Càndia
De Viquipèdia
Càndia, actualment rebatejada Heràkleion, es una ciutat de Grècia, la principal ciutat i capital de la regió de Creta i de la prefectura d'Heràkleion. El seu nom venecià fou Candia i els otomans li van dir Kandia (turc modern Kandiye). La ciutat té un aeroport internacional anomenat Nikos Kazantzakis, un escriptor i poeta nascut a la prefectura. El seu port es diu Aghios Nikolaos (Sant Nicolau) i es lloc d'arribada i sortida cap a molts destins arreu de Grècia i altres països. Prop de la ciutat es troben les ruïnes de Cnossos.
La seva població es d'uns 142.000 habitants.
[edita] Llocs d'interès
- Museu arqueològic d'Heràkleion o de Creta, a la plaça de la Llibertat (Eleftherias)
- Mercat principal
- Hanioporta (Porta Vella)
- Lotzia, edifici seu dels ducs i oficials de la Creta veneciana, que avui dia acull al cònsol (alcalde) de la ciutat i part de la municipalitat. L'edifici va guanyar el premi Europa Nostra el 1987 com a monument europeu mes renovat i conservat.
- Piazza dei Signori (Plaça de les autoritats administratives), on es la Lotzia.
- Koules, fortalesa veneciana (Rocca al Mare).
- Basílica de Sant Marc (Vasiliki Agiou Markou) construïda el 1239 a la Plaça de Blades, que fou la catedral de Creta; s'hi van enterrar els dux de Creta. Avui es la galeria d'art del municipi.
- Església de Sant Tit
- Església d'Agios Minas (Sant Minas)
- Església de Agia Aikaterini (Santa Caterina)
- La font Liontària (Font del Lleó) o font de Morosini, construïda al començament del segle XVII per Francesco Morosini, que recollia l'aigua portada d'Archana, i tenia una cisterna de 8 compartiments. Te diverses figures entre elles quatre caps de lleó.
- La font de Bembo, feta pel capità Gianmatteo Bembo vers el 1553, a la Plaça Cornarou, propera a una font turca. Al centre té una estàtua sense cap d'època romana
- La font de Sagredo, feta per Giovanni Sagredo vers el 1603, prop de la Lotzia o Lògia (avui seu de les autoritats municipals), amb una estàtua que representa a Creta.
- Font de Priuli, construïda pel provedittore (proveïdor) general Antonio Priuli el 1666, darrera de la Bodosakeio, o escola d'estudis primaris, i prop de la porta veneciana de Dermata.
- Tomba de Nikos Kazantzakis
[edita] Història
Es creu que un port ja existia vers el 2000 aC, utilitzat com a port comercial de Cnossos, però no s'ha trobat cap evidència arqueològica. Estrabó, però, li dóna el nom d'Herscleia (Herakleia). Existia en temps de Roma i Esteve Bizantí l'esmenta la dissetena entre les vint-i-tres ciutats d'igual nom que enumera. Les fonts cristianes no en fan esment, però un bisbe de la ciutat va signar les actes del concili de Nicea (Theodoros, bisbe d'Heracleòpolis). Queden petites restes d'aquesta antiga ciutat, que segurament fou abandonada.
La ciutat en el seu emplaçament actual, no lluny de l'antiga, fou fundada el 824 per àrabs andalusins que, procedents d'Alexandria, conqueriren l'illa, essent anomenada Handaq (خندق). La ciutat fou fortificada i el port fou utilitzat per a les incursions de saqueig al territori bizantí. El 961 la ciutat fou destruïda pels bizantins, i durant prop de dos segles i mig la van dominar anomenant-la Khandak o Candakas, com també dominaren tota Creta. El 1204 l'illa anà a parar a les mans de Bonifaci de Montferrato, que la va vendre als venecians un any més tard. Aquests hi van construir fortificacions com, per exemple, les muralles venecianes de Càndia, que substituïren, a partir del 1211, unes altres més antigues i reduïdes. La fortificació principal, però, fou l'anomenat Koules o fortí (en italià Rocca al mare), el qual encara existeix. El nom de la ciutat fou italianitzat a Candia, que també passà a anomenar tota l'illa de Creta. El segle XVII la ciutat fou atacada pels otomans, i després d'un setge de vint-i-dos anys va caure a les seves mans. Aleshores la ciutat i l'illa foren rebatejades Kania, tot i que la ciutat de Càndia sovint era coneguda pels grecs com Megalocastro "gran castell". Durant la dominació otomana el port es va omplir d'arena i els turcs van traslladar-se a Hanià, l'oest de Creta.
El desembre de 1897, Turquia, després d'una revolta a l'illa, va acceptar el principi d'autonomia per Creta i el 20 de març de 1898 es va establir l'Estat de Creta sota sobirania otomana. El 6 de novembre de 1898 els militars otomans van abandonar l'illa i el 19 de novembre el príncep Jordi de Grècia fou designat comissari extraordinari, si be la nominal sobirania otomana es mantenia. El 1900 Jordi I va voler proclamar la unió a Grècia però no va obtenir el suport de les potències. El seu successor, Zaimis, va proclamar la independència el 6 d'octubre de 1908, que suposà la unió de fet a Grècia. La ciutat prengué aleshores el nom d'Heràkleion "ciutat d'Hèracles", nom que ja havia portat en temps de Roma. El 9 de maig de 1910 l'assemblea va fer jurament al rei de Grècia mentre la tensió augmentava amb Turquia, que no reconeixia la virtual unió. El 10 d'octubre de 1912, durant la guerra dels Balcans, el govern grec va confirmar la unió i els tractats de Londres (30 de maig de 1913) i de Bucarest (10 d'agost de 1913) van reconèixer tal unió. Bona part de la població turca va marxar entre 1900 i 1912 i la resta ho va fer el 1923 amb els acords entre Grècia i Turquia per a l'intercanvi de poblacions.
