Web - Amazon

We provide Linux to the World

ON AMAZON:


We support WINRAR [What is this] - [Download .exe file(s) for Windows]

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
SITEMAP
Audiobooks by Valerio Di Stefano: Single Download - Complete Download [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Alphabetical Download  [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Download Instructions

Make a donation: IBAN: IT36M0708677020000000008016 - BIC/SWIFT:  ICRAITRRU60 - VALERIO DI STEFANO or
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Escenari - Viquipèdia

Escenari

De Viquipèdia

En el teatre, l'escenari és l'espai destinat al públic per a la interpretació de produccions teatrals o altres esdeveniments. L'escenari serveix com espai per als actors o intèrprets i com un punt focal per als membres del públic. Com tret arquitectònic, l'escenari pot consistir en una plataforma (sovint elevada) o una sèrie de plataformes. En alguns casos, poden ser temporals o ajustables, però en els teatres i altres edificis dedicats a aquest tipus de produccions, l'escenari és sovint un element estable i permanent.

Hi ha quatre tipus d'escenaris que varien quant al seu ús i en relació amb el públic. La forma més comuna a Occident és l'escenari tipus prosceni. En aquest tipus, el públic es localitza a un costat de l'escenari amb la resta dels costats ocults i utilitzats pels intèrprets i els tècnics. Els escenaris centrals són similars als tipus prosceni, però amb una plataforma o àrea d'interpretació que s'estén cap al públic de manera que aquest se situa en tres costats. En un teatre rodó, el públic es localitza en els quatre costats de l'escenari. Un quart tipus d'escenari és aquell que es construïx específicament per a una representació o que involucra un espai preexistent i adaptat com escenari.


[edita] Història de l'escenari

Al començament de la història del teatre, els escenaris sovint eren simplement àrees triades per a interpretacions dintre d'un poble. Com el teatre deriva dels ritus i cerimònies religioses, aquestes àrees van tenir especial significació per a la tribu. Els primers escenaris elaborats van ser els de l'Antiga Grècia on els escenaris eren originalment sòls, que van desenvolupar fins a grans amfiteatres a l'aire lliure amb escenaris permanents. El mateix tipus de teatres va ser adoptats pels romans que els van difondre per tota Europa.

Petits escenaris portàtils eren normals en l'Edat Mitjana i s'usaven per a interpretar misteris i miracles en les catedrals així com en l'exterior pels pobles. Escenaris semblants van ser usats per la Comèdia de l'art a Itàlia, que es van difondre per tot el continent en els segles següents.

Static Wikipedia 2008 (March - no images)

aa - ab - als - am - an - ang - ar - arc - as - bar - bat_smg - bi - bug - bxr - cho - co - cr - csb - cv - cy - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - jbo - jv - ka - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nn - -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -
https://www.classicistranieri.it - https://www.ebooksgratis.com - https://www.gutenbergaustralia.com - https://www.englishwikipedia.com - https://www.wikipediazim.com - https://www.wikisourcezim.com - https://www.projectgutenberg.net - https://www.projectgutenberg.es - https://www.radioascolto.com - https://www.debitoformativo.it - https://www.wikipediaforschools.org - https://www.projectgutenbergzim.com