Quarta paret
De Viquipèdia
La Quarta paret és la separació imaginària que separa el public de l'escenari en una representació teatral. Es creu que el terme es va originar al segle XIX a partir de l'aparició del realisme teatral. El motiu del nom és el fet que en un escenari hi ha tres parets; les dues laterals i la posterior, essent doncs la quarta una paret imaginària.
Aquest concepte ha estat adaptat a moltes altres manifestacions artístiques com cinema, televisió i literatura. També es pot donar en altres camps com els videojocs o els jocs de rol. En aquests casos no es tracta òbviament d'una separació física, sinó d'una separació imaginària entre la ficció i el públic.
Taula de continguts |
[edita] Trencar la quarta paret
El trencament de la quarta paret es dóna en teatre quan un actor ignora aquesta quarta paret i interacciona amb el públic, interpel·lant-lo directament o fins i tot mantenint-hi un diàleg. En certes ocasions l'actor pot, fins i tot, baixar a platea per fer aquest contacte encara més pròxim.
També es dona de forma similar en els altres camps esmentats anteriorment. Malgrat les limitacions tècniques d'alguns d'aquests camps, el recurs ha estat explotat de forma recurrent al llarg del temps.
[edita] Exemples
[edita] En cinema
- En la pel·lícula de Peter Pan de Disney es produeix el trencament de la quarta paret quan un personatge es dirigeix directament als espectadors per demanar-los que aplaudeixin.
[edita] En teatre
- Aquest recurs és utitiltzat en l'obra Sit de El tricicle quan dos actors s'acosten a un espectador de la platea per interactuar amb ell.
- També es dóna en diferents obres de La Cubana.
[edita] En literatura
- L'escriptor portuguès José Saramago, utilitza aquest recurs en l'obra Assaig sobre la lucidesa, quan s'adreça directament al lector per comentar amb ell diferents aspectes de la narració.
- És un recurs freqüent en tota la història de la literatura, d'origen oral i per tant amb un públic. Les captatio benevolentiae i la ironia són dos exemples recurrents.
