Joan Timoneda
De Viquipèdia
Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:
Joan Timoneda (València, entre 1518 i 1520- 1583. És conegut com a escriptor i també com a editor. Des de 1550 o 1553 edità un gran nombre de plecs poètics solts (dels conservats, dos són catalans i els altres dos, bilingües) i diversos cançoners de destinació popular.
Divulgà romanços propis, tradicionals i d'altri, entre ells Flor de enamorados, Sarao i les quatre Rosas de romances (1573).
Autor dramàtic i sobretot arranjador i refonedor, publicà obres escèniques religioses (el Ternario espiritual, 1558, i els dos Ternarios sacramentales, 1575, que reflecteixen les noves orientacions de l'església espanyola; al primer d'aquests hi ha una peça seva catalana, Aucto de la Iglésia.
Assoliren fama els seus reculls de contes i anècdotes, alguns dels quals en català: El Sobremesa (1563), Memoria hispanae i Memoria valentina.
És l'autor dels únics actes sacramentals en llengua catalana: L'església militant i el Castell d'Emaús. Aquestes obres estaven concebudes per a l'exaltació de l'Eucaristia com a element de propaganda per defensar la docrina catòlica en contra de la reforma luterana i la protestant.
Com a escriptor i editor fou molt sensible a les tendències i les novetats literàries del seu temps, i procurà de connectar amb els gustos del gran públic.
[edita] Bibliografia
- Gran Enciclopèdia Catalana
