Flamen
De Viquipèdia
Flamen fou el nom romà de cadascun dels sacerdots dedicats al culte d'un deu concret. Al nom de Flamen s'hi afegia el de la deïtat corresponent, per exemple els Flamen Dialis, els Flamen Martialis, o els Flamen Quirinales.
La tradició atribueix la seva institució a Ròmul però en general es pensa que com altres institucions religiosos foren creats en temps de Numa Pompili. Inicialment eren tres però foren incrementats fins a 15; els tres inicials o Flamen Majores, sempre eren patricis; els altres dotze, Flamen Minores, eren plebeus. Es creu que el nom dels flamens minores era específic per cadascun i se'n coneixen vuit de segurs i quatre probables:
- Volturnalem
- Palatualem
- Furinalem
- Floralemque
- Falacrem
- Pomonalem
- Volcanalis
- Carmentalis
- Virbialis
- Laurentalis
- Lavinalis
- Lucullaris
Els flamen eren escollits pels comicis curiats segons Aule Gel·li (probablement a partir de la llei Domícia, ja que no era el cas antigament). El seu nomenament es deia capti i la seva presa de possessió inaugurabantur, i estava a càrrec del Pontífex Màxim del que depenien. L'ofici era vitalici però podia ser obligat a renunciar (flaminio abire) per un servei a l'estat, accidents, o altres causes. Portaven un vestit especial amb apex, laena i corona de llorer.
El flamen de més rang era el Dialis i el més inferior el Pomonalis. El Dialis gaudia de molts privilegis i honors però també de moltes limitacions como no poder estar fora de la ciutat ni una sola nit o dormir fora del propi llit més de tres nits i per tant no podia governar províncies per exemple, ni tampoc ser cònsol o magistratures que necessitaven la sortida de Roma.
Les dones dels flamen es deien Flamínica.
Els municipis també tenien els seus flamens.
Quan els emperadors es van divinitzar es van nomenar flamens per vigilar el seu culte en cada província i van sorgir els flamen augustales, els flamen tiberii caesaris, flamen D. Juli, o més genèricament els flamen divorium omnium.
