Viquipèdia:Introducció

De Viquipèdia

Drecera: VP:I

Proves d'edició...

QUÈ ÉS LA FUNDACIÓ LA MIRADA?

OBJECTIUS FUNDACIONALS

La Fundació La Mirada es va constituir el maig de 1989 amb la finalitat de promoure la investigació, l’estudi i la difusió de la literatura i les arts plàstiques, en el període comprès entre final del XIX i la Segona Guerra Europea, preferentment en l’àmbit de Sabadell i el Vallès.

En aquest sentit, les activitats de la Fundació se centren, primerament, en l’edició de textos originals encara inèdits o dispersos a diaris i revistes d’època i, en segon lloc, en la reedició crítica d’obres actualment introbables i desconegudes del gran públic. Igualment, la Fundació s’encarrega de recollir i divulgar material gràfic, de documentació o de creació, en l’àmbit de les arts plàstiques, com a complement imprescindible per a l’estudi de l’època.

D’altra banda, la Fundació col•labora amb entitats públiques o privades dipositàries de material d’investigació que ateny els objectius fundacionals, com ara arxius, museus, hemeroteques, biblioteques, col•leccions privades i altres, en la divulgació de catàlegs, inventaris i índexs temàtics i onomàstics. Alhora, ha establert contactes amb les institucions acadèmiques, nacionals i estrangeres, per tal d’estimular l’orientació de tesis i treballs d’investigació cap al període i l’àmbit esmentats.

La Fundació ha estès també les seves activitats editorials fins a períodes històrics més recents i ha incidit en els heterodoxos que han estat marginats dels circuits culturals establerts i, per tant, han restat fora de l’abast del gran públic.

ACTIVITATS EDITORIALS

La Fundació va iniciar les activitats editorials amb la represa de la col•leció “Ragtime” —encetada el 1984 sota els auspicis editorials de l’Ajuntament de Sabadell—, dedicada prioritàriament a l’anomenada Colla de Sabadell o Grup de La Mirada. Fins ara han apareguts els títols següents:

COL•LECCIÓ RAGTIME

1. Francesc Trabal, De cara a la paret. Edició i pròleg de Miquel Bach. Ajuntament de Sabadell, 1985. [Distribució: Fundació La Mirada] 2. Armand Obiols, Mirall antic i altres poemes. Edició i pròleg de Miquel Bach. Introducció de Joaquim Sala-Sanahuja. Ajuntament de Sabadell, 1988. [Distribució: Fundació La Mirada] 3. Joan Oliver, Temps, records. Pròleg de Pere Calders. Edició a cura de Miquel Bach. Sabadell, 1991. 4. Armand Obiols, Buirac. Pròleg de Josep M. Balaguer. Sabadell, 1996. 5. Max Jacob, Cartes a Togores/Lettres à Togores. Introducció d’Hélène Henry. Edició a cura de Josep Casamartina. Sabadell, 1998. 6. Francesc Trabal, Contes, arguments i estirabots. Pròleg de Quim Monzó. Edició a cura de Miquel Bach. Sabadell, 2003. 7. Armand Obiols. Lectures del romanticisme. Pròleg d’Anna M. Saludes. S, 2006.

PLAQUETTES

1. Francesc Trabal, Una conversa amb Joan Miró. Sabadell, 1992. 2a reimpressió. 2. Joaquim Folguera, L’Art Nou Català. Sabadell, 1993. (Exhaurit) 3. Joaquim Folguera, Caps de paper. Sabadell, 1994. (Exhaurit) 4. Francesc Trabal, Tres arguments. Sabadell, 1995. 5. Andreu Nin, Sobre les nacionalitats. Pròleg d’Artur Domingo. Sabadell, 1996. (Exhaurit) 6. Armand Obiols, El sastret i el diable. Sabadell, 1997. 7. Gabriel Morvay, La chambre de Pauline. Pròleg de Joaquim Sala-Sanahuja. Sabadell, 1998. 8. Joan Oliver, Notícia biogràfica d’Armand Obiols. Sabadell, 1999. 9. Joan Oliver, Francesc Trabal, recordat. Sabadell, 1999. 10. Joan Oliver, Tres contes. Sabadell, 2002. 11. Armand Obiols, Bordeus 45. Pròleg d’Anna Maria Saludes. Sabadell, 2004. 12. Francesc Trabal, Valls Baqué. Pròleg de Josep Casamartina i Parassols. Sabadell, 2005. 13. Joan Vilacasas, Temps i records en una “Mirada”. Sabadell, 2006. 14. Armand Obiols, Quim i Elvira. Sabadell, 2008.

