Regne de Mallorca
De Viquipèdia
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor. El Regne fou alguns anys independent, després infeudat al rei d'Aragó per integrar-se definitavament a la Corona d'Aragó fins a la seva liquidació a 1715 pels Decrets de Nova Planta.
Taula de continguts |
[edita] Àmbit
El Regne de Mallorca en el moment de la seva consitució (març 1230) només comptava amb l'illa de Mallorca però amb la intenció d'incorporar-hi la resta en un futur. Al 1231 pel Tractat de Capdepera la taifa independent de Menorca s'incorporava al regne mantenint la seva situació de terriotori musulmà. A més el 1235 una campanya patrocinada per nobles i amb el vist i plau del rei es fa amb l'illa d'Eivissa i de retruc Formentera. Alfons el Franc incorpora definitivament Menorca expulsant la població andalusiona a 1287.
Durant la història del regne la centralització entre les illes va ser molt dèbil. Només el governador (abans lloctient reial i després virrei) tenia el seu lloc tinet a Menorca i Eivissa. Cada illa disposava de la seva universitat i institucions pròpies. Així per exemple els Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca només tenia jurisdicció sobre l'illa de Mallorca. Aquesta separació també es manifestava en la participació de Menorca en les corts catalanes mentre que Mallorca només aceptava fer-ho a les corts generals de la Corona d'Aragó.
[edita] Nom
Encara que el nom en singular, Mallorca, referit a la capital, consti poc després de la Conquesta, posteriorment fou més freqüent en plural, durant tota l'Edat Mitjana, tant aplicat a la ciutat com al regne: "jurats de la Ciutat i Regne de Mallorques".
[edita] Conquesta i formació
La tradició afirma que la idea de conquerir el "regne dins la mar" aparegué a un banquet a Tarragona entre nobles i el rei Jaume I a la casa del comerciant Pere Martell a finals de 1228. Al novembre d'aquest any es celebraren corts a Barcelona, sense participació aragonesa, on després de tres dies de deliberacions els tres braços acorden el projecte de l'expedició. Per això es comprometen a aportar homes, armes, embarcacions, cavalls, diners i altres ajudes. A més s'establí una constitució de Pau i Treva i la cessió de l'impost del bovatge per la realització de la conquesta
Un cop finalitzades les corts es pactaren les condicions del projecte:
- L'objectiu era l'annexió de totes les illes.
- Les terres i riqueses obtinguides es repartirien entre els magnats segons la seva aportació a l'expedició en cavalls i homes armats.
- Les porcions de terra es cedirien, segons els costums de Barcelona, sota la sobirania del rei. Els que obtinguessin una porció podrien disposar-la segons el seu arbitri.
- En principi el projecte era obert a tots els súbdits de la Corona d'Aragó però posteriorment es modificà per fer-lo obert a la Cristiandat.
[edita] Regne Independent i Regne Privatiu
La mort del Conqueridor (1276) i l'aplicació del seu testament (1262) deixaven a l'infant Jaume com a rei de Mallorca juntament amb altres possessions que formaven la Corona de Mallorca. La darrera voluntat de Jaume I establia el regne de Mallorca com a una entitat separada de la Corona d'Aragó i establia que si una de les dues línies del Casal de Barcelona no tenia heureus mascles els seus estats passaven a l'altra branca.
[edita] Jaume II
Mallorca esdevé un estat independent fins al Tractat de Perpinyà (1279) en què pels conflictes entre els germans Jaume i Pere, el primer es declara vassall del segon. Des de llavors el regne passa a ser privatiu del rei que al mateix temps tenia com a senyor el seu germà.
Aquesta relació feudal del rei de Mallorca era doble per la diversitat de territoris de la corona mallorquina. Per una part era vassall del rei d'Aragó pel comtat del Rosselló i el regne de Mallorca, i per l'altra el senyoriu de Montpeller havia retut homenatge a Carles V de França.
La situació de Jaume II fou trobar-se entre dos fronts en el conflicte de les Vespres Sicilianes (1282) i al considerar trencats els vincles amb el comte de Barcelona per l'excomunicació papal. El posicionament fou respost per l'expedició de conquesta per part de l'infant Alfons, futur Alfons el Franc, que ocupà Mallorca el 1285. L'expedició catalano-aragonesa quasi no trobà resistència d'una població que considerava la lluita un problema dinàstica. Tot i això alguns nuclis com el castell d'Alaró, el castell del Rei o Santueri presentaren batalla algun temps, fins l'Assalt al castell d'Alaró, que va posar punt final a la revolta.
Llista dels reis privatius de Mallorca:
- Jaume II (1276-1311)
- Sanç I (1311-1324)
- Jaume III (1324-1349)
- Jaume IV (rei a l'exili)
- Elisabet (reina a l'exili)
[edita] Reincoporació a la Corona d'Aragó
Al 1343 el rei Pere el Cerimoniós envaeix el regne i el reincorpora a la Corona d'Aragó.
Al 1450-53 es produeix la Revolta Forana
[edita] El regne sota els Àustries
El matrimoni dels Reis Catòlics i sobretot la coronació de Carles I de Castella com a emperador del SIRG varen convertir el regne de Mallorca en una peça més dins la partida geopolítica de la Monarquia Hispànica. Així i tot es tornem a manisfestar els problemes endèmics en aixecaments com les Germanies.
[edita] Extinció
El Regne de Mallorca conservà les seves institucions i dret públic fins a la promulgació del Decret de Nova Planta (28 de novembre de 1715) i la seva denominació, fins a la divisió dels territoris de la monarquia espanyola en províncies (provincia de Palma de Mallorca, primer, i provincia de Baleares, després) 1833.
