Taifa

De Viquipèdia

Taifa vé del vocable àrab Tá 'ifa, que vol dir "destacament". Foren petits nuclis político-militars (fins 39) amb què es va esberlar el califat de Còrdova després del destronament de Hixam III de la dinastia dels omeies en 1031.

Van apareixer com a conseqüència de la fitna o guerra civil que es va desencadenar pel tron entre els partidaris de l'últim califa legítim Hixam III, i els successors del seu primer ministre o hayib Almansor. En el rerefons també hi havien problemes amb l'angixant pressió fiscal necessària per tal de finançar el cost dels esforços bèl·lics. La divisió es va reproduir en diverses ocasions, creant-se més taifes. També es succeïren diferents invasions des del nord d'Àfrica, com la dels almoràvits (1090-1102), els almohades (1145-1146) i els benimerins (1224).

Aquest debilitament progressiu va provocar que, a mitjans del segle XIII, l'al-Àndalus quedara reduït al regne nassarí de Granada, que no va capitular fins el 2 de gener de 1492, data oficial en que es posa fi a l'anomenada Reconquesta.

Les taifes conquerides per la Corona d'Aragó van ser:

• Taifa de Dénia.

Creada el 1010 per l'amiri i eslau Muyahid que, annexionant-se les Balears, convertirà el regne en un important centre marítim i comercial, fins i tot encunyava la seua pròpia moneda fins la invasió almohade. La taifa va perdre la seua independència el 1076, en ser destronat Alí Ibn Muyahid pels Banu Hud de Saragossa, dels quals va dependre fins la invasió almoràvit (1091).

• Taifa de Lleida.

En un principi era part de la taifa de Saragossa. Però aquesta es va desmembrar en moltes altres taifes més xicotetes: Tudela, Osca, Calataiud i Lleida. Aquest fet va ser aprofitat ràpidament pels comtes i reis cristians per conquerir aquestes endebles taifes. La taifa de Lleida va ser conquerida en 1149 per Ramon Berenguer IV i Ermengol VI d'Urgell.

• Taifa de Tortosa.

Al igual que la resta del llevant, era un regne eslau. Quatre reis van governar la taifa fins que van ser conquerits per la taifa de Saragossa, i pels almoràvits als primers anys del segle XII.

• València.

Dos eslaus, Mubarak i Muzzafar van governar la taifa fins llur mort. Aleshores es va proclamar rei el net d'Almansor, el qual va instaurar la dinastia amirí 1065-1075. En 1075-1086, al-Qadir de Toledo, amb l'ajuda castellana va recuperar la ciutat de València (i per tant la taifa) i la va governar fins el seu assassinat en 1092. Al 1094, el Cid entra a la ciutat duent a terme un dur assetgament. Finalment els almoràvits recuperaren la taifa al 1102.

• Taifa de Saragossa.

Cal dir que el terme eslaus fa referència a esclaus lliures, d'origen centreeuropeu o del nord peninsular.

L'expressió Regnes de Taifa també s'utilitza metafòricament quan hom aludeix a una situació no jeràrquica on diferents personalitats acumulen un excés de poder i hi han continus conflictes entre ells (per exemple dins d'un partit polític o en una empresa).