El Mercat
De Viquipèdia
El Mercat és un dels barris que componen el districte de Ciutat Vella de València. Històricament ha estat el de major activitat comercial, tot i que en l'actualitat el barri de sant Francesc l'hi supera.
El 2007 tenia una població de 3.266 habitants. El 1981 en sumava 4.474, fet que mostra la forta pèrdua de població d'aquest barri i de tot el districte en els últims anys. No obstant això, del 2003 ençà la seua població s'ha estabilitzat, gràcies a la rehabilitació que experimenta el barri.
La meitat oriental del barri era intramurs quan es construí la muralla àrab del segle XI (de la plaça del Mercat cap a llevant). Ja en època islàmica albergava l'alcaisseria (mercat de productes tèxtils de qualitat) i part del sóc (mercat àrab). Després de la conquesta, el rei Jaume I concedí llicència a la ciutat de València, concretament el 1266, per celebrar mercat setmanal el dijous en l'anomenat Pla de la Boatella, una zona de pastures que hi havia tot just a l'altre costat de la murada islàmica, corresponent a un braç sec del riu Túria, només inundat en temps d'avingudes. De llavors ençà, aquest pla de la Boatella (després anomenat Pla del Mercat) ha estat el cor comercial de la ciutat.
Pere el Cerimoniós manà construir la muralla del segle XIV (1365), gràcies a la qual el barri quedà tot intramurs i en una posició estratègica en el centre de la Ciutat Vella, que durant el segle XIV i fins al XIX era quasi sinònim de la ciutat. Aquest fet reforçà la importància comercial d'aquest pla de la Boatella o del Mercat, que esdevindria el lloc de més gran activitat comercial de la ciutat fins ben entrat el segle XX. No és casualitat que durant els segles XV i XVI fora ací, en ple centre comercial, on es construïra la Llotja de Mercaders, amb la seua Sala de Contractació, la Taula de Canvis i Depòsits i el Consolat de Mar.
El Pla del Mercat fou conegut de ben antuvi per les cases amb porxes, per la concentracio de botiguers i de parades de mercat, pels espectacles i també pels aldarulls. En tant que lloc mes concorregut de la ciutat, entre els segles XV i XVIII hi havia el cadafal de la forca, on penjaven els ajusticiats, i lloc de festes, justes, tornejos i corregudes de bous.
Fins a començament del segle XX el mercat encara es feia a base de parades amb tendals de lona que eren desmuntats a migdia. Durant el segle XIX la plaça s’amplià amb l’enderroc del convent de les Magdalenes, pero fins al 1914, no s’inicià la construcció de l’edifici cobert del Mercat Central. Calgué comprar i enderrocar algunes cases per reunir un solar d’uns 8.000 m2. El projecte, de 1914, fou d’Alexandre Soler March i de Francesc Guàrdia i Vial.
Fins als anys 1970 el barri del Mercat ha estat el gran centre de comerç de la ciutat, gràcies a l'enorme activitat comercial que albergaven el Mercat Central i els seus carrers adjacents, però la construcció de grans magatzems i de botigues de marques multinacionals al barri de Sant Francesc i al districte de l'Eixample li ha restat protagonisme comercial.
No obstant això, continua amb una gran activitat comercial, per tal com el Mercat Central posseeix més d'un miler de parades d'alimentació, i pels seus carrers adjacents es concentra una gran activitat comercial a la menuda.
El barri del Mercat posseeix alguns dels monuments més interessants de la ciutat, com ara:
- la Llotja de la Seda (Patrimoni de la Humanitat)(s.XV-XVI)
- el Mercat Central (1910-1928)
- Església de Sant Joan del Mercat (s.XIII-XVIII)
- Conjunt de la Plaça del Mercat
Ciutat Vella: la Seu - la Xerea - el Carme - el Pilar - el Mercat - Sant Francesc
l'Eixample: Russafa - el Pla del Remei - Gran Via
Extramurs: el Botànic - la Roqueta - la Petxina - Arrancapins - Parc Central
Campanar: Campanar - Tendetes - el Calvari - Sant Pau
La Saïdia: Marxalenes - Morvedre - Trinitat - Tormos - Sant Antoni
Pla del Real: Exposició - Mestalla - Jaume Roig - Ciutat Universitària
L'Olivereta: Nou Moles - Soternes - Tres Forques - la Fontsanta - la Llum
Patraix: Patraix (barri) - Sant Isidre - Vara de Quart - Safranar - Favara
Jesús: Raiosa - Hort de Senabre - creu Coberta - Sant Marcel·lí - Camí Real
Quatre Carreres: Montolivet - En Corts - Malilla - la Font de Sant Lluís - Na Rovella - la Punta - Ciutat de les Arts i les Ciències
Poblats Marítims: el Grau - el Cabanyal i el Canyamelar - la Malva-rosa - Beteró - Natzaret
Camins al Grau: Aiora - Albors - Creu del Grau - Camí Fondo - Penya-roja
Algirós: Illa Perduda - Ciutat Jardí - l'Amistat - la Vega Baixa - la Carrasca
Benimaclet: Benimaclet - Camí de Vera
Rascanya: els Orriols - Torrefiel - Sant Llorenç
Benicalap: Benicalap - Ciutat Fallera
Pobles del Nord: Benifaraig - Poble Nou - Carpesa - Cases de Bàrcena - Mauella - Massarrojos - Borbotó
Pobles de l'Oest: Benimàmet - Beniferri
Pobles del Sud: el Forn d'Alcedo - el Castellar i l'Oliveral - Pinedo - el Saler - el Palmar - el Perellonet - la Torre - Faitanar