OBRA COMPLETA DE JOAQUIM FOLGUERA

1. Joaquim Folguera, Poesia. Edició de M. Lluïsa Julià. Introducció de Vinyet Panyella. Sabadell, 1994.

FORA DE COL•LECCIÓ

Joan Oliver, Marines soledats. Cartes a Conxita Riera. Pròleg d’Ignasi Riera. Edició a cura de Miquel Bach. Sabadell, 2000.

D. A. La Colla de Sabadell. Entre el Noucentisme i l’Avantguarda. Sabadell, 2002.

Centenari de Francesc Trabal (1899-1957) i de Joan Oliver (1899-1986). Carpeta de romanços en facsímil. Sabadell, 1999.

Joan Vilacasas, Sis contes. Edició facsímil, amb sis litografies de l’autor. Sabadell, 2005.

Joan Vilacasas, Escrits. Edició facsímil, amb il•lustracions de l’autor. Sabadell, 2007.

ALTRES ACTIVITATS

La Fundació va col•laborar amb l’Ajuntament de Sabadell en les gestions perquè el fons personal de Joan Oliver ingressés a l’Arxiu Històric i va gestionar també el retorn de Xile dels fons documentals de Francesc Trabal, Josep M. Trabal i Armand Obiols, igualment guardats a l’Arxiu Històric de Sabadell. La Fundació ha organitzat conferències, presentacions, concerts i exposicions. El desembre de 1996, amb motiu del desè aniversari de la mort de Joan Oliver, amb la col•laboració de l’Ajuntament de la ciutat i la Fundació Caixa de Sabadell, va muntar l’exposició “Marines soledats”, amb el fons fotogràfic de la família Oliver. La mostra incloïa les impactants imatges de l’anada i del retorn de l’exili, una part de les quals il•lustren l’edició de les cartes d’Oliver a la seva muller Conxita Riera, que amb el mateix títol de Marines soledats va aparèixer l’any 2000. L’exposició es va presentar el 1999 a l’Ateneu Barcelonès i al vestíbul del Palau de l’Agricultura i va itinerar durant un parell d’anys per més de trenta pobles i ciutats del Principat, per Mallorca i per la Catalunya Nord, amb un gran ressò mediàtic i un considerable èxit de públic. Finalment va acabar el seu periple per tots els centres cívics de Sabadell. D’altra banda, en escaure’s el 1999 el centenari del naixement de Joan Oliver i de Francesc Trabal, la Fundació va muntar una exposició commemorativa de les activitats que la Colla de Sabadell va portar a terme els anys vint a la nostra ciutat i posteriorment a Barcelona fins a la Guerra Civil. L’exposició s’acompanyà de l’edició d’un “catàleg” o àlbum profusament il•lustrat amb fotografies dels fons documentals de Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols. Des de l’estiu del 2004, i gràcies a un conveni amb la Diputació de Barcelona, aquesta exposició es pot visitar, dissabtes i diumenges, al Marquet de les Roques, prop de Sant Llorenç Savall, la masia d’estil modernista, que havia estat casa d’estiueig de la família Oliver.

LA COLLA DE SABADELL O GRUP DE LA MIRADA

“La Colla de Sabadell o grup de La Mirada es va formar l’hivern del 1918 a l’Acadèmia de Belles Arts, polaritzada aleshores entre l’academicisme vuitcentista de la generació rectora i el progressiu apropament dels joves a l’ideari noucentista que irradiava Barcelona. Des de la plataforma de Belles Arts, i en contacte amb la universitat, la premsa i la cultura barcelonines, varen projectar damunt la ciutat el seu esperit de revolta i un ideal de modernitat cosmopolita que es van traduir molt aviat en l’humor provocatiu i l’activisme cultural que van caracteritzar el grup al llarg dels anys vint, fins a les acaballes de la dictadura de Primo de Rivera. L’humor que va practicar la Colla de Sabadell era un humor absurd i gratuït, corrosiu i desmitificador dels valors culturals establerts per una societat —la sabadellenca de primers de segle— tancada i endarrerida. Era un humor molt proper a les primeres avantguardes europees, especialment als dadaistes, amb els quals compartien un mateix activisme provocador i una estètica de la transgressió molt semblants. Tanmateix, si els dadaistes van adoptar una actitud negativista davant la cultura i els valors de la societat europea, que havien entrat en crisi arran de la Pimera Guerra Mundial, la Colla de Sabadell, en canvi, s’havien fet seu l’ideal regenerador de la Catalunya-ciutat amb què la burgesia catalana, a l’estil del que des del Romanticisme havien fet els diversos pobles europeus, intentava bastir una cultura nacional, moderna i cosmopolita que ajudés a vertebrar el país; una cultura que al continent havia sofert la desmoralització i el descrèdit bèl•lics i contra la qual s’havien rebel•lat les avantguardes, mentre que aquí, a Catalunya, era tot just una promesa de futur.” (Miquel Bach, dins La Colla de Sabadell, entre el Noucentisme i l’Avantguarda. Fundació La Mirada, 2002.)

