Càrrega elemental

De Viquipèdia

La càrrega elemental, simbolitzada com e, és la càrrega elèctrica transportada per un protó, o de manera equivalent, la càrrega elèctrica negativa transportada per un electró.

Aquesta és una de les constants físiques fonamentals, també és la unitat de càrrega elèctrica al sistema de les unitats atòmiques i a d'altres sistemes basats a unitats naturals com les unitats de Planck.

El valor de la càrrega elemental és de 1,602 176 53 x 10^-19 C^[1].

L'error típic o estàndard seria igual a 0,000 000 14 x 10^-19 C

L'error relatiu és de 8.5 x 10^-8

La constant de Faraday es defineix com el producte de la càrrega elemental pel nombre d'Avogadro.

Des que el 1909 Robert Millikan va fer la primera mesura a partir del seu famós experiment de la gota d'oli, s'ha considerat que la càrrega elemental és indivisible. Hom considera que els quarks, que van ser postulats a la dècada del 1960, tenen una càrrega elèctrica fraccionària (en unitats de e/3 i 2e/3)), però confinada a l'interior de Hadrons, partícules que tenen una càrrega que és un múltiple de la càrrega elemental. De moment, mai han estat detectades de manera aïllada, i per aquesta raó, a més d'altres d'històriques, no són considerades com a càrregues elementals. El 1982 Robert Laughlin va intentar d'explicar l'efecte hall quàntic fraccionari predient l'existència de quasipartícules amb càrregues fraccionàries. El 1995, a la Stony Brook University de Nova York, la càrrega de les quasipartícules de Laughlin va ser mesurada directament amb un electròmetre. El 1997, dos grups de físics, un a l'Institut Weizmann (a Rehovot, Israel) i un altre al Commissariat à l'Énergie Atomique (prop de París, França), van reivindicar haver detectat quasipartícules portadores de corrent elèctric.