Edat de la pèira
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Edats preïstoricas | ||||
O | La Tène | Protoistòria | ||
Hallstatt | ||||
Edat del Fèrre | ||||
Bronze final | ||||
Bronze mejan | ||||
Bronze ancian | ||||
Edat del Bronze | ||||
Calcolitic | ||||
Neolitic | Preïstòria | |||
Mesolitic / Epipal. | ||||
P | Paleolitic superior | |||
Paleolitic mejan | ||||
Paleolitic inferior | ||||
Paleolitic | ||||
Edat de la pèira |
L'Edat de la pèira es una etapa de la Preïstòria. Dins l'Edat de la pèira i a doas epòcas importantas: lo Paleolitic (que significa pèira anciana) e lo Neolitic (que significa pèira novèla). Recentament se'n fa una division pus precisa: Paleolitic, Mesolitic (del grèc μεσος, mesos = medio; e λίθος, líthos = pèira) e Neolitic. L'Edat de la pèira comencèt amb los primièrs ominids del genre Homo que talhèron la pèira (lhomo habilis...), i a entre 1,9 e 1,6 milions d'ans. A l'Edat de la pèira seguís l'Edat del bronze, que segon las zònas aguèt luòc entre 6000 e 2500 aC. Lo Paleolitic es l'epòca dels caçaires e culheires de frutas, *tiges e canas, dels umans nomadas e de l'utilizacion d'aisinas fachas amb de pèira e òsses. Los umans del Paleolitic comencèron tanben a far d'explicacions magicas de mantuna causas: la vida e la mòrt comencèron de s'explicar pels bruèises de las tribus a travèrs rituals.