Antoine Henri Becquerel
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de Física (1903) |
Antoine Henri Becquerel ( París, França 1852 - Le Croisic, França 1908 ) fou un físic francès descobridor de la radioactivitat i guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1903.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Nasqué el 15 de desembre de 1825 a la ciutat de París sent fill d'Alexandre Becquerel, el qual estudià la llum i la fosforescència i inventà la fosforoscòpia, i nét d'Antoine César Becquerel, un dels fundadors de l'electroquímica. Es va doctorar en ciència a l'Escola Politècnica de París.
[edita] Estudis científics
Professor del Museu d'Història Natural el 1892, el tercer membre de la seva família en fer-ho, fou nomenat el 1895 també professor de l'École Polytechnique el 1895.
L'any 1896 va descobrir accidentalment una nova propietat de la matèria que posteriorment es va denominar radioactivitat, aquest descobriment es va succeir durant la seva investigació sobre la fluorescència. Continuant els treballs de Wilhelm Röntgen en col·locar sals d'urani sobre una placa fotogràfica en una zona fosca, va comprovar que l'esmentada placa s'ennegria. Les sals d'urani emetien una radiació capaç de travessar papers negres i altres substàncies opaques a la llum ordinària. Aquests raigs es van denominar en un principi raigs B en honor al seu descobridor.
A més va realitzar investigacions sobre la fosforescència, espectroscòpia i l'absorció de la llum.
L'any 1903 fou guardonat amb el Premi Nobel de Física conjuntament amb Pierre Curie i Marie Curie, en reconeixement dels seus extraordinaris serveis pel descobriment de la radioactivitat espotània.
Antoine Henri Becquerel morí el 25 d'agost de 1908, a l'edat de 55 anys, a la seva residència de Le Croisic a la Bretanya francesa.
[edita] Reconeixements
En el seu honor s'ha anomenat Becquerel a la unitat per mesurar l'activitat radioactiva en el Sistema Internacional d'Unitats.
En honor seu també s'ha anomenat el cràter Becquerel a la Lluna, i el cràter Becquerel de Mart.