ELS ACTIVISTES PRINCIPALS DE LA COLLA

Francesc Trabal i Benessat (Sabadell, 1899 – Santiago de Xile 1957)

Periodista i novel•lista, la seva obra destaca per l’audàcia dels plantejaments narratius, l’humor i la sensualitat. Fou redactor en cap del Diari de Sabadell i col•laborà en La Veu de Catalunya, La Publicitat, Mirador, Meridià, D’Ací i d’Allà… S’estrenà amb L’any que ve (1925), llibre d’acudits il•lustrats, prologat per Josep Carner, que encetava les Edicions La Mirada, on també publicà la primera novel•la, L’home que es va perdre (1929), i Judita (1930). I, successivament, Quo vadis, Sánchez? (1931), Hi ha homes que ploren perquè el sol es pon (1933) i Vals ( Premi Crexells 1936). Els mediocres (1929) és l’única incursió al teatre, que s’estrenà el 1931. Durant la guerra, a Barcelona, fou membre actiu de l’Agrupació d’Escriptors Catalans, secretari de la Institució de les Lletres Catalanes i organitzador del Servei de Biblioteques del Front. Exiliat a França, gràcies a les seves coneixences, gestionà per a un nombrós grup d’escriptors el refugi de Roissy-en-Brie. El desembre de 1939 s’embarcava en el Florida cap a Santiago de Xile, en un camí sense retorn.

Joan Oliver i Sallarès (Sabadell, 1899 – Barcelona, 1986)

Fill de l’alta burgesia industrial i financera sabadellenca, estudià Dret, però de molt jove es decantà per la literatura i el periodisme. Ja abans d’entrar com a redactor al Diari de Sabadell, el 1923, va ser corresponsal de La Veu de Catalunya i de La Publicitat, en els quals més endavant col•laborarà habitualment. El 1928 publicà el primer llibre de narracions, Una tragèdia a Lil•liput, a les Edicions La Mirada. En època republicana, fou redactor de Mirador i de Meridià, publicà Les decapitacions (1934), amb què s’estrenava en poesia amb el pseudònim de Pere Quart, Cataclisme (1935), Allò que tal vegada s’esdevingué (1936), Bestiari (Premi Folguera 1936) i el 1938 estrenà La fam (Premi Teatre Català de la Comèdia). Durant la guerra va participar en la creació i la gestió de l’Agrupació d’Escriptors Catalans, la Institució de les Lletres Catalanes i el Servei de Biblioteques del Front. S’exilià a França, al castell de Roissy-en-Brie i, a finals de 1939, s’embarcà en el Florida cap a Santiago de Xile, d’on retornà a primers de març de 1948.

Armand Obiols (Sabadell, 1904 – Viena, 1971)

Poeta, crític literari i periodista, Joan Prat i Esteve adoptà el pseudònim d’Armand Obiols amb la publicació dels primers poemes a la premsa, el 1919. De molt jove fou corresponsal de La Veu de Catalunya amb unes cròniques que signava White i publicà articles de crítica al Diari de Sabadell i a La Publicitat. A mitjan anys vint s’havia creat un gran prestigi intel•lectual i tenia fama de crític dur i exigent. A principis del 1929 hagué de plegar la secció “Buirac” del diari La Nau, perquè la consideraren excessivament mordaç. La Mirada anuncià durant dos anys la imminent aparició de Deucalió, llibre de poesia de tradició simbolista, d’una maduresa precoç, que acabà desestimant, eternament insatisfet de la seva obra de creació. Amb la República mantenia un segon editorial a La Publicitat i, militant d’Acció Catalana, es revelà com un excel•lent orador. En esclatar la Guerra Civil Espanyola participà activament en l’Agrupació d’Escriptors i el Servei de Biblioteques del Front i fou cap de redacció de la Revista de Catalunya. El 1939 s’exilià a França i estigué a Roissy-en-Brie. Amb l’ocupació nazi fou internat en un camp prop de Bordeus. A la fi de la guerra europea entrà de traductor a l’ONU, primer a París i a Ginebra, i després a la IAEA (Agència Internacional d’Energia Atòmica), que també depenia de les Nacions Unides, a Viena.

