Crimea
De Viquipèdia
|
|||||
Lema: "Процветание в единстве" - 'Prosperitat en unitat' | |||||
Himne: "Нивы и горы твои волшебны, Родина" - 'Els vostres camps i muntanyes són meravellosos, Pàtria' | |||||
Capital | Simferòpol | ||||
Ciutats més grans | Simferòpol, Eupatoria, Kertx, Teodòsia, Ialta | ||||
Llengua oficial | Ucraïnès. El rus és la llengua oficial de facto. També s'utilitza el tàtar de Crimea | ||||
Govern | República autònoma d’Ucraïna | ||||
Cap d’estat | President d’Ucraïna Víktor Iúixtxenko | ||||
Primer ministre | Viktor Plakida | ||||
Cap del Parlament | Anatoli Gritsenko | ||||
Superfície | 26.200 km² | ||||
Població | 1.994.300 (2005) | ||||
Moneda | Hrívnia (UAH) | ||||
Domini d'Internet | .crimea.ua | ||||
Codi telefònic | +380-65 | ||||
Zona horària | UTC+2 | ||||
Crimea o la República Autònoma de Crimea (ucraïnès Крим, Автономна Республіка Крим - Krim, Avtonomna Respúblika Krim), (rus Крым, Автономная Республика Крым - Krim, Avtonómnaia Respúblika Krim), (tàtar de Crimea Qırım, Qırım Muhtar Cumhuriyeti) és una república autònoma d’Ucraïna a la costa septentrional de la mar Negra, i a la península del mateix nom.
La superfície de la república és de 26.200 km². La població és d'1.994.300 habitants (2005). La capital és Simferòpol.
Taula de continguts |
[edita] Geografia física
El país és dividit en tres zones, amb muntanyes que formen cadenes paral·leles d’un anticlinal força assimètric:
- La costa, que és plana i gaudeix d’un clima benigne
- La planura de Crimea, que ocupa el 75 % del país i envolta el pantà de Sivax.
- Les Muntanyes de Crimea (rus - Krimskie Gori, tàtar de Crimea - Yaylâ Dağ), amb les alçàries de Roman Kox (1548 m), Demir Kapu i Chatir Dagh (1521 m).
Pel que fa als rius, els principals són els Alma, Belbek, Karasu i Salghir, i els principals llacs són els Donuzlav, Sasyk i Chokrakskoie.
[edita] Població
Segons el cens ucraïnès del 2001, la població de Crimea es reparteix entre els següents grups ètnics:
- Russos - 58.32%
- Ucraïnesos - 24.32%
- Tàtars de Crimea - 12.1%
- Bielorussos - 1.44%
- Tàtars - 0.54%
- Armenis - 0.43%
- Jueus - 0.22%
Altres minories són polonesos, àzeris, coreans, grecs, alemanys, i gitanos. És la llar dels tàtars de Crimea, que actualment són el 13 % de la població.
[edita] Economia
Gaudeix d’un clima excel·lent per a l'agricultura: tabac, blat, gira-sol, roses i vinya, que facilita la producció d’un bon vi. Fins el 1985 hi havia al país 96 cellers de vi, així com una fàbrica d’ampolles a Simferopol, però la campanya antialcohòlica de Gorbatxov i Ligatxov el 1989 les va reduir a sis el 1992. Antigament tenia el 73 % de la terra en conreu, i era el segon productor de raïm d'Ucraïna. La producció ramadera també era important (651.000 vaques i bòvids, 406.700 porcs i 953.000 ovelles i cabres).
Tanmateix, no hi ha aigua potable. També hi ha jaciments de ferro a Kerç, però els principals ingressos provenen del turisme que recullen els estacions termals meridionals de Yalta i Kefe, on hi han estiuejat tots els dirigents soviètics. També hi ha indústries de peix i conserveres a Simferopol (Aqmescit), tèxtils a Sevastopol (Aqyar) i de reparació naval a Yenikale, alimentàries a Kertx.
Endemés, també són ports estratègicament importants per a la l‘antiga flota soviètica al Mar Negre, raó per la qual sovint és reivindicada per Rússia, que s'ha apropiat de la major part de l’estol. També exporten llurs productes a 86 països, i el 2000 la producció agrària havia crescut en un 7 %, mentre que el sector privat comptava ja amb 2.607 empreses (un 16 % de l’economia local), d’elles el 15 % en construcció, el 26 % en transport, el 20 % en comerç.
