les ciutats es coneguda, però no totes les ciutats estan identificades i algunes sembla que eren bastant insignificants. Les ciutats que poden ser identificades eren totes menys una a la vora de les muntanyes Albanes i Alba apareix com el seu centre natural. Entre elles cal esmentar Bola, Pedum, Toleria, i Vitellia a la part nord; i Corioli, Longula, i Pollusca a la part sud; les ciutats d'Aricia, Lanuvium, i Tusculum, no formen part de la llista, però per una menció de Cató es pensa que al menys en algun moment van ser part de la lliga.

[edita] Destrucció d'Alba Longa

La destrucció d'Alba pels romans es llegendària però hauria de ser interpretada com el primer fet històric dels llatins excloses les circumstancies especifiques. Roma, una vegada conquerida Alba, aspirava a governar les demes ciutats de la lliga, però aquestes no la van reconèixer i van formar una nova lliga. Tarquí el Superb no obstant va imposar la superioritat romana a la Lliga llatina (abans del 509 aC quant en el tractat amb Cartago, Roma ja actua en nom d'algunes ciutats llatines (Ardea, Antium, Laurentum, Circeii, Tarracina, i altres).

[edita] La segona Lliga llatina

Però poc després la revolució a Roma que va acabar amb la monarquia va suposar un daltabaix i les ciutats llatines van recuperar la seva independència. Els romans van aconseguir una gran victòria al Llac Regillus el 497 o 496 aC però no va canviar el fet de que els llatins van romandre independents: el tractat entre Roma i els llatins del 493 aC regulava les relacions entre les dues parts per un llarg període; els llatins entraven en una aliança ofensiva i defensiva amb Roma però com iguals, i el botí i territori conquerit hauria de ser compartit per les dues parts, i el comandament segurament repartit cada any a una de les parts.

En aquest moment la llista de les trenta ciutats de la Lliga la dona Dionís, i son les següents:

• Ardea
• Arícia (Aricia)
• Bovillae
• Bubentum
• Corniculum
• Carventum
• Circeis (Circeii)
• Corioli
• Corbió (Corbio)
• Cora
• Fortinei (?)
• Gabii
• Laurentum
• Lavinium
• Lanuvium
• Labicum
• Nomentum
• Norba
• Praeneste
• Pedum
• Querquetulum
• Satricum
• Scaptia
• Setia
• Tellene o Tellenae
• Tibur
• Tusculum
• Tolerium
• Tricrinum (?)
• Velitres (Velitrae)

La Lliga tenia trenta membres, probablement amb alguna variació d'integrants amb l'antiga lliga, però amb el mateix nombre. Tenia llavors com objectiu aturar l'expansió d'eques i volscs mes que dels romans. Tenia les reunions anyals a Lucus Ferentinae, prop d'Alba, segurament com a derivació de la primera lliga.

Cada ciutat tenia la direcció dels seus propis afers; el cap de cada ciutat era anomenat dictador, segurament emprat dels romans, i aquest va continuar essent els títols dels magistrats suprems de les ciutats sota domini romà. No ha indicis de governs monàrquics al Latium (excepte els mítics reis d'Alba).

El comandant suprem de la lliga era elegit per cada ocasió concreta. Livi parla el 340 aC d'Annius de Setia i L. Numisius de Circeii, com els dos pretors dels llatins com si fos una magistratura regular de la lliga.

A Lucus Ferentinae hi havia un temple de Júpiter a la cimera del Mont Albà (Monte Cavo) on es feia una Feriae Latinae en la que participaven totes les ciutats llatines i es feien sacrificis; la fira encara es feia al temps del romans. Els romans celebraven els triomfs a Mont Albà coma continuació de costums del període de independència llatina quant el temple era el final d'una processó igual que el Júpiter Capitolinus o era a Roma.

El 486 aC els hèrnics foren admesos com aliats a la Lliga llatina. Durant mes d'un segle la lliga i Roma foren aliats respectuosos i van compatir victòries i derrotes en la lluita contra els volscs i els eques.

[edita] La invasió dels gals

El 390 aC la guerra amb els gals va capgirar la situació. Els llatins, abans fidels aliats, es van convertir en hostils a Roma, sense que es sàpiga perquè i li van refusar contingents. Els hèrnics els van seguir i van refusar ajudar a Roma i pel contrari es van aliar als volscs. Si be els llatins van evitar la confrontació directa, l'època de l'aliança es va acabar. Però d'altra banda la lliga no estava unida, i algunes ciutats actuaven independentment: així Lanuvium el 383 aC es va aliar als volscs i Praeneste es va declarar contra Roma, mentre que Tusculum, Gabii, i Labicum van continuar essent aliats de la República. El 380 aC els romans i els praenestins van iniciar la guerra, i el 360 aC Roma va entrar en guerra amb Tibur, però les demes ciutats del Latium no van donar suport a les dues ciutats que feien la guerra individualment o amb aliances menors.

