Míssil
De Viquipèdia
Un míssil és un projectil autopropulsat, que pot ser guiat cap al seu objectiu durant tota o part de la seva trajectòria.
N'hi ha de mides molt variades, des dels míssils antitanc que poden ser llançats per una sola persona fins els enormes míssils balístics intercontinentals.
Taula de continguts |
[edita] Càrregues i usos dels míssils
Els míssils són comunament usats en les guerres ja que duen un poder destructiu gran (en general en forma de cap explosiu) fins a un objectiu. A part d'explosius, altres possibles tipus de càrrega en un míssil són químics i biològics. De vegades els míssils també duen càrregues dissenyades per a trencar infraestructures sense danyar a les persones. Per exemple, a la Guerra del Golf els míssils de creuer van ser carregats amb filaments de grafit que duts a centrals elèctriques i estacions de distribució d'energia van provocar curtcircuits. Altres míssils fan ús només de l'energia cinètica per a destruir l'objectiu amb el seu impacte a gran velocitat. Però els més devastadors són, sens dubte, els míssils balístics intercontinentals amb caps termonuclears.
[edita] Tipus de míssils
[edita] Míssils balístics
Són míssils que s'autopropulsen solament en la part inicial de la seva trajectòria i que no usen la seva aerodinàmica per a variar el seu rumb (perquè el seu moviment està governat per les lleis de la balística). El seu primer precursor va ser la V-2 alemanya. Tots aquests míssils fan ús de motors coet i genèricament solen rebre el nom de coets. Arriben a altituds molt majors que els míssils de creuer pel fa que els reactors són menys viables, així mateix poden mancar de qualsevol tipus de mecanisme de sustentació ja que tota l'embranzida vertical ho extreuen del llançament inicial. Aquests míssils no són estrictament míssils guiats ja que el seu marge de maniobra està molt limitat per les característiques inicials del llançament.
Els avantatges d'aquest sistema són, una major rapidesa des del llançament fins a l'impacte i una molt més difícil intercepció.
Una extensió pesada dels míssils balístics són els actuals coets espacials que s'usen per a posar càrregues útils en òrbita.
[edita] Míssils de creuer
Aquests míssils es propulsen al llarg de tota la seva trajectòria i assoleixen grans distàncies. En essència volen com els avions, usant ales i alerons que els permeten maniobrar al vol. El primer precursor d'aquests artefactes va ser la bomba volant V-1. Actualment es distingeixen diversos tipus de míssils creuer usats àmpliament. Els míssils de precisió d'atac a terra com els BGM-109 Tomahawk, els míssils per a avions aire/aire i els antivaixell com el Exocet. Alguns d'ells utilitzen motors a reacció (motors que cremen un combustible amb l'oxigen de l'aire) uns altres fan ús de simples motors coet (motors que carreguen amb ambdós propelents) els quals els redueix l'abast però també la seva grandària fent-los més manejables. Aquesta és la necessitat dels petits míssils aire/aire, per exemple.
Hi ha algunes similituds entre els míssils i les bombes guiades. Una bomba guiada, llançada per un avió, no té propulsió i usa l'aerodinàmica per a volar horitzontalment i caure el més vertical possible sobre l'objectiu.
[edita] Míssils guiats
Aquests míssils, a diferència dels creuer, són guiats però arriben a distàncies més curtes. Generalment la seva embranzida és a través d'un propelent sòlid i posseeix un cap amb sistema de guiat específic (infraroig, radar, sistema de navegació inercial, electroòptic, TV o radiocontrolat). Poden ser llançats des de terra, mar o aire cap al seu objectiu. Existeixen dintre de la seva gamma els míssils de curt i mig abast, sent els creuer considerats com de llarg abast.
[edita] Vegeu també
- Cronologia de les tecnologies de coets i míssils
- Arma nuclear
