Cromatografia
De Viquipèdia
La cromatografia és una tècnica de separació en la qual els components d'una mostra se separen en dues fases: una fase estacionària de gran àrea superficial, i una fase mòbil. L'objectiu de la fase estacionària és retardar el pas dels components de la mostra. Quan els components passen a través del sistema a diferents velocitats, aquests esdevenen separats en el temps. Cada component té un temps de pas característic a través del sistema, anomenat temps de retenció. La separació cromatogràfica s'aconsegueix quan el temps de retenció de l'analit difereix del de la resta de components de la mostra.
Les mesures cromatogràfiques es realitzen a través d'un cromatògraf. Un cromatògraf pren una mostra química transportada per la fase mòbil (bé sigui un líquid o bé un gas) i la separa com a resultat de les diferents distribucions dels soluts a mesura que passen per la fase estacionària (bé sigui un sòlid o bé un líquid).
Taula de continguts |
[edita] Història
Va ser el científic botànic rus Mikhail Tswett (Mikhail SemyonovichTsvet) qui va inventar la primera tècnica cromatogràfica l'any 1901 durant la seva recerca en la clorofil·la. Va utilitzar una columna d'absorció líquida que contenia carbonat càlcic per separar els diferents pigments. Aquest mètode fou descrit el 30 de Desembre de 1901 en el XI Congrés de Naturalistes i Doctors a St. Petersburg. La primera versió escrita fou a l'any 1903, en els "Proceedings of the Warsaw Society of Naturalists". Tswett va utilitzar per primera vegada la paraula cromatografia per escrit l'any 1906 en els seus dos articles sobre clorofil·la en el "German botanical journal" (Berichte der Deutschen Botanischen Gesellschaft).
El terme cromatografia prové de la paraula grega chroma que significa color, fent referència als colors que Tswet estava separant en les seves anàlisis.
La tecnologia de la cromatografia va avançar ràpidament al llarg del segle XX. Els investigadors van comprovar que els principis que regien la cromatografia de Twett es podien aplicar de molt diverses maneres, donant a la invenció de les actuals modalitats de cromatografia que existeixen avui dia.
[edita] Teoria
La cromatografia és una tècnica de separació basada en l'explotació de les diferències en el comportament de repartiment entre una fase mòbil i una fase estacionària alhora de separar els components d'una mescla. Els components de la mescla interaccionen amb la fase estacionària segons polaritat, solubilitat relativa o adsorció.
[edita] Retenció
La retenció és una mesura de la velocitat en la que una substància es mou en un sistema cromatogràfic. En sistemes en continu desenvolupament com l'HPLC (High Performance Liquid Chromatography) o GC (Gas Chromatography), on els components són eluits gràcies a un eluent, la retenció és normalment mesurada com a temps de retenció Rt o tR, el temps transcurregut des que la mostra és injectada en l'injectors fins a que és detectada en el detector. En sistemes com la TLC (Thin Layer Chromatography o Cromatografia de capa fina) la retenció s'expressa com a factor de retenció Rf, és a dir, la distància que s'ha desplaçat el compost d'interés dividida per la distància en què s'ha desplaçat l'eluent (fase mòbil):
R_f = \frac{distància\ desplaçada\ pel\ compost} {distància\ desplaçada\ per\ l'eluent}
Els temps de retenció dels diferents compostos solen diferir considerablement entre experiments i laboratoris degut a variacions en l'eluent, la fase estacionària, la temperatura ambient, i la posta a punt. És per tant molt important el fet de comparar la retenció del compost analitzat amb el d'uns patrons en les mateixes condicions.
[edita] Vegeu també
