Web - Amazon

We provide Linux to the World

ON AMAZON:


We support WINRAR [What is this] - [Download .exe file(s) for Windows]

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
SITEMAP
Audiobooks by Valerio Di Stefano: Single Download - Complete Download [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Alphabetical Download  [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Download Instructions

Make a donation: IBAN: IT36M0708677020000000008016 - BIC/SWIFT:  ICRAITRRU60 - VALERIO DI STEFANO or
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Escola francoflamenca - Viquipèdia

Escola francoflamenca

De Viquipèdia

Dufay (a l'esquerra) i Binchois
Dufay (a l'esquerra) i Binchois

En música, l'escola francoflamenca, o escola holandesa, fa referència a l'estil de música vocal polifònica produïda en els segles XV i XVI a Europa. Dufay, Ockeghem, Willaert i Lassus en són alguns dels seus representants.

[edita] Ubicació geogràfica

Les fronteres actuals no es corresponen amb les existents en el renaixement, d'aquí que alguns parlin d'escola holandesa i d'altres de la francoflamenca. Aquesta denominació es refereix a una sèrie de músics nascuts en els actuals Països Baixos, i cal afegir l'actual Bèlgica i el nord de França, en poblacions dels comtats d'Hainaut i de Flandes o del ducat de Brabant. Durant uns dos-cents anys, mentre durà l'estabilitat política, aquests van ser centres d'una gran activitat cultural, amb predominància d'un lloc o un altre en funció de determinats factors socio-econòmics. A finals del segle XVI el centre cultural del món musical europeu es traslladava a Itàlia i aquesta escola és va anar desintegrant.

La major part dels membres de l'Escola francoflamenca van ser coneguts arreu d'Europa perquè van treballar a Itàlia, Espanya, Alemanya i França, per citar alguns països. En tots aquests llocs, transmetien la seva manera de fer música. La difusió del seu estil musical, difusió que s'incrementà amb l'arribada de la impremta, va representar la consolidació d'un veritable estil d¡àmbit internacional, fet que no succeïa des de la unificació del cant gregorià al segle IX.

[edita] Cinc generacions de músics

Es poden descriure cinc grups o generacions de músics que formen part de l'Escola francoflamenca, tot i que la llista pot variar si es compara amb altres reculls que fan referència només als músics holandesos. Cal tenir present que el desenvolupament de l'estil musical va seguir una procés continu, i aquestes distribució en generacions només són un punts de referència orientatius:

Molts dels compositors d'aquesta darrera generació eren ja nascuts a Itàlia i a d'altres llocs. Un cop aquest estil francoflamenc va arrelar en altres països, es va convertir en un veritable estil acceptat a una gran part d'Europa.

Static Wikipedia 2008 (March - no images)

aa - ab - als - am - an - ang - ar - arc - as - bar - bat_smg - bi - bug - bxr - cho - co - cr - csb - cv - cy - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - jbo - jv - ka - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nn - -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -
https://www.classicistranieri.it - https://www.ebooksgratis.com - https://www.gutenbergaustralia.com - https://www.englishwikipedia.com - https://www.wikipediazim.com - https://www.wikisourcezim.com - https://www.projectgutenberg.net - https://www.projectgutenberg.es - https://www.radioascolto.com - https://www.debitoformativo.it - https://www.wikipediaforschools.org - https://www.projectgutenbergzim.com