Gneu Papiri Carbó

De Viquipèdia

Gneu Papiri Carbó (Cneus Papirius CN. F. C. N. Carbó), fou fill de Gneu Papiri Carbó (Cneus Papirius Carbo) , net del pretor Gai Papiri Carbó (Caius Papirius Carbó) i nebot del cònsol Gai Papiri Carbó (Caius Papirius Carbó). Era cosí de Gai Papiri Carbó Arvina (Caius Papirius Carbó Arvina).

Apareix per primer cop el 92 aC quan el cònsol Appi Claudi Pulcre va informar el senat del seus intents de sedició. Fou un dels caps del partit popular i el 87 aC, quan Mari va tornar d'Àfrica, va dirigir un dels quatre exèrcits amb els que va assetjar Roma. El 86 aC, quan Luci Valeri Flac, successor de Mari en el seu setè consolat, fou assassinat a Àsia, Carbó fou nomenat per Cinna com el seu col·lega al consolat pel 85 aC.

Davant la tornada de Sul·la els populars van mobilitzar els seus partidaris, van restaurar la flota i es van vigilar les costes d'Itàlia. Sul·la va escriure al senat romà des de Grècia i el senat va decidir no cursar les propostes dels cònsols fins tenir noves noticies de Sul·la; els cònsols es van mostrar disposats a obeir el senat però van exigir la sortida de Roma dels ambaixadors de Sul·la. Es van portar legions per fer front a l'amenaça i es van declarar innecessaris els comicis i que Carbó i Cinna seria altre cop els cònsols a l'any següent (84 aC).

Molts soldats es van negar, però, a lluitar contra els seus compatriotes de les forces de Sul·la, i en un motí Cinna va morir a mans dels seus propis soldats (84 aC). Carbó estava amb les tropes i no s'atrevia a anar a Roma però els tribuns l'hi cridaven per designar el successor de Cinna. Quan Carbó va arribar a Roma no va poder fer els comicis i va romandre cònsol únic la resta del 84 aC.

El 83 aC Sul·la va arribar a Itàlia i Carbó, que era ara procònsol a la Gàl·lia, es va dirigir a Roma i va imposar un decret que declarava Metel i tots els senadors que donaven suport a Sul·la enemics de la república. Al mateix temps el Capitoli fou cremat i es va sospitar de Carbó.

El 82 aC Carbó fou elegit cònsol per tercera vegada amb Gai Mari el jove; el seu exèrcit era a la Gàl·lia i el seu llegat Carrines va haver de lliurar una dura batalla amb Metel al nord d'Itàlia, i fou derrotat havent de fugir. Però Carbó va atacar Metel i el va atrapar en una posició en què no podia fer res. Després es va assabentar de les desgràcies del seu col·lega Mari a Praeneste i va portar al seu exèrcit cap a Ariminium on fou seguit per Gneu Pompeu.

Mentre Metel va poder obtenir un altra victòria sobre un exèrcit de Carbó, i Sul·la va entrar a Roma i es va dirigir contra Carbó. Els dos exèrcits es van enfrontar a la vora del riu Glanis, on els hispans que s'havien unit a Carbó van desertar al camp de Sul·la, i els que no ho van fer foren executats per Carbó ja que eren sospitosos. La batalla decisiva es va lliurar a Clusium i va durar un dia sencer per acabar sense un vencedor clar. Mentre Pompeu i Cras es van enfrontar a Carrines a la rodalia d'Spoletum i Carbó li va enviar un exèrcit de reforç. Sul·la se'n va assabentar i va atacar a aquest exercit matant a dos mil homes en una emboscada, però Carrines, que estava assetjat, va poder escapar mercès a l'ajut que li havia enviat Carbó.

Aquest va enviar llavors a Marci per aixecar el setge de Praeneste però també fou emboscat i atacat per Pompeu i va perdre molts homes. Marci fou acusat pels seus homes de ser el culpable i la majoria es van passar a Sul·la; Marci va tornar amb Carbó amb la resta de les forces que romanien lleials.

Una mica després Carbó i Norbà van fer un atac al camp de Metel, prop de Favèntia, però foren derrotats i van perdre deu mil homes i sis mil van desertar cap al camp de Metel. Carbó es va haver de retirar cap a Arretium amb un miler d'homes. Les desercions van seguir; Norbà va fugir a Rodes on es va suïcidar; i quan el setge de Praeneste, on Carbó havia enviar dues legions sota Brut Damasip, no va poder ser aixecat, va decidir fugir d'Itàlia i passar a Àfrica, deixant als seus general Carrines, Mari i brut Damasip lluitant a la península.

Quan el seus partidaris a Itàlia foren totalment derrotats Pompeu fou enviat a liquidar les restes a Sicília i allí va reaparèixer Carbó, però fou fet presoner a l'illa de Cossyra (Pantel·leria) per emissaris de Pompeu, que el van executar i van enviar el seu cap a Sul·la (82 aC).