Lev Vygotski

De Viquipèdia

Lev Vygotski

Lev Semyonovich Vygotski (Лев Семенович Выготский) (12 de novembre de 1896 - 11 de juny 1934) era bielorus psicòleg del desenvolupament. Va ser descobert pel món occidental la dècada dels 1960. D'acord amb la teoria de Vygotski, el desenvolupament intel·lectual dels nens és una funció del grup humà en el que ens movem més que una qüestió individual. Les seves contribucions són especialment respectades i influents dins el camp de la psicologia evolutiva, educativa i el desenvolupament infantil

[edita] Biografia

Va néixer a Orsha, Bielorússia (encara Imperi Rus) i créixer a Homel (sud de Bielorússia), al sí d'una pròspera família jueva. Va anar a la Universitat de Moscou on va arribar a la majoria d'edat. Es va graduar el 1918 i va tornar al seu poble, Gomel, on va treballar de mestre i va estudiar psicologia. El 1924 va traslladar-se a Moscou, treballant a diversos projectes. Va morir de tuberculosi el 1934, deixant al seu pas treballs i idees que encara avui estan per explorar.

[edita] Teories

L'obra de Vygotski inclou alguns conceptes clau; Un d'aquests és la Zona de Desenvolupament Proper (ZDP). La ZDP es refereix la diferència entre que un infant és capaç de fer amb l'ajuda d'un adult i el que és capaç de fer tot sol. La idea d'assistir i asessorar l'aprenentatge és el que es coneix com a andamiatge.

Quan un nen o nena treballen sols en un problema o tasca, estan realitzant-ho al que anomenem el seu nivell de desenvolupament real (o actual). El nivell de desenvolupament potencial es refereix al que són capaços de dur a terme quan un adult, una persona amb més experiència que ells els condueix o ajuda.

Aquest concepte va ser més tard desenvolupat per Jerome Bruner i influenciat amb el concepte d'aquest autor ja esmentat de l'aprenentatge per andamiatge. Una altra important contribució de Vygotski ens descobreix com es relaciona això amb el desenvolupament del llenguatge. Aquest concepte és treballat i explorat al brillant llibre Thought and Language, en el qual Vygotski estableix una explícita i profunda connexió entre la llengua oral i les construccions mentals. Al mateix temps arriba a una conclussió sobre aquesta connexió que resumeix en una frase: «Si vols aprendre alguna cosa, ensenya-li a algú.», amb la observació que «fer-ho fora» ordena i situa el concepte a la nostra ment.

El model de desenvolupament humà de Vygotski ha estat definit com a aproximació sociocultural. Per a ell el desenvolupament individual, ontogenètic, és el resultat del desenvolupament grupal, filogenètic de l'espècie. El desenvolupament dels individus és resultat de la cultura en què es trobin immersos. Per a Vygotski el desenvolupament mental generalment és part dels processos d'aprenentatge de la llengua i els raonaments. Aquestes capacitats son enteses per al seu desenvolupament a través d'interacció social amb els altres (especialment els pares) i representen, d'alguna manera, el coneixement compartit de la cultura. Aquestes capacitats són desenvolupades a través d'un procés anomenat interiorització La interiorització descriu com les activitats socials dels nens es desenvolupen per convertir-se en activitats mentals. Quan els nens i nenes parlen i participen amb els seus pares, professors, i semblants, comencen a interioritzar i a processar nova informació.

L'obra de Vygotski va ser oblidada un cop va morir i el seu treball sobre el desenvolupament cognitiu dels infants no és present per influenciar els psicòlegs del desenvolupament cognitiu, com ara Jean Piaget. No obstant això, més endavant, tot i que indirectament, ha influenciat progressivament en la comunitat científico-cognitivista d'Estats Units a partir de la dècada del 1960 a través del treball d'un deixeble de Vygotski, Alexander Luria, qui va ser tengut en compte pels pioners del cognitivisme J. Bruner i G. Miller.

Al llarg dels anys 1980, l'obra de Vygotski va ser redescoberta als EUA, en part gràcies a l'obertura al món de la Unió Soviètica a causa del Glàsnost. L'obra d'aquest autor ha resultat enormement influenciant ja que ofereix una vía per a la reconciliació de les diverses nocions de maduració per les quals el nen es veu com una flor sense obrir, una poncella que creixeran i es desenvoluparan millor autonòmament, i de conductisme, en les quals el nen és vist com una "tabula rasa", una taula buida en les quals hem d'anar construint el coneixement. Les visions de Vygotski són influents a la teoria de l'activitat, paradigma de l'aprenentatge de la Rússia Soviètica, l'escola del coneixement distribuit i la metodologia de l'aprenentatge pràctic, que promulga que alguns coneixements s'adquireixen millor amb la pràctica que amb un llibre de text.

Els treballs de Vygotski són encara estudiats avui per lingüistes i psicòlegs que estudiant el llenguatge i la seva influència en la percepció de la realitat.