Castanyoles

De Viquipèdia

Nota: L'article necessita algunes millores en el seu format:
(Cal retirar la plantilla un cop millorat l'article) Pot necessitar retocs en; negretes, enllaços, capçaleres, imatges, categories, interwikis, ... viquificar

Les castanyoles són un instrument de percussió que consisteix en dues peces que es fan repicar l'una contra l'altre. El material de què estan fetes pot ser molt divers: fusta, vori, metall, i actualment s'ha introduit la utilització de resines i plàstics sintètics que també ens en proporcionen d'una qualitat excel·lent. Fins i tot, n'hi ha una variant feta amb dues petxines: les castanyoles marines.

El to de les castanyoles depèn d'una part del material i de l'altre de la mida: com més grosses són, més greu sonen.

Hi ha diverses variants que tenen cadascuna les seves particularitats i la seva utilització particular.

A tot Espanya es coneix un tipus de castanyoles que tenen una forma que recorda les conquilles dels bivalves, amb un clot a la part interna que les fa ressonar. Van lligades amb un cordó i segons el tipus de dansa s'utilitzen de dues maneres diferents:

La dansa típica anomenada Jota les utilitza penjades del dit del mig i les fa repicar entre els dits i el palmell balencejant-les, o bé donant un cop sec.

A les danses andaluses i els balls anomenats Espanyol es pengen del polze i es van picant alternativament amb els 4 dits de la mà dreta i amb un cop de la mà esquerra fent una varietat de sons molt més ric. Un repic seguit s'anomena "carretilla" i juga amb un so fort i fluix o bé accelerat i lent.

Els grups musicals i les orquestres utilitzen pel so de les castanyoles un tipus que esta format per un mànec acabat en forma de castanyola amb la part buidada a ambdós costats. A banda i banda van lligades dues peces igual que les castanyoles descrites suara i sonen agafant-les pel mànec i agitant-les.

A Eivissa i Formentera n'utilitzen unes que són un xic més grosses, en forma de D i que es lliguen al palmell de la mà. Solen estar guarnides amb sanefes i tenen un buidat semiesfèric a la part interna. Un llistonet a la xarnera manté les dues parts separades. La mida varia segons vagin destinades a homes, dones o nens. Les utilitzen en les cantades i els balls populars pitiüsos, anomenat popularment "Ball Pagès".

La seva producció és artesanal, estan fetes amb arrel de ginebró i es triga 2 anys per tenir-les llestes. Potser per això és una activitat que s'està perdent: només queden dues persones a l'illa que en fan.

Una mena de castanyoles les podem trobar en algunes poblacions de berbers. Són metàl·liques, en forma que recorda un 8: dues cassoletes unides per un tram que porta unes tires de cuir per agafar-les. Un dels extrems està lligat amb un filferro i es fan sonar tancant la mà, amb un ritme de dos cops la dreta i un l'esquerra.

En les festes rituals, com ara els casaments, una colla de cantaires les toca, acompanyant-se també de tambors, mentre la resta de convidats dansa al seu voltant.