Lazika
De Viquipèdia
Lazika va ser un principat creat cap a l'any 100 per les tribus laz (lazis, llatí lazi) d'origen georgià a la part occidental de Geòrgia.
Inicialment va ser un govern local de tribu dintre de la província romana del Pont Polemaic, no més important que el de qualsevol ciutat, si bé amb un territori més ampli, però amb el temps va fer-se més poderós. Els governs locals dels Apsilis, Abasgis, Sanigis i d'altres veïns van anar quedant incorporats al govern dels lazis, que reconeixien plenament la sobirania romana, i cap el 380 quan les guarnicions romanes a la regió de la Còlquida i Pont oriental van ser retirades, els lazis van esdevenir de facto independents i el seu cap es va convertir en rei de Lazika. En aquest moment el poder del rei es va estendre cap Svanétia, i cap el territori dels Zidrits que pertanyia a Ibèria. Es van construir dos fortaleses a la frontera amb Ibèria (Skanda i Shorapani). El 395 l'imperi romà es divideix en Occidental i Oriental (conegut per Imperi Bizantí) que inicia una política pragmàtica, reconeixent la independència de Lazika, i ajudant al país a fer-se fort a canvi de vigilar la frontera. Els reis lazis reberen les insígnies reals de Bizanci. Amb l'ajuda bizantina Lazika consolida el seu poder a Abkhàzia, Svanétia, Mingrèlia, Gúria, Adjària i a l'est fins les muntanyes Likhi. La capital es va establir a Tsikhe Godji (Arqueòpolis), al centre.
No es coneixen molt bé els reis de Lazika. Les fonts bizantines esmenten a Gubaz I cap el 450 que es va enfrontar a l'emperador Marcià (450-458) que va enviar un exercit al país. Gubaz que era favorable als perses va haver d'abdicar en favor de Tsaté I. Abans de l'any 500 Svanétia (amb altres regions de la vora) va passar a Ibèria i el regne va esdevenir vassall del rei Vakhtang d'Ibèria.
A partir de la pau entre l'imperi Bizantí i Pèrsia el 532, les guarnicions bizantines a Lazika van ser retirades. Es va crear una fortalesa a Petra, al camí de Lazika pel Mar Negre, sota el comandament d'un estrategos. El rei Gubaz II (successor de Tsaté I) s'acosta als perses i li ofereix la submissió. El 542 un exèrcit persa entra a Lazika i el xa Cosroes s'entrevista amb Gubaz. La fortalesa de Petra es conquerida pels perses amb ajuda dels lazis. Els bizantins van respondre entrant en territori persa, i els perses es van retirar, deixant però guarnicions. El shah encarrega a al cap del exercit de desfer-se de Gubaz II i col·locar al tron a un noble addicte, anomenat Pharsans, però aquest va trair als perses i va descobrir el complot. Gubaz demana ajuda a Bizanci, que li envia tropes. El 549 els bizantins tornen a dominar el país menys les fortaleses ocupades pels perses. El 550 un exèrcit persa entra al país però és derrotat completament i els perses es retiren quedant només la guarnició de Petra que el cap de l'exèrcit bizantí Daghisté no va voler assaltar. Cridat Daghisté a Constantinoble i empresonat el substituí Bessa i el 551 Petra va ser conquerida al mateix temps que l'exèrcit persa entrava altra cop al país i assetjava la capital Archéopolis, d'on van ser rebutjats, però els combats van continuar per tot el país. El 552 es va signar un tractat de pau provisional però la lluita no s'atura, i els caps bizantins no portaven la direcció amb massa eficàcia, provocant protestes de Gubaz a l'Emperador. Els caps bizantins enutjats, van cridar al rei a consultes el vespre d'una batalla a Onogurissi, i el van assassinar; l'assalt a Onogurissi va fracassar. Els nobles (dividits entre el partir persa dirigit per Aètes, i el partit grec dirigit per Fartaze essent els últims majoritaris) es van posar d'acord en demanar a l'Emperador que nomenés rei a Tsaté, fill de Gubaz. Tsaté II, que estava a Constantinoble, va ser enviat al pais i coronat. Els assassins del seu pare arrestats i condemnats a mort. Després es van reprendre els combats amb els perses, i finalment el 562 es va signar a Dara un tractat de pau per 50 anys pel qual Pèrsia renunciava a Lazika. L'estatus de Svanétia, territori que ambdós parts es disputaven , va quedar en suspens però més tard va ser adjudicada als bizantins.
Al segle VII apareixen com a reis Barnuk I (660-c. 670) , Grigor (c. 670-c. 675 ) i Barnuk II (c. 675-680). Cap el 680 va ser incorporada al Imperi Bizantí i desapareix la figura reial passant el país passa a estar dirigir per Patrikioz bizantins. Uns anys després, el 697, el patrikioz Sergoi Barnukisdze, acullí els àrabs i quedà sota dependencia del Califat.
El 717, estan assetjada Constantinoble pels àrabs, l'emperador bizantí acorda reconèixer com a sobirà hereditari a Lleó I d'Abkhazétia o Abkhàzia, rebel als àrabs, però com a vassall de Kartli (on reconegué reis a Mihri i Artxil d'Herèthia. Els bizantins també van reconèixer com hereditaris (i doncs de fet independents) als erihstavis de Missimianétia, Svanétia, Apsilètia, Sanigètia i altres menors, tots ells rebels als àrabs, i de fet perduts per Bizanci des feia molt de temps. Lleó I, i d'altres rebels, derrotaren als àrabs cap el 720, prop d'Anakopia, obligant-los a evacuar la Geòrgia Occidental que va quedar en poder d'Abkhàzia ja que els senyors locals se li van anar sotmetent en els següents anys.
