Sòl
De Viquipèdia
El sòl és el material disgregable fàcilment sota l'acció de petits esforços que resulta de la meteorització (física o química) de les roques. Està format per partícules sòlides (que poden ser també orgàniques), aigua (lliure, adsorvida o en forma de vapor) i aire (lliure o dissolt en l'aigua). La frontera entre sòl i roca és difusa. Sota la influència dels éssers vius, un sòl, sovint evoluciona fins a formar un sistema complex, d'estructura estratificada i composició específica. La fracció orgànica d'un sòl és l'humus i es troba en les capes més superficials.
La ciència que estudia el sòl s'anomena edafologia, mentre que la que estudia les seves propietats mecàniques és la mecànica del sòl.
Taula de continguts |
[edita] El sòl i la seva relació amb les plantes
El sòl constitueix un conjunt complex d'elements físics, químics i biològics que composa el substrat natural on es desenvolupa la vida vegetal a la superfície terrestre. És l'hàbitat d'una biota específica de microorganismes i petits animals, que constitueixen l'èdafon.
Des del punt de vista biològic, les característiques més importants del sòl són la seva permeabilitat, relacionada amb la seva porositat, i la seva composició química. Els sòls retenen les substàncies minerals que les plantes necessiten per a llur nutrició i que s'alliberen per mitjà de la degradació de les restes orgàniques. Un bon sòl és condicionant de la productivitat agrícola.
[edita] Els sòls en l'enginyeria i l'arquitectura
Des del punt de vista de l'enginyeria, també és molt important la seva granulometria, densitat, grau de consolidació, nivell de saturació, angle de fregament intern i cohesió i les seves resistències i superfícies de fluència. L'objectiu últim serà trobar la capacitat portant d'un sòl (la càrrega màxima que podran suportar) per a poder dissenyar els fonaments d'una estructura o bé obtenir les empentes que exercirà sobre determinades estructures de contenció com murs o pantalles.
[edita] Classificacions dels sòls
Segons la proporció entre fase líquida i fase gasosa d'un sòl, es parla de:
- sòl saturat (si no hi ha fase gasosa), que és el que es troba sota el nivell freàtic i fins on arribin els fenòmens de capil·laritat.
- sòl no saturat (si hi ha fase gasosa), que es troba normalment per sobre del sòl saturat.
Un sòl és normalment consolidat és un sòl on les tensions actuals són les màximes històriques que mai ha patit. Un sòl està sobreconsolidat quan les tensions actuals són menors que les màximes històriques.
Si les partícules que formen un sòl són totes de la mateixa mida, es diu que el sòl és homogeni. Segons aquesta mida, els sòls se solen classificar en (les fronteres poden variar):
- Grava: diàmentres majors a 2 mm, extremadament permeable.
- Sorra: diàmentres entre 0.06 mm (aproximadament 1/16 mm) i 2 mm.
- Llim: diàmentres entre 4 μm (aproximadament 1/256 mm) i 0.06 mm.
- Argila: diàmetres inferiors a 4 μm, molt impermeable.
En sòls heterogenis en canvi, s'utilitzen altres classificacions com la de Casagrande.
[edita] Tipus de sòl
- Sòl fèrtil: És el sòl on s'hi pot cultivar moltes coses amb més facilitat. També s'anomena sòl de pagès.
- Sòl pobre: És el sòl que està entre un sòl àrid i un fèrtil. Hi creixen algunes plantes, les que no necessiten tanta d'aigua com un sòl fèrtil.
- Sòl àrid: És el límit de poca vegetació. És un sòl molt dur, situat en llocs on plou poc, en el qual només hi creixen plantes molt resistents, com ara els cactus.
[edita] Consistència dels sòls
La consistència d'un sòl ve controlada per la seva humitat, normalment calculada com el quocient entre pes d'aigua i pes de sòlid. Normalment es consideren quatre consistències que vénen determinades pels tres límits d'Atterberg:
- consistència líquida
-
-
- límit líquid
-
- consistència plàstica
-
-
- límit plàstic
-
- consistència semisòlida
-
-
- límit de retracció
-
- consistència sòlida
