Corpus de Sang
De Viquipèdia
El Corpus de Sang va ser un avalot protagonitzat a Barcelona, el 7 de Juny de 1640, per un nombrós grup de segadors, amb la connivència d´una bona part de la població local. Un petit incident al carrer Ample entre un grup de segadors i alguns barcelonins, en el qual un segador quedà malferit, precipità la revolta.
L’any 1640 fou un any decisiu i de greus conseqüències en produir-se, sobretot a partir del mes de maig, un alçament generalitzat de tota la població del principat de Catalunya contra la mobilització, i permanència sobre el país, dels terços de l'exèrcit reial (entrats a Catalunya a causa de la guerra amb França el 1635) i contra la pretensió que fossin allotjats dins les poblacions. Algunes es negaren a obrir les portes, com Sant Feliu de Pallerols, o Santa Coloma de Farners, on fou enviat l'algutzir Montrodon per dur a terme la instal·lació dels soldats; en la resistència dels vilatans l'algutzir trobà la mort. La represàlia duta a terme pels terços a Riudarenes (3 de maig) i a Santa Coloma de Farners (14 de maig) desencadenaria un ràpid alçament armat de vilatans i pagesos que, de les comarques gironines, s’estengué cap a l'Empordà, cap al Vallès i cap a Osona i el Ripollès.
"Visca la fe de Christ!", "Visca lo rey , el nostre senyor!" i "Visca la terra, i muyra per semp lo mal govern!" van ser els lemes dels segadors que van originar la revolta popular del 7 de juny de 1640, dia conegut com el Corpus de Sang.
Els aldarulls es reproduïrien a Barcelona durant el dies següents. El balanç es clou amb un total d´entre 12 i 20 morts, majoritàriament funcionaris reials. La mort del virrei, el comte de Queralt, marcà però, un punt d´inflexió en el trencament entre Catalunya i Espanya i precipità l´inici de la "Guerra dels Segadors".
[edita] Enllaços externs
- El Corpus de sang al Museu d'Història de Catalunya