Rosa Parks
De Viquipèdia
Rosa Louise Parks (nascuda el 4 de febrer de 1913, morta el 24 d'octubre de 2005). Símbol de la lluita pels drets civils americans.
[edita] Biografia i lluita pels drets civils
Va venir al món com a Rosa Louse McCauley a Tuskegee, Alabama. Va créixer amb els seus pares, creients metodistes James i Leona McCauley, els seus avis i el seu germà en una granja. Treballava com a teixidora cosint llençols.
L'any 1932 es va casar amb Raymond Parks, un home actiu en causes de drets civils. Durant els anys 40, la parella era membra de la Lliga de Votants.
El desembre de 1943, Park començà a militar en el Moviment pels Drets Civils Americans mentre treballava com a secretària per la filial de Montgomery, Alabama de la compromesa NAACP (Associació nacional per el progrès de la gent de color). Del seu càrrec va comentar "Era l'única dona present, i necessitaven una secretària, i jo era massa tímida per dir que no". Va continuar treballant-hi fins l'any 1957, data en la qual va deixar Montgomery. Només sis mesos abans del seu arrest, havia atès classes a la Highlander Folk School, un centre d'educació que defensava els drets dels obrers i l'igualtat racial.
Rosa Parks es va convertir en un important personatge històric quan l'1 de desembre de 1955, a la localitat de Montgomery, Alabama, va refusar d'obeir l'ordre de James Blake, un conductor d'autobús, d'asseure's a la part del darrera del vehicle per tal de deixar lloc per als blancs. Parks es va asseure a la primera filera de la part posterior de l'autobús, a la secció específicament indicada per als negres. Va ser arrestada, jutjada i sentenciada per la seva conducta a més de desobeir un encarregat oficial.
La nit següent, 50 dels líders de la comunitat afroamericana, encapçalats per l'aleshores relativament desconegut Dr. Martin Luther King, pastor de l'Església Baptista de Dexter Avenue a la mateixa ciutat de Montgomery, Alabama, es varen reunir per discutir quines serien les properes accions que haurien de ser preses com a reacció a l'arrest de Rosa Parks.
El proper pas va ser el boicot del servei de transports públics de Montgomery. Tota la comunitat negra va boicotejar els autobusos públics durant 381 dies. Dotzenes d'autobusos públics varen romandre aturats durant mesos fins que la llei que requeria la segregació racial als autobusos públics va ser eliminada. Aquest precís fet va dur a moltes altres protestes contra aquesta segregació.
Amb el seu paper iniciant el boicot, Rosa Parks va fer que molts altres estatunidencs fossin conscients de la lluita pels drets civils. El dr. King va escriure al seu llibre de 1958, Stride toward freedom.
L'arrest de la senyora Parks va ser el factor desencadenant més que la raó de la protesta. La raó es troba profundament implícita en el recompte d'injustícies similars. De fet, ningú pot entendre l'acció de la senyora Parks si no és adonant-se que hi ha un moment en el que s'ha de dir prou, en el qual la personalitat humana crida "Ja no puc més"
El cas de 1956 va acabar amb la Cort suprema dels Estats Units dictaminant que la segregació racial al sistema d'autobusos era inconstitucional.
Tot seguit, Parks es va consolidar com una icona del moviment pels drets civils. Incapaç de trobar feina i davant el consell de la seva família, que patia per la seva seguretat personal, el 1957 es va traslladar a Hampton, Virginia i d'allà a la ciutat Detroit, Michigan. Hi va treballar com a teixidora fins que va ingressar a l'oficina del representant John Conyers (diputat per Michigan) on va treballar des del 1965 fins al 1988.
L'Institut Rosa i Raymond Parks pel Propi Desenvolupament (Rosa and Raymond Parks Institute for Self Development) fou fundat per la pròpia Rosa Parks i per Elaine Eason Steele en honor del seu marit Raymond. L'institut posa en marxa rutes turístiques en autobús que introdueixen el jovent en el món dels drets civils. Durant un viatge l'any 1997, l'autobús caigué en un riu i Adisa Foluke, anomenada la néta adoptiva de Rosa Parks, hi morí i molts d'altres patiren algunes ferides.
Va servir com a membre del consell de la Federació per a la Planificació Familiar d'Amèrica.
Rosa Parks va seguir residint a Detroit fins a la seva mort el passat 24 d'octubre de 2005, deguda a causes relacionades amb la demència progressiva que li havia estat diagnosticada l'any 2004.
