Joseph Mallord William Turner
De Viquipèdia
| Joseph Mallord William Turner | |
 Autorretrat, oli sobre tela |
|
| Naixement | 23 d'abril de 1775 Londres, Regne Unit |
| Defunció | 19 de desembre de 1851 (76) Chelsea, Regne Unit |
| Nacionalitat | Britànic |
| Moviment | Romanticisme |
Joseph Mallord William Turner va néixer a Covent Garden, Londres el 23 d'abril de 1775 (dada discutida) i va morir el 19 de desembre de 1851. És considerat un artista romàntic del paisatge anglès, l'estil del qual va conduir a la fundació del Impressionisme.
Taula de continguts |
[edita] Vida i carrera
El seu pare, Willian Turner, va ser un fabricant de perruques que després es va convertir en barber. La seva mare, Mary Marshall, un ama de casa, va anar perdent la seva estabilitat mental gradualment sent jove, potser a causa de la mort de la germana petita de Turner, el 1786. Ella va morir el 1804, reclosa en un psiquiàtric.
Possiblement aquesta situació va conduir que el jove Turner fos enviat el 1785 amb el seu oncle matern a Brentford, un petit poble a l'oest de Londres, a prop del riu Tàmesi. Allà Turner va mostrar per primera vegada el seu interès per la pintura. Un any després va assistir a l'escola a Margate, en Kent, a l'est de Londres, en l'àrea de l'estuari del Tàmesi. En aquell moment va crear moltes pintures, que van ser exhibides en l'expositor del comerç del seu pare.
Turner va entrar a les escoles de la Royal Academy of Art amb tan sols 14 anys. Va ser acceptat als 15, ja que, a diferència dels seus contemporanis, estava interessat en formar part d'aquesta. Al principi, va mostrar un entusiasta interès per l'arquitectura, però la seva activitat artística va ser estimulada per l'arquitecte Thomas Hardwick (júnior). Sir Joshua Reynolds, president de la Reial Acadèmia llavors, va admetre Turner orientant-lo definitivament al món de l'art. Una aquarel·la seva va ser acceptada per a l'exposició estival de la Reial Acadèmia el 1790, després de només un any d'estudi. El seu primer oli va ser exhibit el 1796. Durant la resta de la seva vida, va exposar regularment a l'Acadèmia.
És comunament conegut com el pintor de la llum, rebatejat no solament pels seus olis sinó també com a aquarel·lista, ja que se li considera un dels fundadors de la pintura paisatgística anglesa a aquarel·la.
Un dels seus quadres més famosos és El temerari remolcat a dic sec pintat el 1839, dipositat a la National Gallery de Londres.
Turner va viatjar al voltant d'Europa, iniciant la seva travessia a França i Suïssa el 1802, estudiant al Louvre de París, el mateix any. També va visitar Venècia. Durant una visita a Lyme Regis, a Dorset, Anglaterra, va pintar una escena de tempesta, ara al museu de Cincinnati, Ohio.
Tal com envellia, Turner es va tornar més excèntric. Va tenir pocs amics, excepte el seu pare, que va conviure amb ell trenta anys, assistint-li eventualment en el seu estudi. El seu pare va morir el 1829, la qual cosa li va produir una profunda impressió, per la que va entrar en depressió.
Va morir a la seva casa a Cheyne Walk, en Chelsea, Londres, el 19 de desembre de 1851. Segons els seus desigs, va ser enterrat a la catedral de S. Pablo (St Paul's Cathedral), on descansa al costat de Sir Joshua Reynolds. La seva última exhibició en la Reial Acadèmia va ser el 1850.
[edita] Estil
El talent de Turner va ser reconegut molt aviat, convertint-lo en un acadèmic els 23 anys. Tal independència econòmica li va permetre innovar de manera sorprenent, per a molts. D'acord amb la Història il·lustrada de l'Art , de David Pipper, les seves últimes pintures van ser denominades puzles fantàstics. No obstant això, Turner és reconegut com un geni: el crític anglès John Ruskin, va descriure Turner com l'artista que amb més encert mesura les carícies de la Naturalesa.
Turner és un pintor romàntic interessat en la filosofia sublim; retrata el sorprenent poder de la naturalesa sobre l'home. Focs, catàstrofes, enfonsaments, fenòmens naturals són descrits pel pintor. En les seves teles, constata que la humanitat no és més que un conjunt de peons de la Naturalesa. Com altres romàntics, considera el paisatge natural com un reflex del seu humor. Turner va mostrar el poder violent del mar, com en Dawn after the Wreck (1840) o el Vaixell d'Esclaus, 1840.
