Inflorescència

De Viquipèdia

La inflorescència és el conjunt de flors agrupades i, per extensió, la disposició de les flors sobre la tija en les angiospermes. Etimológicament prové del llatí inflorescere que significa literalment "cobrir-se de flors". Sovint les inflorescències presenten hipsofil·les en forma de bràctees i bractèoles

Hi ha tres tipus d'inflorescència segons el tipus de ramificació:

Racemoses, indefinides o obertes quan l'eix creix indefinidament.
Cimoses, definides o tancades quan l'eix acaba en una flor i el creixement passa a ser lateral
Compostes quan estan constituïdes per la reunió d'inflorescències simples, i porten inflorescències (ramificacions multiflores) en els llocs on les simples porten flors.

[edita] Inflorescències racemoses

Entre les inflorescències del tipus racemoses cal destacar-ne

Capítol: les flors, sèssils, es disposen sobre un disc o receptacle envoltat per bràctees que constitueixen l'involucre.
Corimbe: les flors surten de diferents punts de l'eix i es disposen terminalment al mateix nivell.
Espàdix: espiga amb l'eix engruixit i flors unisexuals.
Espiga: semblant que el raïm, amb flors sense peduncle.
Raïm: les flors es disposen al llarg d'un eix al qual són unides per un peduncle.
Umbel·la: els nusos de les flors estan tan pròxims que aparenten sortir totes del mateix punt i es situen al mateix nivell.

Raïm (inflorescència)	Espiga (inflorescència)	Espàdix	Corimbe
Umbel·la	Capítol

[edita] Inflorescències cimoses

En les inflorescències cimoses es diferencien, segons el nombre de ramificacions laterals:

Monocasi o cima unípara: quan un eix produeix una flor i deté el seu creixement hi ha una sola branca que el continua. Troben el bòstrix i el flabel o ripidi, que són de tipus helicoide, és a dir, amb les branques que arrenquen alternativament d'un costat i de l'altre, i el cincí i el drepani, que són de tipus escorpioide, és a dir, amb les branques que arrenquen del mateix costat.
Dicasi o cima bípara: l'eix principal, acabat en una flor, produeix dues branques, cada una de les quals en produirà a la vegada dues més i així successivament.
Pleocasi o cima multípara: l'eix principal produeix més de dues branques després de donar la flor.

A més, les inflorescències cimoses poden presentar les flors sense peduncle i, en aquests casos, solen prendre un aspecte esfèric i reben el nom de glomèruls.

Bòstrix	Flabel o Ripidi	Cincí	Drepani
Dicasi	Pleocasi

[edita] Inflorescències compostes

Les inflorescències compostes són molt variades al ser formades majoritàriament per la reunió de dues o més inflorescències simples: Citar, per exemple

Ament que és una panícula contreta, normalment pèndula i generalment amb flors unisexuals com les de l'(avellaner, i la noguera.
Antela
Ciati
Panícula o raïm de raïms
Siconi (la figa)
Tirs
Umbel·la composta o umbel·la d'umbel·les