Heribert Barrera i Costa
De Viquipèdia
Heribert Barrera i Costa (Barcelona, 6 de juliol de 1917) és un científic i polític català, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya i president del Parlament de Catalunya des del 1980 fins el 1984.
És fill de Martí Barrera i Maresta, diputat al Parlament de Catalunya i Conseller de la Generalitat de Catalunya.
[edita] Trajectòria política
L'any 1934 entrà a formar part de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya i del Bloc Escolar Nacionalista.
L'any següent, ingressà a les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya. Al partit republicà i a l'exili, emprengué la reorganització clandestina d'Esquerra Republicana de Catalunya, esdevenint-ne el màxim dirigent a l'interior i secretari general (1976-1987). Fou president del mateix partit en el període de 1991 a 1995.
Entre els anys 1977 i 1980, va ser membre del Consell Català del Moviment Europeu i diputat al Congrés dels Diputats (1977-1980). El vuit anys posteriors (1980-1988) fou diputat al Parlament de Catalunya, esdevenint-ne President a la primera de les dues legislatures(1980-1984).
Posteriorment, fou elegit parlamentari europeu (1991-1994).
L'any 2000 va ser guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya.
[edita] Trajectòria professional i cívica
Es llicencià en ciències químiques per la Universitat de Barcelona. Durant la guerra civil, va ser soldat als fronts d'Aragó i del Segre, exiliant-se a França fins l'any 1952. A Montpeller va obtenir les llicenciatures de matemàtiques i de física, així com la titulació d'enginyer químic. A la Sorbona (París) es doctorà en ciències físiques.
La seva activitat acadèmica prosseguí com a professor ajudant i encarregat del curs a la Facultat de Ciències de la Universitat de Montpeller; agregat de recerques del Centre National de la Recherche Scientifique de França, i becari postdoctoral a la Universitat de New Hampshire (EUA).
Havent tornat a Catalunya, esdevingué Catedràtic contractat de Química Inorgànica a la Universitat Autònoma de Barcelona, l'any 1970, fins la seva jubilació l'any 1984.
És autor de nombrosos articles científics a revistes internacionals, així com d'articles polítics a la premsa catalana i internacional.
Fou guardonat amb el premi Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans, pel seu treball Noves contribucions a la síntesi d'àcids arilalifàtics i a la teoria de l'acilació intramolecular.
Ha estat president de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques i de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans. Actualment és membre emèrit d'aquest Institut. També és membre d'institucions científiques estrangeres, com la Societé Française de Chimie i l'American Chemical Society.
La seva activitat a la societat catalana ha estat intensa, havent estat president del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona, president (1989-1997) i President d'Honor de l'Ateneu Barcelonès i president de l'Associació d'Antics Diputats al Parlament de Catalunya(1997-2003). Actualment, és membre del consell consultiu d'Òmnium Cultural.
[edita] Enllaços externs
Precedit per: Francesc Farreres i Duran |
President del Parlament de Catalunya 1980 – 1984 |
Succeït per: Miquel Coll i Alentorn |
Precedit per: Joan Sauret |
Secretari General d'ERC 1976 – 1987 |
Succeït per: Joan Hortalà |
Precedit per: Lluís Companys i Jover |
President d'ERC 1993–- 1995 |
Succeït per: Jaume Campabadal |
|
|
---|---|
1931: Joan Lluís Pujol i Font • 1931-1932: Josep Tarradellas i Joan • 1932-1938: Joan Tauler i Palomeras • 1938-1957: Josep Tarradellas i Joan • 1957-1976:Joan Sauret i Garcia • 1976-1987: Heribert Barrera i Costa • 1987-1989: Joan Hortalà i Arau • 1989-1996: Àngel Colom i Colom • 1996-2004: Josep-Lluís Carod-Rovira • 2004-actualitat: Joan Puigcercós i Boixassa |
|
|
---|---|
1931-1933: Francesc Macià i Llussà • 1933-1934: Lluís Companys i Jover • 1934-1936: Carles Pi i Sunyer • 1936-1940: Lluís Companys i Jover • 1993-1995: Heribert Barrera i Costa • 1995-1996: Jaume Campabadal • 1996-2004: Jordi Carbonell i de Ballester • 2004-actualitat: Josep-Lluís Carod-Rovira |