Bear
De Viquipèdia
Un ós (també anomenat bear utilitzant la seva forma anglesa, l'original i la més coneguda), és un moviment o un comportament dins la homosexualitat, on la importància que dóna el col·lectiu homosexual al cànon de bellesa es redueix al mínim exponent. Abunden els pèls, l'excés de greix i, sobretot, no es deixa de banda als gais de més edat, arribant al punt de venerar-los i considerar els cabells grisos, o l'àbsència dels mateixos, un autèntic cànon de bellesa.
[edita] Orígens i expansió
El fenòmen social dels óssos sorgeix a finals dels anys vuitanta, dins la comunitat gai de San Francisco (California, EUA). Es tracta d'un moviment alternatiu nascut responent al cànon de bellesa masculina dominant a la societat, consistent en donar una gran importància al cos jove, depilat, i promocionat a la publicitat i als mitjans de comunicació de masses.
Ja que moltes persones no s'identifiquen amb aquest estèreotip imposat, alguns desacomplexats donen més importància a les barbes, les panxes, els bigotis, la corpulència... o bé a d'altres aspectes que no tenen res a veure amb el físic: la maduresa, la qual dóna més saviesa que un 0% de matèria grassa. D'aquesta manera, els óssos han anat sortint de les seves coves, poc a poc, per donar-se a conèixer amb el mateix orgull que ho fan els seus homòlegs joves i esvelts.
La primera publicació dedicada va ser Bear Magazine, a partir d'un grup de persones que es reunien al Lone Star un bar de motoristes de San Francisco. El que en principi era un petit moviment de la subcultura gay d'aquesta ciutat, s'anà estenent a d'altres regions, així com amb els butlletins i els anuncis d'internet. Es va produir mica en mica una important transformació als circuits gais, un canvi per a moltes persones en la manera de mirar als demés i de mirar-se a sí mateixos.
El model de bellesa masculina estandarditzat dins la comunitat gai generava una espècie d'exclosió, si no real, almenys sí imaginària, de manera que els gais grassos, peluts i madurs es consideraven ells mateixos lletjos, amb poques possibilitats de relacionar-se afectivament o de tindre èxit en la seva cacera.
Amb l'aparició d'aquest moviment es dóna una valoració d'aquests cossos. Els óssos tenen ara una referència cultural que els ha servit per crear lligams socials i d'afecte, per a sentir-se atractius i desitjats, i també per a contribuir a trencar el fals estereotip que contempla als gais com a persones efeminades o fascinades per l'atractiu adolescent.
A més de les referències físiques, els col·lectius d'óssos solen potenciar certs valors, o una certa actitud: l'amistat, la solidaritat, la masculinitat, són alguns dels valors que es troben sovint en els ambients d'óssos.
El fenomen bear ha generat, a la dècada dels noranta, les seves pròpies formes d'organització, d'imatge i d'activisme. Actualment hi ha col·lectius i bars d'óssos en molts països del món, se celebren reunions o quedades periòdicament (que solen ser un esdeveniment per a la ciutat o a la destinació que les acull), i es publiquen bastantes revistes (Bear Magazine, American Bear, Husky, Euro-Bear20, etc.), videos, calendaris, i pàgines web. N'han aparegut també estrelles del porno, essent potser el més conegut Jack Radcliffe, i fins i tot s'ha publicat un llarguíssim assaig analitzant el fenomen social dels ossos: The Bear Book. Readings in the History and Evolution of a Gay Male Subculture ("el llibre dels óssos, lectures sobre la història i l'evolució de la subcultura dels gais", en dos volums), per Les Wright.
Derivant d'aquest moviment, han aparegut altres com els musclebears (amb pèls, però sense greix de més), o els leather ("cuir"), que fins llavors restaven amagats davant l'hegemonia jove.
