Carlo Goldoni
De Viquipèdia
Carlo Goldoni (1707-1793) va ser un dramaturg venecià de gran èxit. L'ús de modismes venecians i les seves trames centrades en les relacions humanes, així com la bellesa de les seves imatges l'han consolidada com un dels escriptors canònics en italià. També va destacar com a llibretista d'òperes.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Goldoni va interessar-se pel teatre des de ben petit, com explica a les seves memòries. Va rebre formació religiosa, filosòfica i es va llicenciar en dret però va abandonar la professió per dedicar-se a escriure, contra consell de la seva família.
Després d'uns intents de produir tragèdies que van acabar en fracàs, es va centrar en la comèdia, seguint l'exemple de Molière (com va afirmar en nombroses ocasions). Va introduir innovacions en l'opera bufa i en les comèdies tradicionals, fins que es va exiliar a França per desavinences amb companys, on la seva fama el va garantir el favor reial.
[edita] Estil
Va barrejar elements contemporanis amb les convencions de la Commedia dell'Arte. Apareixem elements anticlericals i influència de l'humanisme en la seva concepció del caràcter de les persones. Els protagonistes acostumen a ser individus de classe mitjana que proven de triomfar en la societat usant la raó però sense oblidar els seus sentiments.
Però el que predomina en el seu estil és la sàtira dels costums. Els nobles són presentats com persones arrogants i els de classe més baixa com a mancats de dignitat, ja que només busquen els diners. Cada obra està centrada en un tipus de caràcter, que representa tota la seva classe, amb els seus problemes i preocupacions.
[edita] Obres destacades
- L'uomo di mondo
- La buona moglie
- Il bugiardo
- Il servitore di due padroni, una de les obres de més fama
- La figlia obbediente
- Amalasunta
- I Malcontenti
[edita] Traduccions al català
- El criat de dos amos. Traducció de Joan Oliver. 1963
- La vídua desitjada. Traducció d'Ambrosi Carrion. s.a.
- La família de l'antiquari i la sogra i la nora. Traducció de Pere Puértolas. 1993
- La malata fingida. Traducció de Lluís A. Puiggarí. 1911
- Molière. Traducció de Josep Maria de Sagarra. 1957.
- L'autèntic amic. Adaptació de Jordi Teixidor. 1988
- La dispesera. Traducció de Joaquim Casas-Carbó. 1906.
- Mirandolina. Adaptació de Jordi Teixidor. 1991.
- L'hostalera. Traducció de Núria Furió i Sergi Belbel.
- L'avar. Traducció de Narcís Oller. 1909
- El cafè. Traducció de Pere Puértolas. 1993
- Els enamorats. Traducció de Josep Farran i Mayoral. 1931
- Els enamorats. Traducció de Jaume Melendres. 1993
- Un dels últims vespres de Carnaval. Traducció de Carlota Soldevila i Lluís Pasqual. 1985
- El vano. Traducció de Narcís Oller. 1908
- El ventall. Traducció de Miquel Desclot. 1993
- El sorrut benefactor. Traducció de Narcís Oller. 1909