Les repetides incursions dels gals que desorganitzaven la regió, no van afectar completament a la lliga, que va seguir existint formalment en tots aquells anys i celebrant les seves reunions anyals al Lucus Ferentinae. El 358 aC es va renovar l'aliança entre Roma i la lliga i els llatins van tornar a enviar contingents al exèrcit romà.

[edita] La gran guerra llatina

Al 340aC els llatins, que seguien aliats a Roma després del començament de la primera guerra samnita, es van adonar que el poder romà s'havia incrementat en excés i que d'aliats en igualtat estaven passant a la condició de sotmesos. La lliga va exigir un tractat mes igualitari i com que no el van obtenir va esclatar la gran guerra llatina; els llatins i volscs van combatre aquell any amb els romans al mont Vesuvi en una batalla equilibrada; els llatins seguien dividits: Laurentum i segurament Lavinium van romandre fidels a Roma, mentre que Signia, Setia, Circeii, i Velitres, tot i que tenien colònies romanes, eren els mes contraris a Roma i partidaris de la guerra.

Al any següent (339 aC) es van produir nous enfrontaments; el 338 aC Furius Camillus va derrotar als llatins en una gran batalla a Pedum, mentre l'altra cònsol C. Maenius va obtenir una victòria també decisiva al riu Astura. Després d'això les ciutats llatines es van sotmetre una darrera l'altra i el senat va acordar la sort de cadascuna.

Els llatins foren privats de unitat nacional o social i se'ls van prohibir les reunions anyals polítiques i les assemblees; algunes ciutats van ser privades del dret de “connubium” i de “commercium,” per aïllar a les comunitats dels seus veïns. Tibur i Praeneste, les dos ciutats mes poderoses de la confederació i destacades a la guerra, foren privades de gran part del seu territori si be van continuar existint com a ciutats independents amb les seves pròpies lleis i amb respecte dels antics tractats, que van ser renovats al menys nominalment durant molt de temps (al seu temps Polibi encara va poder triar entre Tribur o Praeneste com a lloc d'exili). Pel contrari Tusculum va rebre la ciutadania romana i altres ciutats van rebre drets de ciutadania sense dret de sufragi (Lanuvium, Aricia, Pedum, i Nomentum). Velitres fou durament sancionada, però mes tard també va rebre la ciutadania. Es van crear les tribus romanes dels maeci i scapti per incloure als nous ciutadans.

[edita] Fi de la nació

Progressivament els llatins van quedar inclosos de la nació romana i les seves particularitats nacionals van desaparèixer. Altres nacions foren incloses tanmateix en la denominació de llatins (eques sotmesos el 304 aC, hèrnics sotmesos el 306 aC, volscs sotmesos vers el 329 aC i àusons sotmesos abans del 326 aC).

El 300 aC tot el Latium en el sentit ampliat de la paraula era sota domini incontestat dels romans encara que algunes ciutats van conservar una nominal independència força temps. El 280 aC Pirros d'Epir va arribar prop de Praeneste sense arribar a marxar contra Roma. A la segona guerra púnica Anníbal va arribar a la via Llatina i va arribar a nomes 7 km de Roma i va arribar a saquejar fins a les portes de la ciutat; aquesta fou la darrera vegada que un exercit estranger va trepitjar el Latium fins al segle V.

Al 90 aC la Lex Iulia va donar a tots els llatins la condició de ciutadans romans, però llavors tot rastre de nacionalitat ja s'havia perdut. En les guerres entre Gai Mari i Sul·la els auxiliars samnites de Mari van provocar destroces importants al país de les que es va refer amb gran dificultat en alguns llocs i en altres ni tan sols es va refer mai (Gabii, Labicum, Collatia, Fidenae, i Bovillae). Aricia i Lanuvium, tot i que refetes, van ser superades per les ciutats de Campània.

[edita] Regió d'Itàlia

Amb August fou constituïda en una regió administrativa (Regió I) unida a la Campània, però amb el temps el nom de Campània fou el que va predominar i la regió es va dir Campània sota Constantí el gran. El nom de Latium va caure en desús.

Al final de l'Imperi la regió es va despoblar degut als assalts dels bàrbars, i després les guerres gòtiques i els llombards van continuar la feina de despoblament. Roma va romandre poblada però la regió de la rodalia va quedar desolada i deserta. La regió es va dir el Camp de Roma (La Campgna di Roma).

Per la moderna regió vegeu Laci.