El seus primers treballs, com Tintern Abbey (1795) o Venècia: S. Giorgio Maggiore (1819), conserven les tradicions del paisatgisme anglès. Tanmateix, a Anníbal travessant els Alps (1982), el seu èmfasi en el poder destructor de la naturalesa ja comença a sorgir. Turner va perfeccionar la seva tècnica amb l'oli, generant un estil distintiu també a l'aquarel·la de llums i canvis atmosfèrics.
En els seus últims anys, va emprar cada vegada menys olis, i es va centrar en la llum pura, en els colors del reflex. Exemples d'aquest estil tardà són visibles a Pluja, vapor i velocitat pintat en (1844), on els objectes són difícilment reconeixibles.
Turner, junt amb John Constable, va ser un estendard de la pintura anglesa als seus darrers anys, i va ser popular també a França. Els impressionistes van estudiar acuradament les seves tècniques, per dilucidar el poder de les seves teles. A l'era del art modern, fins i tot l’art abstracte s'ha vist influït per ell.
S'ha suggerit que els alts nivells de cendra en l'atmosfera durant 1816, que van conduir a una inusuals postes de sol durant l'esmentat període, van poder inspirar el treball de Turner.
[edita] Llegat
Turner va deixar una generosa fortuna que va desitjar que fos invertida per a ajudar al que ell anomenava artistes erosionats. La col·lecció va ser llegada a la nació britànica, que va construir en la que fou la seva casa una galeria especial. Després de problemes governamentals, vint-i-dos anys després de la seva mort la seva col·lecció va ser enviada a museus fora de Londres, a causa del qual va començar a disgregar-se en contra dels desigs de Turner. El 1987, la major part de la col·lecció estava en la Clore Gallery, a la Tate Gallery, però el seu disseny va ser fortament criticat.
Existeix un prestigiós premi anual, el Premi Turner, creat en el seu honor el 1984, que s'ha tornat controvertit ja que promociona un art no connectat amb la tècnica de Turner.
El 2005 el 'Temerari' va ser escollit com el millor quadre anglès en una votació pública organitzada per la BBC.[1]. L'abril de 2006 Christie's va treure a subhasta un quadre amb una vista de Venècia per 35,8 milions de dòlars americans, marcant un nou rècord per a Turner. El comprador va ser un magnat de casino anomenat Stephen Wynn.
[edita] Obres selectes
- 1799 - Warkworth Castle, Northumberland - Thunder Storm Approaching at Sun-Set , oli sobre tela - Victòria and Albert Museum, Londres
- 1806 - The Battle of Trafalgar, as Seen from the Mizen Starboard Shrouds of the Victory , oli sobre tela - Tate Gallery, Londres
- Hacia 1810-1812 - Anníbal creuant els Alps , també conegut com Tempesta de neu: L'exèrcit d'Aníbal travessant els Alps (Snow Storm: Hannibal and His Army Crossing the Alps) , oli sobre tela - Tate Gallery, Londres
- 1822 - La batalla de Trafalgar (The Battle of Trafalgar) , oli sobre tela National Maritime Museum, Greenwich, Londres
- 1829 - Ulises burlant a Polifemo (Ulysses Deriding Polyphemus) oli sobre tela, National Gallery, Londres
- 1835 - El incendi del Parlament de Londres (The Burning of the Houses of Lords and Commons) , oli sobre tela Philadelphia Museum of Art, Filadelfia
- 1835 - The Grand Canal, Venice , oli sobre tela Metropolitan Museum of Art, Nova York
- 1838 - L'última singladura del «Fighting Téméraire» (The Fighting Temeraire Tugged to Her Last Berth to Be Broken up ), oli sobre tela National Gallery, Londres
- 1840 - Vaixell d'esclaus - Negrers ell llançant-se per la borda als morts i moribunds (Slave Ship - Slavers Throwing Overboard the Dead and Dying, Typhoon Coming On) oli sobre tela Museum of Fine Arts, Boston
- 1842 - Fishing Boats with Hucksters Bargaining for Fish oli sobre tela The Art Institute of Chicago, Chicago
- 1842 - Pau. Funerals al mar oli sobre tela The Art Institute of Chicago, Chicago
- 1842 - Tempesta de neu al mar, el nom complet del qual és Tempesta de neu: un vapor situat davant d'un port fa senyals en aigües poc profundes i avança a la sonda. L'autor es trobava en aquesta tempesta la nit en què l'Ariel va abandonar Harwich oli sobre tela, Tate Gallery, Londres
- 1844 - Pluja, vapor i velocitat. El gran ferrocarril de l'Oest (Rain, Steam and Speed - The Great Western Railway ), oli sobre tela, National Gallery de Londres
[edita] Vegeu també
- Escuela de pintura anglesa
- Art britànic
- Llista de pintors britànics
- Romanticisme