ELS ALTRES COMPONENTS

Antoni Vila Arrufat (Sabadell, 1894 – Barcelona, 1989)

Pintor, gravador i muralista. S’inicià amb el seu pare, Joan Vila Cinca, i a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis. Estudià a Llotja el 1911, en ple esclat del Noucentisme, i a la Real Academia de San Fernando de Madrid. El 1919 anà pensionat a París i el 1923 viatjà per Itàlia, d’on retornà molt influït pels prerenaixentistes. La seva obra, entre realisme i noucentisme, se centrà aleshores en la figura, que, en formar família el 1928, derivà aviat cap a les maternitats. Durant els anys trenta, participà activament en la vida barcelonina i obtingué nombrosos guardons a Barcelona, Madrid, Venècia o Berlín. En esclatar la Guerra Civil Espanyola es retirà a Sant Sebastià de Montmajor. En la llarga postguerra espanyola s’orientà cap a la pintura mural religiosa.

Lluís Parcerisa i Serra (Rubí, 1896 – Barcelona, 1989)

Va entrar molt jove al Diari de Sabadell de corrector de galerades i després fou redactor d’esports. Ben aviat, però, es revelà com a humorista amb unes cròniques molt personals, entre l’absurd i el costumisme, que enlluernaren Oliver i Trabal. Va ser el gran gestor de l’Associació de Música. En morir el seu pare, va haver de deixar els estudis de Medicina i entrà a treballar a la Federació Catalana de Futbol, feina que l’ocupà tota la vida professional.

Josep M. Trabal i Benessat (Sabadell, 1897 – Valparaíso, 1981)

Advocat, escriptor i dibuixant. Col•laborà en diverses publicacions com a caricaturista amb el pseudònim de Tramuntana. Cal remarcar la seva col•laboració en l’extraordinari Almanac del Diari de Sabadell de 1928. El 1919 exposà a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. Col•laborà estretament en la gestió de l’Associació de Música. S’exilià a França amb el grup de Roissy-en-Brie i, amb l’ocupació alemanya, s’embarcà en el Florida cap a Xile.

Ricard Marlet i Saret (Sabadell, 1896 – Matadepera, 1976)

Dibuixant, pintor i xilògraf especialitzat en la tècnica del gravat al boix, en la qual excel•lí. Va ser professor de dibuix a l’Escola Industrial i d’Arts i Oficis i a l’Escola Sant Lluc. Durant la guerra va fer classes de treballs manuals a l’Institut-Escola creat per la Generalitat de Catalunya per reprendre l’ensenyament en el caos generat per l’aixecament militar del 1936. Dissenyà llibres i el logotip de La Mirada i va il•lustrar molts dels programes de l’Associació de Música. Els seus boixos donaven un toc d’elegància noucentista als pulcres impresos de la casa Sallent, amb la qual col•laborà molts anys. El 1936 s’instal•là definitivament a Matadepera, on feia anys que estiuejava.

Miquel Carreras i Costajussà (Sabadell, 1905 – Térmens de Segre, 1938)

Pensador, filòsof i escriptor, era un home dotat d’una poderosa intel•ligència. Als 23 anys ja s’havia llicenciat en dret, Filosofia i Lletres i Història, i, entre clàssiques i modernes, coneixia una desena de llengües. Publicà nombrosos articles al Diari de Sabadell i a diverses publicacions locals. Col•laborava en La Veu de Catalunya, on escrivia sobre filosofia, dret, història, art i literatura. Fruit de la recerca a l’Arxiu Històric, va escriure Línies d’història ciutadana (1930) i Elements d’història de Sabadell (1932), editat per l’ajuntament republicà com a text per a les escoles. El 1928 havia estat nomenat cronista i arxiver de la ciutat. Però la seva gran obra de creació és un recull d’aforismes i pensaments, Conceptes i dites de Martí Rialp, que donà a l’estampa el juny de 1938, un parell de mesos abans de morir al front, molt probablement assassinat.

Joan Garriga i Manich (Sabadell, 1902 – Bellaterra 1996)

Llicenciat en Farmàcia, dibuixant, pintor i crític d’art, activitat que exercí amb el pseudònim de Joan David. Va fer la primera exposició a Belles Arts el 1922. De jove col•laborà en la premsa barcelonina i ocasionalment compartí amb Armand Obiols corresponsalia a La Veu de Catalunya. Va ser fundador i director de Paraules, revista d’arts i lletres apareguda el 1922, en què van col•laborar Armand Obiols i Salvat Papasseit. Participà en l’Almanac de les Arts de 1924, com a crític i com a il•lustrador amb el pseudònim de Flao.