Cultura dels talaiots
De Viquipèdia
La cultura dels Talaiots fou una cultura que es desenvolupà durant l'Edat del bronze i l'Edat del ferro a les Illes Balears, entenent aleshores per Balears només les anomenades pels grecs Gimnèsies, és a dir, Mallorca i Menorca. A les Pitiüses no hi va ser mai present.
Quan es pensava en un origen africà Capsià d'algunes cultures de la Península Ibèrica, es tendia a confondre les diverses cultures megalítiques i agrupar-les. La cultura anomenada dels Talaiots a les Balears, presenta grans diferències amb les cultures megalítiques dels Pirineus i d'altres indrets de la Península.
Sens dubte les illes Balears (Mallorca i Menorca), foren habitades des el 2000 aC aproximadament per emigrants magrebins neolítics de tradició capsiana. Aquestos primers pobladors eren cavernícoles i enterraven als seus morts en coves, sovint excavades artificialment. Progressivament van evolucionar cap a poblets de cabanes.
Entre el 1.700 i el 1.500 aC reberen influències de la cultura del vas campaniforme, que en aquesta època es difonia per Europa, Àfrica i la Mediterrània, i que era de tradició dolmènica. Aquesta tradició importada, completada sens dubte per altres corrents culturals de la Mediterrània, sobretot les cultures procedents de Sardenya, Malta, Còrsega i Creta, donaren origen cap el 1.500 aC. a la peculiar cultura dels Talaiots.
A Menorca s'han comptat dos-cents seixanta-set talaiots (cal tenir en compte que cada poblat té, almenys, un talaiot), vint-i-cinc taules, seixanta-quatre navetes i sis-cents noranta-una troballes diverses, gairebé totes a la meitat sud.
La població vivia en poblats amb cases de pedra, construïdes amb pedres no molt grans, amb cambres rectangulars intercomunicades en algunes ocasions. Es coneixen cases amb més d'una dependència, però segurament es tracta de les construïdes cap a finals del primer mil·lenni (500-200 aC.).
Els poblats estaven emmurallats amb blocs de pedres a manera de paret sense cap unió de fang o d'altre material. En aquestes muralles es van construir torres amb aspecte de torres de vigilància (en català es diuen talaies, d'on deriva talaiots) similars a les que es van construir a la zona de la Cultura de El Argar en la mateixa època. D'aquestes torres n'existeixen de diverses formes: rectangulars, circulars, quadrades i ovalades; i són d'altures diverses; però totes tenen un aspecte similar; es creu que la seva funció era la vigilància, en tant que s'ubicaven a les muralles, però pels casos en què es situaven al centre del poblat semblen tenir una funció mes defensiva (com una ciutadella). Les pedres utilitzades tant per les muralles com per a les torres eren d'una considerable grandària i la seva instal·lació degué exigir grans esforços. Tot i que, probablement, la seva finalitat inicial era militar, és necessari tenir en compte la possible dimensió simbòlica (com a espai de representació del poder) d'aquests elements.
Potser la construcció dels Talaiots es va fer necessària per les pirateries dels Pobles del mar, però com existeixen també a l'interior es suposa que podien existir enfrontaments entre els poblats de les illes, cada un dels quals constituïa sens dubte un estat independent. Els Pobles del mar arribaren al Segle XIII aC. però s'ignora la incidència que pogueren haver tingut a la vida local. Més de mil anys de guerres (1.500 a 500 aC.) van crear un poble bel·licós, molt hàbil amb la fona o bassetja .
Un altra construcció típica de les illes són les anomenades navetes d'enterrament. Es tracta d'una espècie de naus de pedra, de forma trapezoïdal i quasi rectangular, com una nau invertida. Disposaven d'una petita obertura, i estaven destinades exclusivament a l'enterrament col·lectiu. Apareixen sobre tot a Menorca essent escasses a Mallorca, on s'han trobat navetes per enterraments individuals, més tardanes. Els cadàvers es col·locaven en forma semblant a la fetal. L'enterrament en aquestos monuments no excloïa el que continuaren practicant-se enterraments en coves, però el sistema es feia mes complex: les coves, excavades artificialment, són cada vegada mes grans i per tant ja convenia col·locar-hi bigues i puntals.
Les diferencies de sistema d'enterrament no semblen respondre ni a diferències ètniques ni cronològiques, les possibles difèrencies polítiques, religioses o socials no són perceptibles. Se sap que existien alguns santuaris on es sacrificaven animals, i es percep un incipient culte al bou que podria indicar una influència cretenca, doncs s'ha trobat també alguna construcció de columna amb capitell típica de l'art minoic de Creta.
Finalment, l'altre monument característic és el recinte de taula, exclusiu de Menorca, consistent en un edifici de planta en forma de ferradura. Al centre d'aquesta estructura s'hi dreça una enorme columna monolítica sobre la qual reposa un capitell descomunal, amb un aspecte semblant a una taula. Tenien caràcter religiós però es desconeix la seva funció exacta. Una de les primeres hipòtesis apuntava la possibilitat que servissin per realitzar sacrificis, però aquesta teoria ha quedat descartada per maca d'evidències que la recolzin.
Se sap que els natius de les illes utilitzaven un ungüent fet amb oli de llentiscle i saïm de porc, amb el què s'untaven el cos, i amb el què també cuinaven (en aquesta època no es coneixia encara l' oli d'oliva). Els illencs disposaven de mules que es creu que exportaven a altres regions.
La ceràmica talaiòtica és sempre feta a mà, donat que no es coneixia el torn. El sistema de cocció també era força primitiu, tot i que a les etapes finals es troben evidències de la utilització de forns tancats. En conseqüència, la ceràmica pròpia d'aquesta cultura presenta un aspecte molt característic: taques de colors diferents (marró i gris) producte de la cocció irregular i desgreixant calcari, de color blanc, molt visible. Els atuells ceràmics, molt abundants, mostren una gran diversitat tipològica: vasos troncocònics, olles globulars, olles carenades, grans contenidors pitoides, etc.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Patrimoni històric de Menorca: Situació de tots els Béns d'Interès Cultural (BIC)
- L'Arqueologia de Menorca: La web més extensa i documentada que existeix sobre l'arqueologia de l'illa (en català, castella i anglès)
- Talatí: Visita virtual al poblat talaiòtic de Talatí de Dalt (Maó, Menorca) (en català, castellà, anglès, francès, alemany i italià)
- Son Catlar: Visita virtual al poblat talaiòtic de Son Catlar (Ciutadella, Menorca) (en català, castellà i anglès)
