ebooksgratis.com

See also ebooksgratis.com: no banners, no cookies, totally FREE.

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Crimea - Viquipèdia

Crimea

De Viquipèdia

Автономна Республіка Крим
(Avtonomna Respúblika Krim)
Автономная Республика Крым
(Avtonómnaia Respúblika Krim)
Qırım Muhtar Cumhuriyeti
Bandera de Crimea Escut de Crimea
Bandera Escut
Situació de Crimea
Situació de Crimea a Ucraïna
Lema: "Процветание в единстве" - 'Prosperitat en unitat'
Himne: "Нивы и горы твои волшебны, Родина" - 'Els vostres camps i muntanyes són meravellosos, Pàtria'
Capital Simferòpol
Ciutats més grans Simferòpol, Eupatoria, Kertx, Teodòsia, Ialta
Llengua oficial Ucraïnès. El rus és la llengua oficial de facto. També s'utilitza el tàtar de Crimea
Govern República autònoma d’Ucraïna
Cap d’estat President d’Ucraïna Víktor Iúixtxenko
Primer ministre Viktor Plakida
Cap del Parlament Anatoli Gritsenko
Superfície 26.200 km²
Població 1.994.300 (2005)
Moneda Hrívnia (UAH)
Domini d'Internet .crimea.ua
Codi telefònic +380-65
Zona horària UTC+2

Crimea o la República Autònoma de Crimea (ucraïnès Крим, Автономна Республіка Крим - Krim, Avtonomna Respúblika Krim), (rus Крым, Автономная Республика Крым - Krim, Avtonómnaia Respúblika Krim), (tàtar de Crimea Qırım, Qırım Muhtar Cumhuriyeti) és una república autònoma d’Ucraïna a la costa septentrional de la mar Negra, i a la península del mateix nom.

La superfície de la república és de 26.200 km². La població és d'1.994.300 habitants (2005). La capital és Simferòpol.

Taula de continguts

[edita] Geografia física

El país és dividit en tres zones, amb muntanyes que formen cadenes paral·leles d’un anticlinal força assimètric:

  • La costa, que és plana i gaudeix d’un clima benigne
  • La planura de Crimea, que ocupa el 75 % del país i envolta el pantà de Sivax.
  • Les Muntanyes de Crimea (rus - Krimskie Gori, tàtar de Crimea - Yaylâ Dağ), amb les alçàries de Roman Kox (1548 m), Demir Kapu i Chatir Dagh (1521 m).

Pel que fa als rius, els principals són els Alma, Belbek, Karasu i Salghir, i els principals llacs són els Donuzlav, Sasyk i Chokrakskoie.

[edita] Població

Segons el cens ucraïnès del 2001, la població de Crimea es reparteix entre els següents grups ètnics:

Altres minories són polonesos, àzeris, coreans, grecs, alemanys, i gitanos. És la llar dels tàtars de Crimea, que actualment són el 13 % de la població.

[edita] Economia

Gaudeix d’un clima excel·lent per a l'agricultura: tabac, blat, gira-sol, roses i vinya, que facilita la producció d’un bon vi. Fins el 1985 hi havia al país 96 cellers de vi, així com una fàbrica d’ampolles a Simferopol, però la campanya antialcohòlica de Gorbatxov i Ligatxov el 1989 les va reduir a sis el 1992. Antigament tenia el 73 % de la terra en conreu, i era el segon productor de raïm d'Ucraïna. La producció ramadera també era important (651.000 vaques i bòvids, 406.700 porcs i 953.000 ovelles i cabres).

Tanmateix, no hi ha aigua potable. També hi ha jaciments de ferro a Kerç, però els principals ingressos provenen del turisme que recullen els estacions termals meridionals de Yalta i Kefe, on hi han estiuejat tots els dirigents soviètics. També hi ha indústries de peix i conserveres a Simferopol (Aqmescit), tèxtils a Sevastopol (Aqyar) i de reparació naval a Yenikale, alimentàries a Kertx.

