Civilització micènica
De Viquipèdia
Història de Grècia |
|
|---|---|
| Civilització egea | abans del 1600 aC |
| Civilització micènica | ca. 1600 aC – 1200 aC |
| Edat fosca grega | ca. 1200 aC – 800 aC |
| Antiga Grècia | 776 aC – 323 aC |
| Grècia hel·lenística | 323 aC – 146 aC |
| Grècia romana | 146 aC – 330 dC |
| Imperi bizantí | 330 dC – 1453 dC |
| Grècia otomana | 1453 dC – 1832 dC |
| Grècia moderna | després del 1832 dC |
La civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura avantpassada de la grega. Sembla que va durar des del 1500 aC fins al 1100 aC aproximadament i que va ser absorbida per les invasions dòries.
Micenes és coneguda sobretot per la figura d'Agamèmnon, rei que apareix a les obres homèriques. Els grecs creien que la ciutat havia estat fundada per Perseu.
[edita] Noms
No s'ha trobat cap escrit que permeti veure com s'anomenaven ells mateixos. Els noms donats per altres pobles eren micènics, aqueus (per exemple als escrits d'Homer) o simplement grecs. Probablement no es puguin identificar plenament amb cap d'aquestes denominacions, com prova la seva llengua, un dialecte propi del grec antic, que s'ha trobat registrat en escriptura lineal B, que és un sil·labari a diferència de l'alfabet grec.
[edita] Vida dels micènics
Els micènics estaven organitzats com una monarquia. Els consellers reials o aristocràcia es distingien del poble ras, que devia tribut o servei al rei, i també dels esclaus. Es donava molta importància a la guerra, els nobles ascendien en funció dels seus triomfs i els cavalls es reservaven per tirar dels carros i no s'usaven al camp.
El poble gaudia d'una relativa llibertat. L'economia estava controlada pels escribes, que apuntaven els entrades i sortides de mercaderies de negocis personals i els presents o impostos de palau.
Es conreava una agricultura típicament mediterrània, amb predomini de cereals, vi i oli. Les terres es dividien en reials i comunals, com tota la societat.
Micenes destacava pel seus teixits, que exportava a regnes veïns, sobretot els treballs en llana i en lli. Els artesans eren especialistes i depenien directament dels sous de palau. Altres indústries detsacables són la perfumeria i les obres amb bronze.
Marítimament, es van aprofitar dels coneixements navals dels minoics per comerciar, especialment quan aquesta civilització va entrar en declivi.
La mitologia presenta ja les figures clàssiques del panteó grec: Posidó (ocupant un paper preeminent), Hermes, Zeus... Destaca la importància de les històries sobre el minotaure i Dèdal. Hi ha una deesa mare anomenada Diwia que no es troba en les èpoques posteriors.
[edita] Les ciutats micèniques
Era una civilització organitzat al voltant de ciutats fortificades. Les més importants són Pilos, Gla, Cnossos (a Creta), Tirint i per descomptat la pròpia Micenes. Totes constaven d'una acròpolis, d'una cisterna o punt per aconseguir aigua i sortides protegides per fugir en cas de setge, normalment passos coberts entre gruixudes muralles de blocs de pedra.
Els habitatges tenien forma quadriculada i imitaven el disseny dels palaus. Constaven d'una o diverses sales amb un passadís central i feien entre 5 i 30 metres quadrats segons la classe social.
Els palaus tenen la mateixa estructura que els de Minos i consten de diversos passadissos que separen àrees d'administració i arxiu, recepció i vida de la reialesa. El megaró o saló del tron ocupa el centre, és una estància circular entre columnes decorada amb pintures i luxosos mobles.
