Humus

De Viquipèdia

L'humus (terra en llatí) és el residu provinent de la descomposició de restes orgàniques animals i vegetals sota l'acció d'organismes vius com bacteris, fongs i artròpodes. Va ser estudiat pel químic alemany Justus von Liebig. L'humus és la substància composta per productes orgànics, de naturalesa coloidal, que prové de la descomposició de les restes orgàniques (fonga i bacteris). Es caracteritza per el seu color negrós degut a la gran quantitat de carboni que conté. Es troba principalment a les parts altes dels sòls en activitat orgànica. Els elements orgànics que componen l'humus són molt estables, és a dir, el seu grau de descomposició és tan elevat que ja no es descomponen més i no pateixen transformacions considerables.

Acostuma a tenir un color fosc (negre o marronós)i es troba principalment en la capa superior del perfil del sòl

La descomposició o mineralització de l'humus allibera nitrogen i altres substàncies nutritives indispensables pel creixement dels vegetals.

Segons les condicions climàtiques l'evolució de l'humus serà diferent així en clima fred s'acumula i evoluciona lentament mentre que en els càlids el seu cicle de formació i mineralització és ràpid.

La relació carboni/nitrogen permet saber la quantitat i qualitat total d'humus present.

Els àcids fúlvics i els àcids húmics de l'humus tenen característiques fisicoquímiques diferents i estan presents en diverses proporcions en cada tipus d'humus.

Sota condicions aeròbiques es formen els humus del tipus compost o terragada, Mull, Moder o Mor.

Sota condicions anaeròbiques es formen els humus del tipus torba o Anmoor.

[edita] Tipus d'humus

Existeixen dues classes d'humus, l'humus vell i l'humus jove.

Humus vell: degut a un període llarg de temps transcorregut i , té un to morat; algunes substàncies húmiques característiques d'aquest tipus d'humus són les Humines i els Àcids Húmics. Les humines són molècules d'un pes molecular considerable i es formen per entrellaçament d'els àcids húmics, en ser aïllades tenen la aparença de plastilina, els àcids húmics són compostos d'un pes molecular menor i igual que les humines posseeixin una alta capacitat de Intercanvi Catiònica (CIC), característica important en la nutrició vegetal.

Humus jove: és el que té les característiques del recent format, posseeix un grau menor de polimerització i està compost per àcids húmics i Fúlvics, els àcids Húmics es formen per polimerització dels àcids Fúlvics, aquests últims es formen a partir de la descomposició de la lignina; una de les principals fonts d'humus es troba en algunes mines, no obstant, existeixen fonts totalment orgàniques com ho són els humus dels cucs de terra, l'humus dels tèrmits, entre altres, que a més d'aporta substàncies húmiques i és molt més ric en microorganismes i elements nutricionals i són més acceptats a l'agricultura orgànica i ecològica. L'humus vell només influeix físicament als sòls. Reté l'aigua i impedeix l'erosió, servint també com a lloc d'emmagatzematge de substàncies nutritives, està compost per humines i àcids Húmics d'alt pes molecular. L'humus jove s'interrelaciona amb el sòl en tres aspectes generals: física, química biològicament; algunes d'aquestes característiques les comparteix amb altres fraccions més velles de les substàncies húmiques.