Web - Amazon

We provide Linux to the World

ON AMAZON:


We support WINRAR [What is this] - [Download .exe file(s) for Windows]

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
SITEMAP
Audiobooks by Valerio Di Stefano: Single Download - Complete Download [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Alphabetical Download  [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Download Instructions

Make a donation: IBAN: IT36M0708677020000000008016 - BIC/SWIFT:  ICRAITRRU60 - VALERIO DI STEFANO or
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Aspirina - Viquipèdia

Aspirina

De Viquipèdia

Icona de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

Revisar text ocult i afegir a l'article si escau
Aspirina
Estructura quimica del fàrmac Aspirina
·
Viquipèdia:Avís mèdic
AVÍS MÈDIC
Viquipèdia:Avís mèdic
Nom sistemàtic (IUPAC)
àcid 2-(acetiloxi)benzoic
Origen  ?
Diana terapèutica  ?
Identificadors
número CAS 50-78-2
codi ATC A01AD05 B01AC06, N02BA01
PubChem 2244
DrugBank APRD00264
Dades químiques
Fórmula C9H8O4
C6H4(OCOCH3)COOH
Pes mol. 180.16 g/mol
Sinònims àcid 2-acetiloxibenzoic
àcid 2-acetoxibenzoic
acetilsalicilat
àcid acetilsalicílic
àcid O-acetilsalicílic
Dades físiques
Densitat 1,40 g/cm3
Punt de fusió 136°C (409K)
Punt d'ebullició 140°C (413K)
Solubilitat en aigua 4,6 mg/mL (20°C)
Dades farmacocinètiques
Biodisponibilitat ràpida i completa
Unió proteica 99.5%
Metabolisme hepàtic
Vida mitja dosi de 300-650 mg 3,1-3,2 hores
dosi d'1 g 5 hores
dosi de 2 g 9 hores
Excreció renal
Consideracions terapèutiques
Cat. d'embaràs

?

Estatus legal

OTC(US)

Administració oral

L'aspirina o l'àcid acetilsalicílic (acetosal o AAS) és un fàrmac de la família dels salicilats, sovint emprat com a analgèsic (mals menors i dolor agut), antipirètic (contra la febre), i antiinflamatori. L'aspirina va ser la primera en descobrir-se la classe de fàrmacs anomenats antiinflamatoris no esteroïdals (AINE). També té un efecte anticoagulant i, per això, s'usa a baixes dosis durant llarg termini per a evitar atacs al cor.

L'aspirina a baixes dosis i a llarg tractament bloqueja irreversiblement la formació del tromboxà A2 in plaquetes, produint un efecte inhibitori en l'agregació plaquetària evitant la producció de coàguls i reduint la incidència d'atacs al cor. El tipus d'aspirines que es comercialitzen amb aquest propòsit, són les emprades per a xiquets (aspirina infantil) que venen en píndoles de 75 o 81 mg. Per a després d'un atac al cor també s'utilitza l'àcid acetil salicílic però en grans dosis. Aquest nivell de dosi també inhibeix la síntesi de protrombina i pot també produir un segon i diferent efecte anticoagulant.

Ocorren més de cent sobredosis fatals d'aspirina anualment, encara que la gran majoria dels seus usos són beneficiosos. Els efectes secundaris principals, especialment en dosis altes, són l'estrés gastrointestinal (incloent úlceres gàstriques i hemorràgies estomacals) i acúfens. Un altre efecte secundari, a causa de les seues propietats anticoagulants, és l'augment del flux sanguini en la menstruació. A causa de la relació entre l'aspirina i la síndrome de Reye, l'aspirina és emprada per a controlar els símptomes de processos gripals en menuts.[1]

Va ser sintetitzada per primera vegada l'any 1897 pel químic alemany Felix Hoffman. La seua propietat terapèutica com a analgèsic i antiinflamatori fou descrita el 1899 pel farmacòleg alemany Heinrich Dreser. És un compost que ja era utilitzat de manera indirecta des de l'antigor per l'efecte que provocava les infusions d'escorça de salze la qual cosa va propiciar que s'investigués quin n'era el compost responsable (la salicina) potenciant els seus efectes convertint-la en forma àcida i fent-la reaccionar amb anhídrid acètic, fins que es va trobar l'aspirina.

[edita] Referències

  1. Macdonald S (2002). «Aspirin use to be banned in under 16 year olds». BMJ 325 (7371): 988. PMID 12411346.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Aspirina


Static Wikipedia 2008 (March - no images)

aa - ab - als - am - an - ang - ar - arc - as - bar - bat_smg - bi - bug - bxr - cho - co - cr - csb - cv - cy - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - jbo - jv - ka - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nn - -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -
https://www.classicistranieri.it - https://www.ebooksgratis.com - https://www.gutenbergaustralia.com - https://www.englishwikipedia.com - https://www.wikipediazim.com - https://www.wikisourcezim.com - https://www.projectgutenberg.net - https://www.projectgutenberg.es - https://www.radioascolto.com - https://www.debitoformativo.it - https://www.wikipediaforschools.org - https://www.projectgutenbergzim.com