Anatomia
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
L'anatomia (del grèc ἀνατομία:anatomia, de ἀνατέμνειν:anatemnein, ana:desseparar e temnein:copar, descopar) es una sciéncia descriptiva qu'estudia l'estructura, la topografia e los rapòrts dels desparièrs organs, aparelhs e sistèmas d'un organisme animal o vegetal.
Designa a l'encòp l'estructura d'un organisme viu e la branca de la biologia (o de la medecina, per l'anatomia umana) qu'estudia aquela estructura.
[Modificar] Anatomia umana
L'anatomia umana,que inclutz l'anatomia bruta e l'istologia, es d'en primièr l'estudi sciéntific de la morfologia del còs uman adult.
Generalament, los estudiants d'unas sciéncias biologicas, paramedicals, fisioterapistas, infirmièras e estudiants en medecina aprenon l'anatomia e l'istologia amb de modèls anatomics, esquelèts, tèxtes de libres, diagrams, fotografias, lecturas e trabalhs dirigits. L'estudi de l'anatomia microscopica (o istologia) pòt èsser ajudada per l'experiéncia practica de l' examen de preparacions istologicas (o lamas) jos un microscòpi; e a mai los estudiants en medecina estudian tanben l'anatomia generalament per la practica de la disseccion e l'examen de cadavres (còs umans mòrts).
Los anatomists son sovent emplegats per ensenhar dins las universitats, escòlas de medecina o espitals . Fan tanben de recèrcas sus d'unes sistèmas, organs, teissuts o cellulas.
Domenis generals de la biologia |
---|
Anatomia | Bacteriologia | Biofisica | Bioquimia | Biomecanica | Bioinformatica | Biologia cellulara | Biologia de l'evolucion | Biologia umana | Biologia marina | Biologia moleculara | Botanica | Ecologia | Embriologia | Entomologia | Etologia | Exobiologia | Fauna | Fisiologia | Flòra | Genetica | Geobiologia | Microbiologia | Neurosciéncia | Originas de la vida | Ornitologia | Paleontologia | Parasitologia | Proteïna | Taxinomia | Toxicologia | Zoologia |