Endemés, també són ports estratègicament importants per a la l‘antiga flota soviètica al Mar Negre, raó per la qual sovint és reivindicada per Rússia, que s'ha apropiat de la major part de l’estol. També exporten llurs productes a 86 països, i el 2000 la producció agrària havia crescut en un 7 %, mentre que el sector privat comptava ja amb 2.607 empreses (un 16 % de l’economia local), d’elles el 15 % en construcció, el 26 % en transport, el 20 % en comerç.

Però els tàtars no gaudeixen gaire d’aquesta situació. Es calcula que el 60 % està a l’atur, i vora la meitat no disposa de casa pròpia. En 291 assentaments tàtars, el 25 % no tenen corrent elèctric, el 70 % tampoc té aigua corrent i el 96 % no tenen gas. Endemés, la forta crisi econòmica d'Ucraïna ha vist que els programes d’ajut social hagin estat reduïts dràsticament: si el 1992 es dotaren 95.2 milions $, el 1994 se’n dotaren 59.6 milions $, i el 1997 només 6.9 milions $.

[edita] Subdivisions

Crimea se sotsdivideix en 25 regions: 14 raions i 11 municipis urbans: Subdivisions de Crimea

  • Raions:
    • 1 Bakhchisaray raion
    • 2 Bilohirsk raion
    • 3 Dzhankoy raion
    • 4 Kirovske raion
    • 5 Krasnohvardiyske raion
    • 6 Krasnoperekopsk raion
    • 7 Lenine raion
    • 8 Nizhnyohirskyi raion
    • 9 Pervomayske raion
    • 10 Rozdolne raion
    • 11 Saky raion
    • 12 Simferopol raion
    • 13 Sovetskyi raion
    • 14 Chornomorske raion
  • Municipis urbans:
    • 15 Alushta
    • 16 Armyansk
    • 17 Dzhankoy
    • 18 Eupatoria
    • 19 Kertx
    • 20 Krasnoperekopsk
    • 21 Saky
    • 22 Simferopol
    • 23 Sudak
    • 24 Theodosia
    • 25 Yalta
    • 26 Sevastopol té un estatut especial

[edita] Política

Fins el 1944 formava una República Socialista Soviètica Autònoma (Krim ASSR) integrada a la RFSS de Rússia. Després de la guerra va perdre l'autonomia, i el 1954 passà a formar part de la RSS d'Ucraïna com a oblast sense cap competència.

Des de febrer del 1991 torna a gaudir d'autonomia (Krym AR), amb un parlament autònom de 98 diputats i un president escollit per sufragi universal. Tanmateix, només 14 dels diputats són tàtars de Crimea i l'únic idioma oficial i a l’ensenyament és el rus. Alhora, la política és dominada per l’antiga nomenlkatura comunista, força antitàtar i que exigeix el seu trasllat a Mongòlia.

Pel que fa als tàtars de Crimea, els diferents partits han format un Medjlis (Asemblea Nacional de Tàtars de Crimea ) que ha convocat diversos kurultai. Han reconegut com a khan de Crimea a Cezzar Giray (1961), darrer descendent de Şahin Giray, i actualment resident en Londres. Tot i que no té cap reconeixement oficial, són la instància tàtar de Crimea a qui s'adrecen les autoritats crimees. També han creat una guàrdia nacional.

L'ensenyament es fa en rus a tots els nivells, malgrat que la llengua oficial és l'ucraïnès. El Medjlis ha creat algunes escoles alternatives en llengua tàtar de Crimea.

[edita] Història

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Crimea


Subdivisions administratives d'Ucraïna
Províncies o óblasti

Dnipropetrovsk - Donetsk - Ivano-Frankivsk - Jitomir - Khàrkiv - Kherson - Khmelnitski - Kíev - Kirovohrad - Luhansk - Lviv - Mikolaiv - Odessa - Poltava - Rivne - Sumi - Ternopil - Transcarpàcia  - Txerkasi - Txernihiv - Txernivtsi - Vinnítsia - Volínia - Zaporíjia

República autònoma

Crimea

Ciutats amb status especial

Kíev - Sebastòpol


aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -