Apol·loni de Tiana
De Viquipèdia
Apol·loni de Tíana (Apollonius Tyanaeus) fou un filòsof pitagòric nascut a Tyana (Capadòcia) tradicionalment a finals del segle I aC però probablement ja en el segle I.
Era d'ascendència noble i se li atribuïen poders sobrenaturals. Es va retirar a la ciutat veïna d'Aegae (Eges) i va estudiar filosofia sota Euxenos d'Heraclea. Va establir una secta ascètica que no menjava carn, no bevia vi ni tenia relacions sexuals, i va viure com un pobre fins i tot quan va heretar una gran fortuna del pare, fortuna que va cedir als seus parents.
Es diu també que va fer miracles. Al passar per davant d'ell el fèretre d'una donzella pertanyent a una família consular, s'aproximà a ella, pronuncià algunes paraules místiques i la donzella, a qui es creia morta, s'aixecà i se'n va anar caminant a casa dels seus pares. Aquests li oferiren una gran suma de diners, però ell no l'acceptà. Un dia, la multitud mirava aterrida un eclipsi de Sol acompanyat d'una forta tempesta. Apol·loni mirà el cel i digué en to profètic: "Alguna cosa gran passarà i no passarà". Tres dies després caigué un llamp en el palau de Neró i trencà la copa que l'emperador portava a les mans. El poble cregué veure en aquell incident el compliment de la profecia de Apol·loni. Es diu també que va ascendir al cel. Per tots aquests fets se'l considera el més gran taumaturg de l'època imperial romana.
Va viatjar durant anys cap a l'est cap a Nínive, Babilònia i Taxila (on governava Fraortes). Va tornar a l'Àsia Menor, i després va passar a Jònia i a Grècia. Quant va pujar al tron Domicià va intentar aixecar l'Àsia Menor contra ell i fou empresonat a Roma, però es va escapar i va passar a Grècia essent perdonat dos anys després. Els darrers anys va viure a Efes (també Rodes i Creta es disputen l'estança en aquests anys) fins que va morir. Va deixar diverses obres.
