Web - Amazon

We provide Linux to the World

ON AMAZON:


We support WINRAR [What is this] - [Download .exe file(s) for Windows]

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
SITEMAP
Audiobooks by Valerio Di Stefano: Single Download - Complete Download [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Alphabetical Download  [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Download Instructions

Make a donation: IBAN: IT36M0708677020000000008016 - BIC/SWIFT:  ICRAITRRU60 - VALERIO DI STEFANO or
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
John Dalton - Viquipèdia

John Dalton

De Viquipèdia

John Dalton (pintura de Faulkner)
John Dalton (pintura de Faulkner)

John Dalton (Eaglesfield, 6 de setembre de 1766 - Manchester, 27 de juliol de 1844) químic i físic anglès.

La teoria atòmica de Dalton va permetre explicar alguns comportaments de les substàncies en els canvis químics. Ben aviat, però, van sorgir dubtes sobre alguns postulats.

La unitat de mesura de massa Dalton, portava inicialment el seu nom, posteriorment substituït pel de unitat de massa atòmica (UMA).

Va descriure el defecte de la visió conegut com a daltonisme. El 1801 va enunciar la llei de les pressions parcials i la llei de les proporcions múltiples.

[edita] Biografia

Autodidacte, des de molt jove exercí com a mestre en diverses escoles; el 1793 s'instal·là a Manchester, on continuà fent classes particulars i investigant. Donà conferències i cursos a moltes de les grans ciutats angleses, la qual cosa li permeté d'entrar en contacte amb els principals homes de ciència britànics de l'època. El 1794 publicà una memòria amb el títol Extraordinary Facts Relating to the Vision of Colours, on és esmentada per primera vegada la peculiaritat òptica coneguda amb el nom de daltonisme i en són descrites les característiques, que observà en ell mateix i en unes altres persones.

El 1803 publicà la llei sobre les pressions parcials en un opuscle titulat Absorption of Gases by Water and other Liquids, i poc temps després descobrí, independentment de Joseph Louis Gay-Lussac, que tots els gasos posseeixen el mateix coeficient de dilatació. Dalton avançà les primeres idees sobre l'estructura atòmica des d'una concepció purament física, a la qual fou conduït per mitjà dels seus estudis de les propietats físiques de l'atmosfera i de diversos gasos.

[edita] Teoria atòmica de Dalton

Pictograma d'aigua segons Dalton
Pictograma d'aigua segons Dalton

El 1805 va exposar la teoria atòmica en la que es basa la ciència química moderna. El 1808 va publicar les seves idees sobre la constitució de la matèria, que es poden resumir, utiltizant un llenguatge més actual, en aquests postulats:

  • La matèria està formada per partícules indivisibles anomenades àtoms.
  • Els elements són substàncies formades per un únic tipus d'àtom. Els àtoms d'un mateix element químic són iguals entre ells i diferents a la resta d'àtoms d'altres elements.
  • Els àtoms de diferents elements es combinen en relacions numèriques senzilles per a formar substàncies anomenades compostos.

Comunicà la seva teoria atòmica, ja elaborada de forma total, a Thomas Thomson, professor de la universitat de Glasgow, el qual, amb permís de Dalton, n'inclogué un esquema en la tercera edició del System of Chemistry (1807). Fou el 1808 que Dalton, en el primer volum de la seva gran obra New System of Chemical Philosophy (3 volums, 1808- 27), donà una exposició completa i genial de la teoria que canviaria el curs de la química, en donar una base científica i experimental a les especulacions que havien dut a terme els atomistes grecs vint-i-quatre segles abans.

El 1822 fou elegit membre de la Royal Society i, el 1830, membre de l'Académie des Sciences de París. Hom li deu la formulació de la teoria atòmica, una teoria cabdal en la història de la química. Els seus primers treballs es decantaren al camp de la meteorologia, i el 1793 publicà les Meteorological Observations and Essays, on hom pot trobar esbossades la major part de les seves grans descobertes teòriques posteriors.

Article escolar

[edita] Articles relacionats

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
John Dalton
Static Wikipedia 2008 (March - no images)

aa - ab - als - am - an - ang - ar - arc - as - bar - bat_smg - bi - bug - bxr - cho - co - cr - csb - cv - cy - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - jbo - jv - ka - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nn - -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -
https://www.classicistranieri.it - https://www.ebooksgratis.com - https://www.gutenbergaustralia.com - https://www.englishwikipedia.com - https://www.wikipediazim.com - https://www.wikisourcezim.com - https://www.projectgutenberg.net - https://www.projectgutenberg.es - https://www.radioascolto.com - https://www.debitoformativo.it - https://www.wikipediaforschools.org - https://www.projectgutenbergzim.com