Llorer
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Flors i fulles del llorer
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Laurus nobilis L. |
||||||||||||||
El llorer (Laurus nobilis) és un arbre perennifoli dioic únic representant europeu de la família de les lauràcies. Aquest arbre sovint és cultivat o naturalitzat i amb freqüència es troba a prop de llocs habitats i per les torrenteres i valls humides. Etimològicament, Laurus és el nom en llatí de llorer i nobilis significa notable, cèlebre. Les fulles són un condiment excel·lent i per això és molt apreciat en la cuina. El llorer és el símbol del triomf i endevinament en les cultures mediterrànies.
Taula de continguts |
[edita] Ecologia i distribució
El llorer es troba per tota l'àrea mediterrània, arribant fins a l’Àsia Menor a una altitud entre 0 i 900 m. Floreix a principi de la primavera (març-abril). Fructifica d'octubre a novembre presentant un fruit negre quan arriba a la maduresa, de la grandària d'una oliva. Necessita sòls que siguin humits i fèrtils. És resistent a baixes temperatures, però no extremes. No suporta vents forts i freds.
[edita] Descripció
Arbre perennifoli que pot assolir fins els 10 m d'alçada (pot arribar assolir 25 m en climes càlids) i que presenta el tronc llis i grisenc. Les seves branques són verdoses i rectes. Les fulles amb una mida aproximadament 10 x 4 cm de color verd fosc i brillant l'anvers i el revers mat, més pàl·lid. Són persistents, coriàcies, enteres, simples, alternes i amb un pecíol curt, aproximadament d'1 cm vermellós. Tenen un àpex agut i presenten unes cèl·lules oleíferes que li donen el caràcter aromàtic, abans anomenat. Tenen nervació pinnada, on el nervi principal és ben visible en l'anvers i prominent en el revers; en les axil·les és on apareixen els únics pèls de la fulla.
Les inflorescències es reuneixen en petites umbel·les axil·lars, envoltades per un involubre subglobós, que contenen de 3-6 flors,són grogoses i blanquinoses. Les flors són petites, actinoformes, tenen un periant de 4 peces oblongues i caduques de 3-4.5 x 1.5-2 mm, dioiques, és a dir són unisexuals hi ha exemplars masculins i femenins. Les masculines tenen l'androceu format 8- 14 estams groguencs d' uns 3 mm que tenen anteres arrodonides amb un parell de nectaris oposats en la seva base;aquestes anteres s'obren per unes valves que fan fins a 1.2mm.Les femenines amb 4 pètals i un pistil verd que finalitza en un estil curt i un estigma trígon. La seva arrel és axonoforma.
El fruit en baia, carnós, ovoide, de 1-1.5 cm de longitud,aguda i amb restes del receptacle.
Com a droga s'utilitzen les fulles i els fruits.
[edita] Composició química
Les fulles contenen:
- Oli essencial (1.0-3.0%). Monoterpens com eucaliptol, alfa i beta-pinè, citral, metilcinamat.
- Lactones sesquiterpèniques. Deshidrocostulactona, costunòlit, eremantina, laurenbiòlit.
- Alcaloides isoquinoleínics. Reticulina.
- Tanins.
Els fruits contenen:
- Oli essencial (1.0-4.0%). Monoterpens como eucaliptol, alfa y beta-pinè, citral, metilcinamat.
- Lactones sesquiterpèniques (principi amarg) . Deshidrocostulactona, costunòlit, eremantina, laurenbiòlit.
- Alcaloides isoquinoleínics. Reticulina.
- Tanins.
- Olis (25-55%). Triglicèrids d'àcids grassos luaric, palmític, oleic i linoleic.
[edita] Usos medicinals
La Comissió E del Ministeri de Sanitat Alemany no ha aprovat cap indicació per a usos medicinals del llorer. Els usos tradicionals són:
- Ús intern
- Antiespasmòdic, hepàtic i carminatiu. Expectorant, bronquial, grip, antiarterioescleròtica, antireumàtic i diürètic.
