Cubisme
De Viquipèdia
El Cubisme és un dels moviments artístics pertanyents a l'Art Modern (altrament anomenats -ismes), present principalment en la pintura i l'escultura, desenvolupat entre 1907 i 1914. El Cubisme va introduir un punt d'inflexió en la pintura, i representa l'inici de l'art abstracte. En les obres cubistes els objectes es trenquen, s'analitzen, i es re-construeixen en una forma abstracta; enlloc de representar els objectes des d'un punt de vista, l'artista pinta el motiu des d'una multitud de perspectives per tal de representar-lo en un context més ampli. El cubisme intenta atènyer l'essència de les coses que representa, per la juxtaposició de punts de vista diferents en la realitat, però simultanis a l'obra. Picasso, no es pararà només a descompondre paisatges, aplicarà el cubisme igualment als objectes i com al retrat. Els cubistes van abolir la idea de que cal pintar "matèries nobles"," i pensaven que qualsevol objecte podria ser bonic. Les Senyoretes d'Avignon de Picasso 1907 és considerat com el primer quadre cubista.
Taula de continguts |
[edita] Origen i significat
El nom "Cubisme" prové d'una reflexió de Matisse (que, per descriure un quadre de Georges Braque, va parlar de «petits cubs»), però va ser introduït pel crític d'art Louis Vauxcelles, que el 1908 va descriure l'obra de Georges Braque com a 'rareses cúbiques'. La paraula Cubisme prové de Cub i inicialment tenia connotacions burlesques.
El cubisme s'alimenta dels escrits i de les últimes obres de Paul Cézanne, el primer a fer una interpretació del món segons volums elementals (cubs, esferes, piràmides): „Tot en la natura pren la seva forma del cub, l'esfera i el cilindre.“
El cubisme va ser una reacció contra la pintura realista de finals del segle XIX i principis del XX. El seu principal objectiu era la superació del problema de la perspectiva, que només semblava representar els objectes des d'un punt de vista. Per això van provar de defragmentar els objectes en les diverses perspectives que poden presentar (Cubisme analític) i assolir una síntesi de tots aquests punts de vista (Cubisme sintètic).
D'aquí s'esdevé que els objectes apareixen molt fragmentats i angulosos, i tenen només una relació llunyana amb la forma real dels objectes que representen. No obstant, aquesta representació permet la observació simultània dels diferents punts de vista. Per aquest motiu, la simultaneïtat és una paraula clau del cubisme. Sovint s'aprecien algunes parts dels quadres transparents, mitjançant les quals poden veure's diferents àrees alhora.
Els iniciadors del cubisme consideraven sentimental l'èmfasi en la llum i l'efecte del color de la pintura del seu temps. Per contra, ells provaven d'apropar-se als objectes amb actitud fortament analítica. Especialment en els treballs dels inicis del cubisme, es dóna més importància al llenguatge de les formes que al color. Així doncs, les obres són principalment de colors terrosos i apagats, gairebé monocroms.
[edita] Tres períodes
[edita] Precubisme
Precubisme, negre o geomètric (1907-1910). El pintor es dedica a la representació en volum de l'objecte, a la manera de Cézanne (la perspectiva és sovint maltractada).
[edita] Cubisme analític
Cubisme analític (1910-1912). L'objecte és desmuntat, i totes les seves facetes són representades en fragments, sense cap consideració per a la perspectiva ; aquesta fase d'investigació es caracteritza per un cromatisme molt poc saturat (gris, marró, verd, blau apagat). Per contra, la llum ocupa un lloc molt important; és reparteix de manera diferent damunt de cada fragment.
[edita] Cubisme sintètic
Cubisme sintètic (1912-...). Aquest període és caracteritzat per la tornada del color i per la utilització de la tècnica del collage (papers, objectes). El pintor selecciona les facetes més pertinents de l'objecte desmuntat (contràriament al cubisme analític, on no hi ha selecció). Aquestes teles tendeixen a l'estilització abstracta.
[edita] Artistes
- Pablo Picasso (1881-1973), "Ampolla, got i Gaita", 1913
- Georges Braque (1882-1963), "Ampolla i diari", 1911
- Alexander Archipenko
- Constantin Brancusi
- Étienne Cournault
- Robert Delaunay
- Sonia Delaunay
- Marcel Duchamp
- Raymond Duchamp-Villon
- Albert Gleizes
- Juan Gris (1887-1927), "L'esmorzar", 1915
- Frantisek Kupka
- Roger de La Fresnaye
- Fernand Léger
- Henri Le Fauconnier
- André Lhote
- Louis Marcoussis
- Jean Metzinger
- Pierre de Mougins
- Francis Picabia (1879-1953)
- Alfred Reth
- Jeanne Rij-Rousseau
- Georges Valmier
- Jacques Villon
- Jean de Gavardi
- Paul Cézanne
- Lyonel Feininger (1871-1956)
- Josef Čapek (1887-1945)
- Lew Alexandrowitsch Judin (1903-1941)
[edita] Influències
El cubisme té també importància degut a la seva influència en el Disseny i l'Arquitectura. Es pot trobar arquitectura "cubista" representativa principalment a la ciutat de Praga.
[edita] Cap a l'abstracció
El cubisme, com ho subratlla Guillaume Apollinaire en Els Pintors cubistes. Meditacions estètiques (1913), ha obert la via de l'abstracció (suprematisme, expressionisme abstracte, Bauhaus) i de l'art conceptual, encara que el cubisme no hagi produït obres totalment desproveïdes d'un lligam amb la realitat.
[edita] Corrents propers
El cubisme, que descompon els objectes, és proper a dos moviments:
- el futurisme, que descompon el moviment,
- l'orfisme, que descompon la llum.
[edita] Txecoslovàquia
Un dels països on el cubisme es va estendre amb força va ser a Txecoslovàquia. Els artistes txecoslovacs, per raons nacionalistes, van intentar escapar al Sezessionsstil vienès i al Jugendstil alemany i es fixaven en la «La Meca» artística que era París en aquella època. Si Alfons Mucha forma part encara de la vella guàrdia de l'Art nouveau, altres com František Kupka, Josef Čapek, Antonín Procházka, Emil Fila, Toyen o Bohumil Kubišta amb el nom predestinat adopten sense esperar i amb entusiasme els conceptes cubistes.
Amb aquests el cubisme penetra aleshores en la vida quotidiana:
- mobiliari amb Vlastislav Hoffman o Josef Gočár
- arts decoratives amb l'escultor Otto Guttfreund o l'associació artística Artěl que promou la creació artística cubista (vidrieria, porcellana, enquadernació...)
- arquitectura sobretot amb Josef Gočár, Pavel Janák, Josef Chochol
[edita] Rondocubisme i cubisme triangular
Alliberant-se ràpidament del seu model parisenc, els artistes txecs inventen un cubisme molt particular, el rondocubisme, on el «cub» com element de base del desplegament es veu reemplaçat pel «cilindre» i el cubisme triangular on és el «prisma» o el «tetraedre» que juga el paper d'element de base.