Però els tàtars no gaudeixen gaire d’aquesta situació. Es calcula que el 60 % està a l’atur, i vora la meitat no disposa de casa pròpia. En 291 assentaments tàtars, el 25 % no tenen corrent elèctric, el 70 % tampoc té aigua corrent i el 96 % no tenen gas. Endemés, la forta crisi econòmica d'Ucraïna ha vist que els programes d’ajut social hagin estat reduïts dràsticament: si el 1992 es dotaren 95.2 milions $, el 1994 se’n dotaren 59.6 milions $, i el 1997 només 6.9 milions $.
[edita] Subdivisions
Crimea se sotsdivideix en 25 regions: 14 raions i 11 municipis urbans:
- Raions:
- 1 Bakhchisaray raion
- 2 Bilohirsk raion
- 3 Dzhankoy raion
- 4 Kirovske raion
- 5 Krasnohvardiyske raion
- 6 Krasnoperekopsk raion
- 7 Lenine raion
- 8 Nizhnyohirskyi raion
- 9 Pervomayske raion
- 10 Rozdolne raion
- 11 Saky raion
- 12 Simferopol raion
- 13 Sovetskyi raion
- 14 Chornomorske raion
- Municipis urbans:
- 15 Alushta
- 16 Armyansk
- 17 Dzhankoy
- 18 Eupatoria
- 19 Kertx
- 20 Krasnoperekopsk
- 21 Saky
- 22 Simferopol
- 23 Sudak
- 24 Theodosia
- 25 Yalta
- 26 Sevastopol té un estatut especial
[edita] Política
Fins el 1944 formava una República Socialista Soviètica Autònoma (Krim ASSR) integrada a la RFSS de Rússia. Després de la guerra va perdre l'autonomia, i el 1954 passà a formar part de la RSS d'Ucraïna com a oblast sense cap competència.
Des de febrer del 1991 torna a gaudir d'autonomia (Krym AR), amb un parlament autònom de 98 diputats i un president escollit per sufragi universal. Tanmateix, només 14 dels diputats són tàtars de Crimea i l'únic idioma oficial i a l’ensenyament és el rus. Alhora, la política és dominada per l’antiga nomenlkatura comunista, força antitàtar i que exigeix el seu trasllat a Mongòlia.
Pel que fa als tàtars de Crimea, els diferents partits han format un Medjlis (Asemblea Nacional de Tàtars de Crimea ) que ha convocat diversos kurultai. Han reconegut com a khan de Crimea a Cezzar Giray (1961), darrer descendent de Şahin Giray, i actualment resident en Londres. Tot i que no té cap reconeixement oficial, són la instància tàtar de Crimea a qui s'adrecen les autoritats crimees. També han creat una guàrdia nacional.
L'ensenyament es fa en rus a tots els nivells, malgrat que la llengua oficial és l'ucraïnès. El Medjlis ha creat algunes escoles alternatives en llengua tàtar de Crimea.
[edita] Història
[edita] Enllaços externs
- Consell de Ministres de Crimea
- Rada Suprema de Crimea
- República Autònoma de Crimea
- WikiTravel (Crimea)
- Trekking a Crimea
- Programa ONU d'Integració i Desenvolupament de Crimea
- Crimean Aspects Servei de notícies en línia dels tàtars de Crimea (anglès)
- Kirimtatar.net Tàtars de Crimea: història, cultura, llengua (turc) (tàtar de Crimea)
- Enllaços a recursos dels tàtars de Crimea
- QIRIMTATARLAR Portal tàtar de Crimea (rus)
- Vell mapa de Crimea
- El Palau del Khan a Bakhtxisarai
- Vista de satèl·lit de Crimea (interactiu)
|
|||
Províncies o óblasti | |||
Dnipropetrovsk - Donetsk - Ivano-Frankivsk - Jitomir - Khàrkiv - Kherson - Khmelnitski - Kíev - Kirovohrad - Luhansk - Lviv - Mikolaiv - Odessa - Poltava - Rivne - Sumi - Ternopil - Transcarpàcia - Txerkasi - Txernihiv - Txernivtsi - Vinnítsia - Volínia - Zaporíjia |
|||
República autònoma | |||
Ciutats amb status especial | |||