- Ús extern
- Antirreumàtic, pell i regulador de la menstruació.
- Tractament capil·lar
- És utilitzat amb un efecte regenerador del cuir cabellut, així com també per combatre la caspa, seborrea i altres alteracions relacionades amb la caiguda del cabell. L'oli essencial està present en molts productes de perfumeria, gràcies a la seva riquesa en aromes i no tan sols per aquest motiu sinó pels seus efectes curatius (explicats anteriorment), en cremes i locions.
- Veterinari
- Tradicionalment s'ha emprat una mantega confeccionada a partir dels fruits per combatre els paràsits.
[edita] Accions farmacològiques
L’oli essencial produeix un efecte antisèptic, expectorant i espasmolític. L’oli essencial, com a remei d’ús extern, és pediculiciada i rubefaent. Popularment, també va ser utilitzat com antihemorroïdal i com a remei que provoca l’evacuació menstrual de les dones. El principi amarg (lactones sesquiterpèniques) del llorer, presenta una acció estimulant de l’apetit, digestiva i ajuda a l’evacuació de la bilis.
[edita] Toxicitat
L’oli essencial i els alcaloides poden produir una acció tòxica en el sistema nerviós. A conseqüència de la presència de lactones i els tanins, les infusions amb altes dosis poden provocar una irritació de la mucosa gàstrica. També amb el contacte amb la pell, produeix en alguns casos fotosensibilització (reaccions dermatològiques com conseqüència del contacte amb la llum solar) en persones al·lèrgiques, que s’han d’abstindre encara que estigui cuit.
El problema més greu és la confusió amb el llorer-cirerer, que conté bastants heteròsids cianogènics.
[edita] Contraindicacions
És recomanat abstenir-se de prescriure olis essencials per via interna durant l'embaràs, la lactància i nens menors de 6 anys o pacients amb gastritis, úlceres gastroduodenals, síndrome de l'intestí irritable, colitis ulcerosa, malaltia de Crohn, hepatopaties, epilèpsia, Parkinson o altres malaltia neurològiques.
També cal no subministrar, ni aplicar per via externa a nens menors de 6 anys ni a persones amb al·lèrgies respiratòries o amb hipersensibilitat coneguda aquests olis essencials.
[edita] Observacions
Recol·leció i conservació: les fulles haurien de recollir-se després de la floració de la planta,encara que poden agafar-se durant tot l'any. Els fruits quan estiguin ben madurs. S'han d'assecar a l'ombra i guardar-se en recipients tancats en un lloc fosc i sec.
Des d' un punt de vista simbòlic existia la creença que aquest arbre no podia ser abatut pels rajos, per la qual cosa alguns romans a casa seva tenien unes branques en el moment de la tempesta per no ser atrapats en una descàrrega elèctrica. Ha estat un símbol en triomfs artístics,militars, universitaris i esportius.
[edita] Curiositats
És tradició portar les seves branques el diumenge de Rams a beneir.
Les seves fulles s'utilitzen per condimentar el menjar.
El llorer és una planta molt utilitzada en medicina, es reconeguda les seves propietats com a digestiu i estomacal .
A l'antiguitat i l'edat mitjana s'utilitzava aquesta planta per coronar als poetes, els artistes i els savis . Als estudiants que superaven les proves de retòrica se'ls donava una branca de llorer i d'aquí deu derivar el fet d'anomenar-los baccalaureatus (batxiller).
[edita] Referències
BOLÒS, O. et al. Flora manual dels Països Catalans Barcelona 1990 (2a ed., 1993) Ed. Pòrtic. ISBN 84-7306-400-3
[edita] Enllaços externs
| Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia: |
|
 |
Commons. |
|
|
[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons]. |
 |
[[wikt:{{{Viccionari}}}|Viccionari]]. |
 |
[[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]]. |
 |
Viquiespècies. |
 |
[[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]]. |
 |
[[n:{{{Viquinotícies}}}|Viquinotícies]]. |
 |
[[s:{{{Viquitexts}}}|Viquitexts]]. |
 |
[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]]. |
