Esclabitut
De Biquipedia
Esclabitut ye a condizión que embreca o control d'una u más personas contra la suya boluntat, obligatas por a biolenzia u d'atras formas de cuaizión. A esclabitut s'ha emplegato ta fer treballar as personas u bien ta comerziar con eras. A forma d'esclabitut que embreca la propiedat legal d'as personas autualment ye proibita en toz os países d'o mundo.
Bels exemplos prou esclateros d'esclabitut estioron a colonizazión d'America u as prauticas de l'antigo Imperio Román. Tamién esistiba la esclabitut en a Antiga Grezia á on o mesmo Aristoteles afirmaba que a esclabitut yera un fenomén natural. Mintz e Elkins consideran que esiste una relazión reziproca entre capitalismo e esclabitut, ers dizen que mientres baría o dinamismo d'o capitalismo, o carauter represibo de l'autibidat laboral tamién baría. Atros imbestigadors como Lester Thurow afirman que mientres que a democrazia ye incompatible con a esclabitut, o capitalismo no'n ye, por lo que a esclabitut gosa reaparixer en a mesma proporzión que abanzan as formas autoritarias de gubierno[1].
