La Passió d'Olesa de Montserrat
De Viquipèdia
La Passió és la representació teatral de la vida, mort i resurrecció de Jesús, personatge principal del Nou Testament. La història de La Passió de Crist constitueix un dels arguments dramàtics més importants de la cultura occidental, des del naixement del teatre medieval a l'aparició del cinema. A Olesa de Montserrat fa molt de temps que any rere any tenen lloc aquestes representacions, en les quals participen un gran nombre d'olesans de forma desinteressada, només per continuar una tradició que han heretat dels seus avantpassats.
[edita] Orígens
No se sap exactament quan van començar les representacions, però, segurament tenen els seus orígens en els actes sacramentals, processons i altres representacions lligades a la litúrgia de la Setmana Santa que es feien dins els recintes de les esglésies durant l'Edat Mitjana. La documentació més antiga localitzada de les representacions de La Passió a Olesa de Montserrat data del segle XVI, concretament de l'any 1538, on es fa referència al pagament per un text que havia de ser representat.
[edita] Història
Al segle XVII es creà la "Confraria de la Sanch de Jesucrist" que era l'encarregada de fer les representacions. Es creu que durant el segle XVIII les representacions tenien lloc als molins d'oli, sota la direcció dels monjos de Montserrat.
Al segle XIX les representacions continuaren, tot i la Guerra del Francès i estar prohibides per les autoritats eclesiàstiques, que creien que es duien a terme d'una forma poc religiosa.
Les escenificacions es feien a l'entorn de l'església, pels carrers i places de la vila o en el pati d'una casa pairal.
L'any 1847 es construí el Teatre Principal al carrer Beat Oriol, on es passaren a fer les representacions. Cada any anava augmentant el nombre d'espectadors, que venien de tots els pobles de les rodalies per veure el "Drama Sacre".
El text que s'utilitzava havia estat escrit per fra Antoni de Sant Jeroni i es va continuar utilitzant fins a l'any 1949, en què s'estrenà un nou text de Joan Povill i Adserà, mestre de la vila.
Al començament del segle XX es construí un nou local, el Teatre del Círcol, on també es representà La Passió i començà la rivalitat amb la companyia que la seguia representant al Teatre Principal. Quan l'any 1917-18 tancà el Teatre Principal alguns membres d'aquesta companyia s'integraren a les representacions que tenien lloc al Círcol. El 1922 s'inaugurà un nou local, el Teatre Olesa (popularment anomenat "Salistes"), i tornà a encetar-se la rivalitat entre les dues companyies.
Durant la Guerra Civil es van suspendre les representacions de La Passió, i l'any 1940 es reprengueren novament sota una mateixa entitat al Teatre Olesa. Cal esmentar que, tot i la censura del moment, La Passió es feia en català gràcies al pes de la tradició i a l'afany dels col·laboradors.
L'any 1952 s'estrenà el Gran Teatre de La Passió, que es construí on fins aleshores hi havia hagut el Teatre del Círcol. Aquest nou teatre tenia cabuda per a dues mil persones.
L'any 1956, per tal de facilitar l'assistència a La Passió del públic que no entenia el català, s'estrenà un complicat sistema d'aparells connectats a cada butaca del teatre, gràcies als quals, per mitjà d'un selector i uns auriculars, es podia seguir el text de La Passió en diversos idiomes: castellà, francès i anglès. No cal dir que aquest projecte va causar una gran revolució. Sembla ser que fou un dels primers teatres del món que disposà d'aquesta tecnologia.
El 1968 es va fer una gran renovació de l'escenografia i un nou muntatge, amb les més avançades tècniques del moment, que permteren reduir la durada de l'espectacle, que passà a fer-se només en sessió matinal en lloc de sessió de matí i tarda com es feia anteriorment.
El 23 de febrer de 1983 un incendi destruí el Gran Teatre de La Passió. Durant els tres anys següents les representacions de La Passió tingueren lloc al voltant de l'església i al teatre Salistes en la versió antiga de fra Antoni de Sant Jeroni.
El dia 1 de maig de 1987 s'inaugurà el Nou Teatre de La Passió amb nous equipaments tècnics i amb un escenari de grans dimensions, que el fan un dels teatres més grans i moderns de tot Catalunya.
El 14 d'abril de 1996 va aconseguir un rècord d'abast mundial en reunir 729 actors simultàniament en escena.
El 3 de desembre de 2002 l'Associació La Passió d'Olesa de Montserrat va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi, la distinció més gran que atorga la Generalitat de Catalunya a aquelles persones o entitats que contribueixen al foment de la cultura i la identitat catalanes. Aquest va ésser, també, un reconeixement als milers de persones anònimes que van fer possible que avui en dia La Passió d'Olesa sigui considerada un referent cultural al nostre país.
