Còrnic

De Viquipèdia

Retrocés del còrnic al llarg del temps

El còrnic (en còrnic: kernewek o kernûak) és una Llengua celta originària de Cornualla que, amb el bretó i el gal·lès integra la branca britònica o celta p. Té un 80 % de semblances amb el bretó, un 75 % amb el gal·lès, un 35 % amb el gaèlic irlandès i un altre 25 % amb el gaèlic escocès.

[edita] Característiques

Es desenvolupà com un dialecte sudoccidental del vell i sintètic britànic, amb fonologia, morfologia i sintaxi més propera al bretó que no pas al gal·lès. Algunes de les característiques de l'idioma són:

En fonologia, canvi de T i D mitjana i final en S o Z.
Absència de mutació nasal.
Projecció regular de D,D, G, GW, V i TH en P, T, C, QU, F i T.
Ús del participa passat a les frases passives, així com d'un verb semblant al to do anglès com a auxiliar.

Quan a vocabulari, manté moltes semblances amb el bretó i el gal·lès:

Còrnic (UCR)	Còrnic (KK)	Gal·lès	Bretó	Català
Kernowek	Kernewek	Cernyweg	Kerneveureg	Còrnic
gwenenen	gwenenenn	gwenynen	gwenanenn	abella
chayr, cadar	kador	cadair	kador	cadira
cues	keus	caws	keuz	formatge
mesporth	yn-mes	y ffordd allan/mas	er-maez	sortida
codha	koedha	cwympo	kouezhañ	caure
gavar	gaver	gafr	gavr	cabra
chy	chi	tŷ	ti	casa
gweus	gweus	gwefus	gweuz	llavi
aber	aber	aber, genau	aber	boca (riu)
nyver	niver	rhif, nifer	niver	nombre
peren	perenn	gellygen, peren	perenn	pera
scol	skol	ysgol	skol	escola
megy	megi	mygu	mogediñ	fumar
steren	sterenn	seren	steredenn	estrella
hedhyw	hedhyw	heddiw	hiziv	avui
whybana	hwibana	chwibanu	c'hwibanat	xiular

[edita] Parlants de la llengua

Fins al segle XIV el riu Tamar fou la frontera lingüística anglo-cornuallesa, però cap el 1600 ja només era parlat a la part més occidental de la costa cornuallesa, vora el Land's End (Penn an Wlas). Cap el 1735 es va perdre terreny a la zona més recalcitrant, i cap el 1800 ja havia desparegut. Es creu que l'última parlant, la pescadora Dolly Pentreath, va morir el 1777, i es diu que el darrer que va dir fou Me ne vidn cewsel Sawznek! (Jo no parlaré pas anglès). Cap el 1800 ja no s'en va trobar cap.

Avui només hi ha un petit grup de menys de 200 persones que dominen la llengua com per fer-la servir en qualsevol situació, però existeix un altre grup de bilingües passius (l'entenen però no el parlen, o bé no amb prou fluïdesa) d'uns quants milers de persones, tant a Cornualla com a Anglaterra o a Austràlia i Estats Units, on es troben importants colònies de còrnics.

[edita] A la recerca d'una gramàtica

Durant molt de temps, el còrnic s'havia escrit de diverses maneres, per exemple, a l'estil anglès (p.ex.: oo=u), o bé amb sistemes que inventaven els celtistes. Però no va ser fins al 1929 que Robert Morton Nance va normalitzar l'escriptura amb el sistema anomenat kernewek unnyes (o còrnic unificat). Aquest sistema estava basat en el còrnic dels escrits medevals. Molta gent, especialment els estudiosos, pensaven que no es podia fer una renaixença d'una llengua moderna segons es parlava feia 400 anys. Amb el descobriment de les "Homilies de Tregear" i la obra teatral "La Creació del Món", el coneixement del còrnic va augmentar força i va fer sorgir un altre sistema d'escriptura: el Carnoack, basat en els últims escrits trobats. Aquest sistema es va fer sentir a principis dels vuitanta del segle XX. Va ser llavors que el doctor Ken George va començar a estudiar l'idioma segons la fonologia, passant un any a la Bretanya i va crear allò que en principi seria un sistema per unir el Kernewek Unnyes i el Carnoack, l'anomenat Kerewek Kemmyn (còrnic comú). En 1987 la Kesva an Taves Kernewek va acceptar les seves propostes, fent d'aquest sistema, l'oficial per la llengua còrnica, tot i que no tothom hi està d'acord i encara hi ha gent que escriu en Unnyes o en Carnoack.

A començaments dels vuitanta un petit grup de parlants de còrnic va percebre dificultats fonètiques i històriques en el còrnic standart, i per això decidiren reviure el darrer còrnic escrit, basat en el dialecte de Penwith i Kerrier (Oest) cap el 1750, i conegut com a modern cornish. Cap el 1987 alguns membres del Cornish Language Board detectaren problemes fonètics en el sistema fonètic, raó per la que adoptaren el kemmyn cornish (còrnic fonèmic) de Ken George, però d'altres ho rebutgen i provoquen una escisió.

El 1997, per tal d'intentar acabar amb la polèmica sobre la llengua, el cap de departament de llengües cèltiques de Dublín, Nicholas Williams, composà Clappya Kernow, on proposa una versió modificada del còrnic standart, anomenat còrnic unificat, on s’accepten algunes modificación fetes els 80. Però el 1999 rebutja les propostes fetes per Ken George a la seva Gerlyver Kernewek Kemmyn.

Actualment, membres de totes les variant estan treballant en un sistema d'escriptura comú, l'anomenat kernowak, el qual, si tot va bé, podria acabar imposant-se i tancant la "guerra".

[edita] Desenvolupament i ús

El 1979 es creà la Kowethas an Yeth Kernewek (Societat de la Llengua Còrnica), que ha intentat promoure escoles maternals en idioma còrnic, a l'estil de les yisgolion meithin gal·leses i de les ikastolak basques. Segons l'informe MacKinnon del 2000, hi ha 300 parlants efectius de còrnic, entre 3.000 persones capaces de parlar-lo. El nombre d'alumnes que reben alguna mena d'ensenyament en còrnic és de 120 a primària (de 39.000 alumnes), 70 a secundària (de 32.000 alumnes), 365 a classes nocturnes i 85 més per lliure.

Tant a Cornualla com a Londres hi ha cursos de còrnic. A més a més hi ha sistema d'ensenyament a distància K.D.L., Kernewek Dre Lyther (Còrnic per carta) fundat pel Ray Edwards i coordinat pel Symon Harner amb el que estudien persones de tot el món.

Exemple de còrnic amb la seva traducció al català:

Pandra vynn'ta dh'y eva? Pinta korev marpleg.

Que vol per beure? Una pinta de cervesa, si us plau!