Primera Croada
De Viquipèdia
La Primera Croada va ser una expedició militar promoguda pel Papa Urbà II per alliberar Jerusalem i altres llocs considerats sants, dels musulmans.
El Papa Urbà II, al Concili de Clermont, va predicar la Primera Croada al crit de Déu ho vol, amb l'objectiu d'alliberar Jerusalem del domini musulmà, sota el qual portava 400 anys. La seva predicació va provocar un encès fervor religiós entre el poble i la petita noblesa.
Taula de continguts |
[edita] La Croada dels pobres
Va ser promoguda pel predicador Pere l'Ermità, encapçalant un gran nombre de devots (segons les cròniques uns 10.000) amb poca experiència militar, que partiren desorganitzadament cap a orient el 1096. Quan s'internaren dins territori dels turcs seljúcides foren aniquilats.
[edita] La croada alemanya
[edita] La Croada dels prínceps
Dirigida per membres de la noblesa, però no reis, estava formada principalment per gent procedent de França, els Països Baixos i Sicília.
[edita] La Primera croada
Durant la campanya conqueriren Nicea, la capital dels turcs seljúcides, i Dorilea el 1097, conqueriren Edessa i Antioquia el 1098 i finalment van entrar a Jerusalem el 15 de juliol de 1099.
En Raimond d'Aguilers, canonge de Lo Puèi de Velai que hi participà , relata les primeres hores de la conquesta:
Meravellosos espectacles alegraven la nostra vista. Alguns de noltres, els més piadosos, tallàrem els caps dels musulmans; altres els convertiren en fitons de les seves fletxes; altres anaren més lluny i els arrossegaren als foguerons. En els carrers i places de Jerusalem no es veia més que piles de caps, mans i peus. Fou vessada tanta sang a la mesquida edificada sobre el Temple de Salomó, que els cadàvers hi suraven, i a molts de llocs la sang ens arribava fins els genolls. Quan no hi havia més musulmans per matar, els caps de l'exèrcit anaren en processó a l'església del Sant Sepulcre per la ceremònia de l'Acció de Gràcies
