Congregació de la doctrina de la Fe
De Viquipèdia
La Congregació de la Doctrina de la Fe és un òrgan col·legiat del Vaticà la funció del qual, custodiar la correcta doctrina catòlica en l'Església, està definida segons l'article 48 de la Constitució Apostòlica sobre la Cúria Romana Pastor bonus, promulgada per Joan Pau II el 28 de juny de 1988.
Aquesta Congregació és la successora de l'antiga "Sagrada Congregació de la Romana i Universal Inquisició", fundada per Pau III el 1542 sota la influència del cardenal Giovanni Pietro Carafa, qui anys més tard es convertiria en el Papa Pau IV, i en que el seu Pontificat el Sant Ofici es convertiria la seva arma més poderosa. Reanomenada per Sant Pius X en 1908 com a "Sagrada Congregació del Sant Ofici" i a la qual Pau VI en 1965 li va donar el seu nom actual,[1] encara que ha estat antecedit amb el terme Sagrada (Sagrada Congregació per a la Doctrina de la Fe)[2]fins a la reforma del Codi de Dret Canònic de 1983, que ho va excloure dels noms de les congregacions vaticanes.
Comptava amb vint-i-cinc membres —Cardenals, Arquebisbes i Bisbes— i va estar presidida des de 1981 pel cardenal Joseph Ratzinger, fins que en l'últim conclave aquest fou escollit com a Papa actual, Benet XVI. Benet XVI va nomenar com successor en la presidència de la Congregació per a la Doctrina de la Fe l'arquebisbe nord-americà William Joseph Levada el 13 de Maig de 2005, qui després fos també elevat a la categoria de Cardenal en el Consistori del 24 de Març de 2006. Mons. Levada era membre d'aquesta Congregació des de 1976.
[edita] Notes
- ↑ INTEGRAE SERVANDAE Sacrae Congregationis S. Officii nomen et ordo immutantur.[1]
- ↑ SAGRADA CONGREGACIÓ PER A LA DOCTRINA DE LA FE - DECLARACIÓ «IURA ET BONA» SOBRE L'EUTANÀSIA [2]
[edita] Veure també
- Cúria Romana