Gimnèsies

De Viquipèdia

Nota: L'article necessita algunes millores en la seua redacció:
(Cal retirar la plantilla un cop millorat l'article) Hi ha fragments mal redactats. Les dissertacions etimològiques s'han de traslladar al Viccionari, a la Viquipèdia no n'hi posem. Aquí s'ha de descriure què són les illes Gimnèsies

Les Gimnèsies és com es denominen les dues més grans illes de les Balears: Menorca i Mallorca.

És així com denominaven els grecs a les illes habitades pels talaiòtics. Els grecs reclutaven als foners mallorquins i menorquins per formar llurs tropes lleugeres, que les anomenaven gymnetes (gymnos, en grec significa nu) al·ludint no tant a la completa nuesa, sinó a l'escassetat del seu equip militar comparat, per exemple, amb els hoplites, d'armament pesant. Per tant, i segons els autors clàssics com Licofront, les illes dels gymnetes no podien rebre altre nom que el de Gimnèsies.

Les fonts clàssiques (Timeu) també expliquen que els seus habitants utilitzaven l'oli de llentiscle per ungir-se. També ho feien els gymnetes (amb oli d'oliva, però) per fer exercicis físics, igual que ho feien els gimnastes (gymnoi) d'Olímpia.

Segons l'expert en llengues antigues, Joan Nadal Cañellas, el vocable "Balear" ve de l'antic púnic, idioma dels fenicis, i significa literalment "Mestres de Llançament", o sigui, "Foners". Els primers grecs que arribaren a les illes les anomenaren: "Kromiusa" a Mallorca (illa de les cebes), "Meliussa" a Menorca (illa del animals), "Pitiusa" a Eivissa (illa dels pins) i "Ofiusa" a Formentera (illa de les serps). Així foren anomenades fins a l'arribada dels fenicis, els quals anomenaren Balears a les dues illes grans, que era a on ells reclutaven als foners, els quals tenien fama de ser els millors dins tota la mediterrània. Més endavant, segon Joan Nadal, els grecs anomenaren "Gimnèsies" a les illes majors que era així com ells anomenavan als foners (soldats que lluitaven nus).

És debut als romans que les Balears fossin conegudes com el conjunt d'illes de l'arxipèlag. Tot i així, un cop van passar a l'Administració provincial romana es va utilitzar indistintament el topònim. Així, Livi distingeix entre Baliaris maior i Baliaris minor, que posteriorment donaran lloc a les denominacion de Maiorica i Minorica, tot seguint l'accepció primigènia de la paraula.

Modernament s'ha reprès la denominació antiga de Gimnèsies, sobretot en cercles acadèmics i científics, on és habitual recórrer a les arrels greco-llatines per elaborar cultismes i tecnicismes.

Si bé fa 2500 anys la necessitat era saber distingir entre les illes poblades i les depoblades, entre les conqueribles i explotables i les que només podien ser objecte de transaccions o intercanvis, actualment la necessitat científica és una altra. La història natural i l'ecologia de les illes fa necessari distingir dos tipus de realitats diferents: unes illes més àrides que estarien desposseïdes de vegetació i ocupades per les aus (Pitiüses) i unes illes més plujoses amb abundant vegetació arbòria i proveïdes de mamífers (Gimnèsies). Curiosament, i potser per això s'utilitzi la mateixa terminologia que els grecs, aquests fets naturals varen condicionar el poblament humà, i pertant, expliquen la distribució restringida a les illes de Mallorca i Menorca de la cultura talaiòtica.