Lahu
De Viquipèdia
Els lahu són una nació de Birmània que habita principalment a l'Estat Shan a l'àrea de Kentung, prop de la frontera amb la Xina, a l'est del país Wa, i també a Laos, Xina i Tailàndia.
Estan dividits en quatre tribus: Els Lahu negres, els Lahu vermells, els Lahu grocs i els Shehleh
Són originaris del sud-oest de Xina. Tenen les seves creences tradicionals i només el 30% són cristians.
Són uns 150.000 i parlen el Lahu dividit en dialectes (Na, Nyi i Shehleh) que és del grup sinotibetà.
Des del 1963 els Lahu es van integrar a les organitzacions shan contra el govern. La principal organització Lahu fou l'Organització Nacional Lahu (ONL), i després el Front Democràtic Lahu (FDL), l'Exèrcit del Estat Lahu i el Partit d'Alliberament nacional Lahu. El líder mes conegut dels Lahu fou Benjamí Kya Oo (conegut per Maran Brangtawng, per Ta Tung i per Surh Khurh), secretari general del Front Democratic Lahu, que va morir el 2000. El Partit de desenvolupament nacional Lahu es un partit legal des el 28 de febrer de 1989.
Després de la pèrdua del area de Kokang, el comandant de la 815 regió dels comunistes birmans, U Sai Lin, va prendre el control de la zona del est del Estat Shan i va anunciar que trencava amb el Partit Comunista de Birmània. La divisió 768 composada de Shans, Akhas i Lahus es va unir a U Sai Lin i es va formar la East Shan Military and Regional governing Committee i va acordar una treva amb el govern (la Junta militar o Tatmadaw). El 30 de juny de 1989 U Sai Lin i 3.300 homes sota el seu comandament van entregar les armes i es van convertir en organització legal. La zona fou declarada Eastern Shan State Special Region i es va iniciar un programa de desenvolupament. La seu del area es Mongla, al Sud-est de Kokang, a tocar de la frontera amb Xina. El nom amb que es coneix aquest grup es Exèrcit del Est del Estat Shan. En els anys següents els grups exclusivament Lahu van arribar també a acords de pau parcials amb el govern.
